Em costa molt escriure

Un relat de: Bonhomia

No em surten les llàgrimes, però tot el cos em plora. Per mi i per la Maddi. Maddi, que tot surti bé, siusplau. La meva por també és la soledat. No tinc ganes de fer poesia, ara mateix no té utilitat. És acceptar que vivim en un món egoïsta i començar per tu, però sempre buscant ajuda en qui t'estima.

Sergi

Comentaris

  • Egoïsme o vulnerabilitat?[Ofensiu]
    Bonhomia | 26-03-2010

    Si, començar per tu i així sempre. Crec que quan vaig escriure que vivim en un món egoïsta estava essent egoïsta amb mi mateix.

  • Una reflexió...[Ofensiu]
    natasha | 12-03-2010

    ... més sobre l'egoïsme... tant trist però del tot cert... i això porta a la soletat... descrius quelcom que em sona massa, vivències personals que em toquen de prop.
    Una abraçada

  • Ets un poeta...[Ofensiu]
    Fada del bosc | 12-03-2010 | Valoració: 10

    hola Sergi!!
    Quan la por es barreja amb el dolor, soms incapaços d'escriure... tot i això has escrit unes paraules bellíssimes i plenes de bons sentiments. De fet ets tot un poeta....

    Moltes gràcies per els teus comentaris, has estat molt valent de comentar el poema "el bes de la mort". La vida és molt dura, però també té coses molt boniques.. la neu... una flor... les estrelles a la nit... l'amistad... jo visc penasnt en fer feliç a la gent que m'envolta...arrossego els records i les penes, però...intento gaudir dels moments de tranquil.litat, perquè la vida ja es complicarar tota sola...ui quin rotllo!!

    total que no deixis d'escriure que ho fas molt i molt bé!!!!

  • Elixir de vida[Ofensiu]
    aleshores | 05-11-2009



    Cal buscar l'Elixir de vida" que amb tota probabilitat ens van donar,...

    ELIXIR DE VIDA

    Quin és el lleu moviment que ens orienta
    i ens encara a la vida?

    El sòl gra de sorra, el bri de la flor,
    que ens decanta,...

    Quina carícia antiga, oblidada,
    quina mirada aparentment banal,
    ens dirigeix?:
    tan subtil com això és el missatge.

    Quin senzill mecanisme, quina molècula,
    quin àtom, o partícula,
    finalment ens empeny cap endavant.

    El missatge decisiu que ens connecta
    o desconnecta,..

    L'elixir que vam beure
    i que hem donat a beure,...

  • És una bona idea!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 31-10-2009 | Valoració: 8

    M'agrada aquest relat, en el fons és bona idea (però clar, també cal buscar altres idees diferents).

    Bé, ens veiem per aquí, Sergi. Chao!!!

  • Gràcies,[Ofensiu]
    korius | 30-10-2009 | Valoració: 10

    Gràcies per tot Sergi, t'ho dic de veritat.
    Gràcies per tot,

    Una abraçada molt forta,

    Maddi

  • Dius que no tens ganes de fer poesia.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-10-2009

    A un poeta com tu no li cal tenir-ne ganes. Torna a llegir la primera frase que has escrit:" No em surten les llàgrimes però tot el cos em plora". Malgrat la tristesa que em provoca veure't així, l'he trobat d'una bellesa extraordinària.
    T'envio una abraçada forta, forta, forta per si et pot ajudar a sortir d'aquest pou tan negre.
    Ânims amic Sergi.
    Nonna

  • Hola Sergi,[Ofensiu]
    Núria Niubó | 21-10-2009

    Les teves paraules ja són llàgrimes, deixa-les fluir, per tu i per a qui estimes.
    Tot anirà bé.
    Quan a un poeta ni li surt la poesia amb paraules, es vessa amb llàgrimes, i quan és plora per dins i no poden plorar els ulls, ploren tots els poros del teus cos.

    Petons de llàgrimes.
    (Sóc qui et va enviar aquells pps.)

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513914 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.