Els últims tres anys

El meu avi té setanta-nou anys viu a la Bisbal d'Empordà, en un caseta blanca i negra tot anava molt bé fins fa uns quants anys. Fa tres anys quan anava a comprar el pa com sempre,baixant la baixada que anava fins a la fleca, va caure aleshores es quan tot va començar. En aquell moment en el que va caure, vam veure que la ment del meu avi no anava del tot bé. Després d'allò la meva mare i el meu oncle van portar a el meu avi a la clínica, on se li va detectar que tenia un grau baix d'alzheimer. Tots estàvem molt preocupats però encara no s'aviem que el pitjor estava a punt de succeir. No ens preocupàvem, només vigilàvem que es prengués la pastilla i mitja que li tocava cada dia. Però el dia vint-i-dos de Març el meu oncle va anar a casa del meu avi a portar-li la pastilla del migdia, i va veure que el meu avi estava estirat al terra de la dutxa, havia caigut i no es podia aixecar. El meu oncle va aixecar-lo, el va vestir i el va portar a dormir, en aquell moment va trucar a la meva mare, i van decidir que ja no el podien deixar sol.
El meu avi no volia que li posessin una assistenta per això ens van demanar a tots els néts que el convencéssim, ho vam aconseguir després de demanar-li si us plau moltes vegades, va aceptar.
Al cap d'una setmana el meu avi ja tenia l'assistenta, es diu Blanca i ve de l'equador s'encarrega de preparar-li l'esmorzar, el dinar i el sopar.
Van passar uns mesos ja era 4 d'Abril de 2012, quan el meu avi, va caure del llit per sort el mal no va ser gaire, li van posar una cadira de rodes no fos cas que tornés a caure. Cada dissabte pel matí la meva mare i jo anàvem a veure el meu avi. La primera vegada que el vam anar a veure vaig pensar “les tornes s'han canviat, ara jo et vinc a veure a tu”. Com ell sempre feia quan jo era petita, agafava el cotxe i venia fins a casa meu, sempre em despertava amb el soroll de la porta tancant-se, i molt emocionada anava a buscar a el meu avi per fer-li un petó i mirar si m'havia portat el croissant com sempre feia.
Després d'esmorzar anàvem a veure la tele al menjador. Ara fem el mateix però en comptes de casa meu es casa seu i en comptes de venir ell, i vaig jo.
La meva mare i jo ens quedem fins que ell acabi de dinar, ens acomiadem i el tornem a veure el dissabte de la següent setmana.