Cercador
Em commou...
Un relat de: Marcel Vidal- Compartir:
Em commou
la ma tébia
i el bes inesperat....
(Blau,
el cel és mar
d'estels invisibles)
Em commou
la tendresa
d'un mot
perfilat i dolç
trucant a la porta
de l'ànima.
Em commou
la Vida.
Tu.
Comentaris
-
Gràcies salvatore[Ofensiu]Marcel Vidal | 17-10-2004
Moltes gràcies, sincerament. Realment intueixo que n'has captat la profunditat i , evidentent, tambñe la sensibilitat.
-
sensible[Ofensiu]salvatore vinyatti | 17-10-2004
M'agrada el teu poema, és sensible i amb pocs mots dius molt.
