Em dic Platón, i qué? II

Un relat de: platon

...Mentre divagava en aquells pensaments, em vaig fixar, per primera vegada des de que l'havia conegut, era maca, la llum fluorescent del pàrquing li donava un aire d'Elfa, plena d'una bellesa, poder i màgia amb una mica de mala llet, però és que fins i tot estava bona.

Morena amb un to de pell fosc i uns ull negres ragasts que t'aclaparaven i a la vegada feien por; un metre seixanta d'alçada molt ben distribuïts, res de pits recautxutats ni el que anomenava llavis "Mitch", els posen tanta silicona que quan es mouen a prop teu fan un remolí semblant a l'ull d'un huracà que t'engulleix cap el seu centre gravitatori; si algú ho estudiés segur que trobava una explicació científica, però aquest desitjava no ser jo, aquest tipus de llavis em feien pànic.

Escolta -vaig dir mentre picava l'ascensor- trobaràs que la casa està una mica bruta,confio no sortis corrent quan ho vegis.

No et preocupis, jo el que vull es refrescar-me una mica, pendre una copa y després ja veurem -un somriure maliciós es va dibuixar a la seva cara, quan picava el pis-.

Després ja veurem? Ai, que triunfo... no m'ho acabava de creure. Un formigueig pujava cap al meu entracuix, les meves esperançes de tenir sexe aquella nit semblava que arribarien a bon port.

Espera! No he acabat -em va mirar desconcertada- no és que sigui un psicòpata assassí, és que sóc el propietari d'una gossa, una bòxer. Lewinsky, -vaig sentenciar, les seves riallades encara s'escolten- ara la sentiràs, no t'amoïnis, borda molt però no mossega.

Mentre jo anava dient impunement el discurs recurrent que utilitzem tots el que tenim gossos, abans de que aquests se t'hagin endut el dit petit i les seves falanges corresponents d'una mossegada, es va obrir la porta de l'ascensor. En un gest galant vaig deixar que sortís davant, esperant que donés un bot al escoltar el primer lladruc, però el que vam trobar-nos va ser el silenci propi d'aquella hora.

No importa, m'agraden els gossos -va continuar- però no en sento cap.

Ni jo, aquí pasava alguna cosa, en escoltar les nostres passes Lewinsky no havia sortit disparada cap a la porta bordant com una possessa, si és que realment no estava posseïda per l'esperit de la carcoma, que si el meus mobles parlessin dirien que sí, segur.

Aquí pasa alguna cosa,-vaig dir mirant la Rosa i, demanant-li que em deixés apropar-me a mida que anava treient les claus de casa, vaig obrir la porta fent-me el valent i intentant que no es notés gaire el "tembleque" tipus "Asereje" que portaven les meves cames.

Al intentar obrir la porta va passar justament el que esperava, estava oberta, automàticament el meu pensament se'n va anar al que més estimava, ja no em procupava la Rosa, de fet, per mí, com si entrava primer, millor. Els lladres es quedarien amb ella i jo podria escapar escales abaix, sens dubte era la opció més encertada, amb la gossa, segurament, enverinada, la meva sortida era córrer.

El més estimat per mi eren, per suposat, la Lewinsky i el rentavaixelles, però sobretot el més estimat, era JO. Amb mi, deu metres sota terra, què més em donava el "lava" i el "chucho", a més, el primer envelliria a casa de qualsevol dels meus germans, morint a poc a poc sense l'estimació que li donava, i la segona, amb tal de no haver d'aguantar als meus nebots, fugiria a les montanyes per començar una nova vida.

Vaig empènyer la porta lentament intentant que el soroll fos imperceptible, la Rosa em mirava absorta, sense dir res, a exepció d'un comentari que al meu modest entendre sobrava per la obvietat, "menuda nochecita". Nosaltres aquí, a punt de morir assassinats per uns lladregots d'estar per casa i aquesta preocupada per la nit que portem, evidentment, jo estava més preocupat per que no fos l'última, i, preocupar-me el que es diu , preocupar-me, ja no em preocupava si era "menuda" o no.

La porta del menjador estava tancada, la llum encesa i al compact sonava Gipsy de Feeltwood Mac, em vaig girar cap a la Rosa i li vaig dir: "si m'han de robar, com a mínim que sigui amb bona música"...



Comentaris

  • terra_nua | 02-02-2008 | Valoració: 10

    Aquest és encara millor que l'altre. Ara he vist que continuen!
    Vaig a pel tercer! hehehe

  • Entretingut[Ofensiu]
    dacar | 29-04-2004 | Valoració: 8

    Continua la intriga. Hi haurà o no hi haurà "tema"?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: