Cercador
Em crida la teva pell
Un relat de: Epicuri- Compartir:
No sé on comença
o a on acaba com
la meva ànsia,
desig,
ofrena;
font i
bressol
de bellesa.
Mar en calma.
Sóc un crit
que en tu
s'apaga.
Flama viva
d'infinites
danses.
Suaus
carícies,
cremades
agres;
Trémola carn,
suau i ferma.
Pell amiga,
d'esteles
obagues.
cerco en tu,
materialitzar-me.
Comentaris
-
Molt interessant...[Ofensiu]brideshead | 18-04-2008
Una descripció molt sensual del que suposa el frec a frec entre pells. Ho dius amb paraules molt ben triades que, al no ser d'ús quotidià, li donen un bell caire a aquest poema, que jo definiria com un caire que es mou entre el desig d'un cos, la cadència d'unes formes i la prudència davant d'un fet eternament per descobrir.
Només un "però".... en la meva opinió, crec que hauries pogut fer versos més curts i més ben estructurats, amb la qual cosa hauries escorçat la llargada i ampliat la seva intensitat. Al fer versos tan curtets, sembla com si el lector s'hagués d'aturar sobtadament per anar-ne copsant el sentiment.
Amb tot, un bon poema, interessant de rellegir.
I aprofito per agrair-te les teves contra-reflexions, gairebé sempre, a les meves matineres.... sempre m'aportes punts de vista diferents i, com a tals, molt enriquidors.
Una abraçada, Epicuri! -
La bellesa[Ofensiu]deòmises | 16-04-2008
és part de la poesia, i de la vida.
Gràcies pels teus comentaris, d. -
eternitzar-me[Ofensiu]jaumesb | 16-04-2008
v
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428628 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com