Em dones la mà i no te la torno

Un relat de: Mena Guiga
Em dones la mà i no te la torno. No me l'haguessis donada. Si no ho haguessis fet ara no esperaries que te la tornés. Si jo t'hagués donada la meva, que ho faré, cal tenir clar que potser no me la tornaràs i ni esperar-ho. Així jo tindré una mà teva i tu tindràs una mà meva. Amb una mà no pròpia potser es poden fer moltes coses no sabudes i si aquesta mà sap fer mitja mitja (li cal una mà més) estarà bé; o si sap fer ombres xineses també; o si sap saludar amb convicció i desde el cor i desprenent alguna cosa que no es veu, fantàstic; o si pot fer girar el molinet de moldre cafè, estimulant.
Si em dones la mà no te la tornaré, de ben segur. La necessitaré per anar pel carrer més segura i voldré sentir la força dels cinc dits amb els altres cinc que són meus i com s'abracen per l'anvers i el revers d'on són branques: la teva mà i la meva mà, que ens les hem donades i ens les hem quedades.

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Aina_R | 02-07-2012

    No en puc fer un comentari extens, senzillament que al llegir-lo et quedes amb una sensació agradable al cos i un somriure als llavis.
    Salut!

  • Em dones un relat i no te'l torno..[Ofensiu]
    magalo | 22-06-2012

    ...me'l quedo en els preferits.
    Nena Mena, m'encanta!. Que guapo aquest mini relat i quina idea més curiosa!
    Per cert em recorda al títol del melorepte que he proposat per aquests dies: "Hold my hand" on suposo que participaràs..o potser ja ho has fet i no ho he vist.
    Una encaixada de mans, de braços, de cossos, de galtes. Una abraçada i un petò vaja! Jo també t'ho dono encara que sigui virtual.
    Marta

  • La mà[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-06-2012 | Valoració: 10

    Un bon relat molt significatiu. Enhorabona.

  • Provoca un somriure[Ofensiu]
    Carles Ferran | 21-06-2012

    Enginyós i amable. Molt original.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

560 Relats

617 Comentaris

128555 Lectures

Valoració de l'autor: 9.47

Biografia:
(foto del dia de St.Jordi 2015, amb el meu primer llibre per a adults. Un tast de les meves vessants, "Al terrat a l'hora calenta i altres relats").

Sóc del 66.
I d'octubre.

M'encisa, per exemple, aquell to rosa-lilós de les capes de la ceba de Figueres (encara que faci plorar), el groc de la mimosa (que és una espècie d'acàcia) i el taronja de les calèndules dels marges dels camins dels camps, tant si hi passo amb bicicleta com a peu. El taronja de les caputxines. Els alliums esfèrics formats per flors-estrella.

Fins no fa massa (trams de la vida) em delia per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tresors tots.

Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen.
I els jocs d'ombres dels vegetals.

De nit, mirar la volta celest, el titil·lar estelar, la lluna canviant i estar-m'hi. El contacte amb l'univers purifica i així estalvio dutxa.

M'agrada escoltar quan em parlen amb il·lusió a la mirada (escoltar costa!). Més aviat sóc de xerrar (peixatera!!!!).

Dinamisme i creativitat, quan apareixen. Gaudir de la vida, del senzill i autèntic.

Prendre un tallat ben calent amb molta escuma en una terrassa en un local amb encant, tot llegint o anotant en una llibreteta massa mots que em circulen per una xarxa enrevessada. I si l'establiment afegeix una galeta per a sucar...quin detallàs! (temasso per a futurs relats) ;)

Agrair les converses interessants amb altres soledats que trascendeixin d'estereotips i que aportin evolució (sinó...paguen la pena?).

El mal gust em fa fer creus i ratlla (una taula parada amb elements de plàstic o vaixella globalitzada i no menjooooo...però qui em va parir així?). Vidre de colors, terrissa, teles ben escollides...mira que enverinen, les revistes de decoració que ensenyen cada 'palauet'!

Estic més bé en un caos (aparent o no) amb elements escollits, encantadors i amb ànima que en un ordre vulgar i globalitzat.

Sóc d'anar amb espardenyes menorquines que sovint em decoro (em pinto moltes peces de roba, amb llunes, gats o taques abstractes) i si es posessin massa de moda no en duria.

Gaudir del sol d'hivern, que dóna vitamina i acull, asserena.

Agrair l'existència de les gates calicó i de la meva en concret. Una preciosa bigotis de típex, cueta plomallona, tricolor estupenda, ésser afí (tot això són fragments com de mantra que li dedico, encara que passi de mi, que això ja ho tenen, els felins. Elegància i independència, i poesia vora un foc ronxant i deixant-se acariciar).

Em fan gràcia les tortugues i les granotes.

Les libèl·lules se m'enduen a móns que no em volen explicar.


En escriure -pràcticament sempre narrativa- barrejo i no barrejo realitat i surrealisme (totes les dimensions són certes!), humor, amor i desamor, histrionisme, mordacitat, tendresa, drama...

M'AGRADA FER RIURE LA GENT. I RIURE-HI. RIURE ÉS IMPORTANT. SOBRETOT APRENDRE A RIURE'S D'UN MATEIX.

I la vida et duu les persones a qui has de fer riure i donar amor. Això omple.

Sóc (quan se'm deixa) contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes (i aquí relats i relats i relats, estic sota els efectes d'una malaltia benèfica, no puc parar) i també il·lustradora (cal que digui que l'estil és boig?). Professora de ioga integral sense exercir (la disciplina...uf!, una miqueta bé val la pena..per tot allò de l'equilibri entre cos i ment, perquè enforteix i perquè és un repte).Monitora de risoteràpia (ajuda a tenir unes bones abdominals, ho juro!). També tinc la introducció al clown (un nas vermell diu tant!). Tot m'ajuda per a dur a terme festes i celebracions per a grans i/o petits, participació i diversió, deixar-se anar. I, el més antic, estic diplomada en Turisme. Però no em feia el pes donar claus d'habitacions a la gent en una recepció ni haver de repetir horaris d'àpats robòticament (per exemple, i amb tot el respecte per qui ho fa i a sobre en gaudeix), entre d'altres monotonies hoteleres (què voleu que hi faci!).

Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que sovint piquen a la porta i no cal ser-hi hospitalària). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies (tot plegat em costa molt!!!!). Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral·lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (voler és poder, diuen...qui ho diu? Depèn del tram vital, depèn d'uns quants 'depèn') (de pen i de pencil) (imbeciloide total, ha quedat!).

I sóc de foc i aire, intento ser més de terra (calen arrels,qui vola massa, ai, quan s'estampa!.. i d'aigua poquet poquet. I això que em considero bruixa de rierol (món amb el que m'identifico). Sembla ser que també duc una guerrera, a dins, i una deessa -totes les dones en duen una, l'han de retrobar o potser els l'hi retroben. La meva adora el to del safrà-...Entre totes em fulminaran!

*Autocomentaris: aquesta tia està sonada, boja rematada, no hi toca, o toca un bolet -al·lucinògen, segur-, està com una cabra amb un llum. En fi, és el que hi ha...



butxaca5@gmail.com

Mena Guiga @ MenaGuiga (twitter)