Em dic Platón, i qué? III

Un relat de: platon

...La Rosa em seguia lentament, sense deixar d'agafar-me pels baixos de la jaqueta mentre caminàvem pel corredor. Vaig posar la mà al pom del menjador i vaig obrir el més a poc a poc que vaig poder.

¡Seràs "hijaputa"!, tu saps l'ensurt que m'has donat -vaig dir a crits des del terra, amb la Lewinsky, que s'havia llançat a sobre en veure'm, fent honor al seu nom, llepant-me la cara.

Eh!, eh!. Para el carro!. En primer lloc: fill de puta, en tot cas, com tu ningú; en segon: a mi no em cridis; i en tercer: havíem quedat aquesta nit per a que vingués a recollir les meves coses que encara són en aquesta lleonera, i, per tornar-te les teves claus, però, com sempre el "senyor" m'ha deixat penjada i, a sobre, vas i et presentes amb la primera "puteta" que t'has lligat.

La que cridava fora de sí era Lia, la meva última companya amb la que havia trencat feia ja dos mesos i, de la que encara no havia recuperat las meves claus del pis; a més, era cert, havia quedat amb ella al bar del "Gos", un amic, per tornar-li les seves coses i que em donés les claus.

Haig de dir que la idea de quedar al bar me la va proposar el propi "Gos", "Tón, coneixent la mala hòstia que es gasta, si fos tu, quedava en un lloc públic", i tenia raó, si quedàvem a casa era molt possible que m'obrís en canal per després menjar-se les meves vísceres crues.

Tranquil.la, tranquil.la -les paraules em sortien en un to conciliador, i empenyent a la gossa, em vaig aixecar del terra-. Tampoc fa falta que et possis així, l'únic que estic dient és que, sent casa meva i veient que no hi era, et podies haver esperat fins demà per recollir les teves coses, després de tot porten aquí dos mesos i podien haver estat dos mesos i un dia, no?.

La Rosa amb ulls d'estupefacció mirava absorta l'escena sense entendre perquè una dona que no coneixia de res i, amb cara d'estar boja, li havia dit "puteta", i perquè el "tio", aquell que, evidentment, volia endur-se-la al llit no l'havia defensat. Es va tombar cap ella com esperant la reacció a les meves i poc afortunades paraules.

I evidentment la reacció de la Lia va arribar i, precisament, el seu to de veu, conciliador no era.

Estic farta, -cridava la meva "ex"embogida- Farta de tu, de les teves xuleries i desplants. T'he estat esperant dues hores, aguantant al teu amiguet, el barman aquell de "pacotilla" donant-me la pallisa i, he pres la decisió d'acabar d'una puta vegada amb aquesta relació de merda, -va tancar la maleta amb un cop bestial i em va mirar amb els ulls injectats en sang per continuar cridant- A més, com et conec molt bé, et diré una coseta "monín". NO TORNIS A APROPAR-TE A MI EN TOTA LA TEVA FOTUDA VIDA, ¡EM SENTS!? - com no, si amb aquests crits no s'aproparà a tu ningú d'aquest carrer- MAI MES EM PARLIS, NI EM MIRIS O ET JURO PEL MEU DISC DE VICTOR JARA QUE ET TALLO ELS OUS.

Dit això va sortir disparada del menjador, seguida per la traïdora de la Lewinsky, com un huracà va arrassar amb tots els meus llibres ordenats als estants del passadís i llençant-los a terra, em feia molta ràbia i, per suposat, Lia n'era conscient, va donar un petó a la gossa i se' va anar donant un cop de porta de campionat.

Eran les set del matí, vaig mirar a la Rosa que continuava al.lucinada amb tot allò, ara em mirava inquisitivament, però, no deia res. Com és natural i amb la magnitut que estaven agafant els esdeveniments, la meva esperança de no dormir sol aquella nit s'anava esvaint a marxes forçades. Però un home necessitat no llença mai la tovallola.

Mira...-vaig intentar explicar-me-.

No fa falta que continuïs, -em va tallar-, després d'aquest numeret, no em ve de gust quedar-me, així que me'n vaig a casa meva que estaré molt més tranquil.la -va fer un gest de que no l'acompanyés fins a la porta, i a mida que anava sortejant llibres va dir- per cert treu a passejar aquest bitxo o li explotarà la bufeta -va obrir, i una vegada al replà es va tombar amb un somriure maliciós que no vaig entendre-. I a veure si et centres que aviat tindràs cries de bóxer.

Quéééééé ? -la meva desesperació es va fer notar amb aquell crit, mentre mirava la panxa de la gossa.

Sóc veterinària -va sentenciar mentre tancava la porta definitivament i per sempre-.

No m'ho podia creure, seria pare i no estava preparat, als trenta-vuit anys ningú està preparat per això. Necesitava beure alguna cosa per pasar aquell tràngol, vaig girar cua seguit de la díscola Lewinsky.

NOOOOOO! -un crit aterrador va sortir de la meva gola quan entrava a la cuina-. El rentavaixelles! -vaig atinar a dir entre plors, i al mateix temps que la imatge de l'electrodomèstic destrossat a cops de martell em colpia el cor, vaig agafar la nota que la Lia havia deixat per mi-.

"Això és el que es mereixen els impresentables capullos sense ànima, com tu. T'odia amb totes les seves entranyes. LIA".

Comentaris

  • Realment he de dir que enhorabona![Ofensiu]
    Romy Ros | 11-11-2009 | Valoració: 10

    per les tres entregues d'aquest protagonista que al final perd els seus dos amors incondicionals (gos i rentavaixelles). M'ho he passat molt be llegint-te... no seguiràs escrivint? perque seria una llàstima perfre un relataire com tu...t'envio una abraçada encoratjant-te a seguir amb la trilogia que dona molt de si.

  • Vaja quin final![Ofensiu]
    terra_nua | 02-02-2008 | Valoració: 10

    Molt bo! De veritat!

  • M´HE ENGANXAT, VUI MES..[Ofensiu]
    SARAL1 | 18-10-2007 | Valoració: 9

    Realment, reconeixo que m´he enganxat, m´he rigut moltissim i ja estic desitjant que surti una entrega mes.
    Vui mes, si us plau!
    Una abraçada.

  • M´HE ENGANXAT, VUI MES..[Ofensiu]
    SARAL1 | 18-10-2007 | Valoració: 9

    Realment, reconeixo que m´he enganxat, m´he rigut moltissim i ja estic desitjant que surti una entrega mes.
    Vui mes, si us plau!
    Una abraçada.

  • Quina crudesa...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 23-03-2006 | Valoració: 7

    Està bé el relat, realment com es menyspreen tots els protagonistes, i s'ho destrossen... Quins embolics! Però jo conec gent que eren així a la vida real.

    I continua la cosa?

  • Molt bon estil[Ofensiu]
    filladelvent | 07-03-2006

    I a part d'algunes faltes d'ortografia i alguns castellanismes sobrers al meu parer, la trilogia està molt encertada, amb un final apoteòsic amb el que representa el final dels dos grans amors a la vida de Paltó (rentaplats i gos) i l'estil, com deia, molt encertat.

    A reveure.

    -Filladelvent-

  • N´hi haurà més?[Ofensiu]
    buscador | 07-03-2006 | Valoració: 9

    Una passada, cada entrega en demana un altra. El Ton està arriban a cotes de sobrevivent!
    Regala´ns un altre més!
    Una abraçada!

  • Un relat que aconsegueix el que pretén.[Ofensiu]
    pivotatomic | 08-04-2005 | Valoració: 8

    Hola, Plató, com va la vida allà per la caverna?

    Acabo de llegir-me la teva divertida trilogia i t'he de dir que m'ho he passat molt bé. Compartim una manera semblant de veure les coses, a banda d'un sentit de l'humor molt similar, amb gust per la ironia i les exageracions...

    A l'altra banda de la balança, et posaria vàries pegues: la principal, una utilització excessiva de les cometes (em semblen un recurs molt pobre. O trobes la paraula adient o no la trobes. Però tanta cometa...). Tampoc em convencen tants castellanismes (és clar que això ja és molt personal).

    De totes maneres, el relat aconsegueix el que pretén. I això és tot un éxit.

  • Ho sento![Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 01-08-2004

    Sento que les coses no li acabin de funcionar al teu prota. M'ho he passat bé. Gràcies.

  • Baloo[Ofensiu]
    Ilargi betea | 01-07-2004 | Valoració: 9

    Ep, "Ton", m'ha agradat molt la teva trilogia! aquest home té un cert aire al Pablo "Baloo" Miralles del llibre "el milor que li pot passar a un croissant", tot i que en Platón sembla tenir una vida una mica més endreaçada (almenys és capaç de cuidar un gos!).
    Apa, moltes felicitats!! espero més relats teus!

  • Bertin Osborne should be dead[Ofensiu]
    utete uguri ugú | 04-05-2004 | Valoració: 7

    Gràcies per l'entreteniment en tres comprimits.

    Jo també sóc del parer que no ens pots deixar així. La idea està prou ben contextualitzada com per no quedar-nos en tres entregues i prou. Volem més! :)

  • No hi haurà un 4rt. capítol?[Ofensiu]
    dacar | 30-04-2004 | Valoració: 8

    Felicitats pel relat per entregues. Molt divertit i entretingut.

    Però de debò no n'hi haurà més? I el "tema"?

    Segueix "penjant" relats.

Valoració mitja: 8.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: