Em dones la mà i no te la torno

Un relat de: Mena Guiga
Em dones la mà i no te la torno. No me l'haguessis donada. Si no ho haguessis fet ara no esperaries que te la tornés. Si jo t'hagués donada la meva, que ho faré, cal tenir clar que potser no me la tornaràs i ni esperar-ho. Així jo tindré una mà teva i tu tindràs una mà meva. Amb una mà no pròpia potser es poden fer moltes coses no sabudes i si aquesta mà sap fer mitja mitja (li cal una mà més) estarà bé; o si sap fer ombres xineses també; o si sap saludar amb convicció i desde el cor i desprenent alguna cosa que no es veu, fantàstic; o si pot fer girar el molinet de moldre cafè, estimulant.
Si em dones la mà no te la tornaré, de ben segur. La necessitaré per anar pel carrer més segura i voldré sentir la força dels cinc dits amb els altres cinc que són meus i com s'abracen per l'anvers i el revers d'on són branques: la teva mà i la meva mà, que ens les hem donades i ens les hem quedades.

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Aina_R | 02-07-2012

    No en puc fer un comentari extens, senzillament que al llegir-lo et quedes amb una sensació agradable al cos i un somriure als llavis.
    Salut!

  • Em dones un relat i no te'l torno..[Ofensiu]
    magalo | 22-06-2012

    ...me'l quedo en els preferits.
    Nena Mena, m'encanta!. Que guapo aquest mini relat i quina idea més curiosa!
    Per cert em recorda al títol del melorepte que he proposat per aquests dies: "Hold my hand" on suposo que participaràs..o potser ja ho has fet i no ho he vist.
    Una encaixada de mans, de braços, de cossos, de galtes. Una abraçada i un petò vaja! Jo també t'ho dono encara que sigui virtual.
    Marta

  • La mà[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-06-2012 | Valoració: 10

    Un bon relat molt significatiu. Enhorabona.

  • Provoca un somriure[Ofensiu]
    Carles Ferran | 21-06-2012

    Enginyós i amable. Molt original.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

669 Relats

713 Comentaris

190882 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.

Que sigui del mateix dia que la Rodoreda és irrellevant.

La vida.
El sentit de la vida és el que duu felicitat.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.


L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar.

Des del 2012 fins enguany (som el darrer dia de gener del 2016) puc ser una novel·la que qui sap si en una altra existència escriuré, des de la ficció, l'amor, l'humor i una certa exageració. Agraint els personatges que hi han tingut cabuda.
Això depèn de l'energia que em toqui tenir: si és d'aire, costarà més, i si és amb un toc de foc, com ara, igual. La caloreta és per pendre-la al pati com una sargantaneta d'hivern i el vent per envolar el que es vulgui.

Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. L'estimo molt.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.



Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent, conscient, compromès. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.