Em dones la mà i no te la torno

Un relat de: Mena Guiga
Em dones la mà i no te la torno. No me l'haguessis donada. Si no ho haguessis fet ara no esperaries que te la tornés. Si jo t'hagués donada la meva, que ho faré, cal tenir clar que potser no me la tornaràs i ni esperar-ho. Així jo tindré una mà teva i tu tindràs una mà meva. Amb una mà no pròpia potser es poden fer moltes coses no sabudes i si aquesta mà sap fer mitja mitja (li cal una mà més) estarà bé; o si sap fer ombres xineses també; o si sap saludar amb convicció i desde el cor i desprenent alguna cosa que no es veu, fantàstic; o si pot fer girar el molinet de moldre cafè, estimulant.
Si em dones la mà no te la tornaré, de ben segur. La necessitaré per anar pel carrer més segura i voldré sentir la força dels cinc dits amb els altres cinc que són meus i com s'abracen per l'anvers i el revers d'on són branques: la teva mà i la meva mà, que ens les hem donades i ens les hem quedades.

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Aina_R | 02-07-2012

    No en puc fer un comentari extens, senzillament que al llegir-lo et quedes amb una sensació agradable al cos i un somriure als llavis.
    Salut!

  • Em dones un relat i no te'l torno..[Ofensiu]
    magalo | 22-06-2012

    ...me'l quedo en els preferits.
    Nena Mena, m'encanta!. Que guapo aquest mini relat i quina idea més curiosa!
    Per cert em recorda al títol del melorepte que he proposat per aquests dies: "Hold my hand" on suposo que participaràs..o potser ja ho has fet i no ho he vist.
    Una encaixada de mans, de braços, de cossos, de galtes. Una abraçada i un petò vaja! Jo també t'ho dono encara que sigui virtual.
    Marta

  • La mà[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-06-2012 | Valoració: 10

    Un bon relat molt significatiu. Enhorabona.

  • Provoca un somriure[Ofensiu]
    Carles Ferran | 21-06-2012

    Enginyós i amable. Molt original.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

520 Relats

541 Comentaris

107006 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.

Admiro, per exemple, el color de la ceba de Figueres (encara que faci plorar), el groc de la mimosa i el taronja de les calèndules dels marges dels camins dels camps, tant si hi passo amb bicicleta com a peu.
Em deleixo per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tots tresors. Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen.

M'agrada escoltar quan em parlen amb il·lusió a la mirada (escoltar costa!). Més aviat sóc de xerrar (peixatera!!!!).

En escriure sovint barrejo surrealisme-narrativa-humor-poesia.

M'AGRADA FER RIURE LA GENT. I RIURE-HI. RIURE ÉS IMPORTANT. SOBRETOT APRENDRE A RIURE'S D'UN MATEIX.

Sóc (quan se'm deixa) contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes (i aquí relats i relats i relats, estic sota els efectes d'una malaltia benèfica, no puc parar) i també il·lustradora (cal que digui que l'estil és boig?). Professora de ioga integral (la disciplina...uf!, una miqueta bé val la pena..per tot allò de l'equilibri entre cos i ment, perquè enforteix i perquè és un repte) .Monitora de risoteràpia (ajuda a tenir unes bones abdominals, ho juro!). També tinc la introducció al clown (un nas vermell diu tant!). Tot m'ajuda per a dur a terme festes i celebracions per a grans i/o petits, participació i diversió, deixar-se anar. I, el més antic, estic diplomada en Turisme. Però no em feia el pes donar claus d'habitacions a la gent en una recepció ni haver de repetir horaris d'àpats robòticament (per exemple, i amb tot el respecte per qui ho fa i a sobre en gaudeix), entre d'altres monotonies hoteleres (què voleu que hi faci!).

Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que també m'afecten). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies (tot plegat em costa molt!!!!). Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral·lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (hi ha una gradació, és clar, i a vegades guanya el costat fosc).

I sóc de foc i aire, intento ser més de terra... i d'aigua poquet poquet. I això que em considero bruixa de rierol (món amb el que m'identifico)

*Autocomentaris: aquesta tia està sonada, boja rematada, no hi toca, o toca un bolet -al·lucinògen, segur-, està com una cabra amb un llum. En fi, és el que hi ha...



butxaca5@gmail.com