Em caus de puta mare

Eis.

Ho sento. Ara com ara,
no podria dir el color dels teus ulls.

Perdona'm. En aquest moment,
no sé quin gust té la teva boca.

No t'enfadis. Ara mateix,
no recordo el so de la teva veu.

Disculpa'm. En aquest instant,
no juraria sobre a què s'assembla el teu tacte.

No t'ho prenguis malament. Suara,
no sabria dir el ritme del teu cor.


Però ei,
que sàpigues
que em caus de puta mare!

I que quan em vingui de gust,
et miraré els ulls,
assaboriré la teva boca,
escoltaré què em dius,
em fondré sota el teu tacte,
i contaré els batecs del teu cor.

Llavors, tornarem al començament del poema.


Però que no se t'oblidi,
vull que sàpigues
que em caus de puta mare!