Cercador
ELS ÚLTIMS GIRA-SOLS
Un relat de: Monbuk- Compartir:
L’escala està engarlandada de Gira-sols per l’ocasió. Les meves nétes volien un dia inoblidable. Ha vingut l’alcalde per entregar-me un ram i una placa honorífica. És diumenge i faig cent anys.
Per dinar, la Maria m’ha regalat “Els canelons de la Neus”, els meus canelons. És la mestressa del Bar de baix de casa. “Pels cinquanta”, la sorprengué amb un quadern escrit a mà de les receptes que jo cuinava. Eren de la meva mare, àvia i besàvia. La família m’ha obsequiat amb cent Gira-sols, la meva flor preferida. La primera que em va regalar el meu marit, la del ram de núvia, la del bateig de les filles i nétes.
Vull estar sola, vaig a veure la Maria, demano gambes del maresme i una copa de vi blanc, recordo la primera cita amb el meu espòs. Ell ha estat a qui he estimat més, el què m’ha fet feliç. Però, fa un any, passejant pel poble, l’atropellaren i morí en braços meus. Des de la jubilació estàvem tot el dia junts i no ens cansàvem l’un de l’altre. Des que en Pere ha faltat, em sento trista i buida. Amb cent anys, no m’ha faltat la salut l’alegria; tot i que de motius per tirar la tovallola no ens han faltat. Patírem moltes vicissituds: La mort de les dues filles, una fent escalada i l’altre de un càncer. Estaven divorciades i deixaren filles petites. Lluitàrem per tirar endavant la família amb els pocs recursos de la pensió.
La Maria em dóna un Gira-sol, com feia en Pere cada diumenge. Era el nostre símbol, ens feia somriure per tirar endavant una setmana més. Tinc la millor taula amb vistes al mar, porto la jaqueta de pell, obsequi del primer any de casats. Miro l’anell que brilla en el segon dit de la mà esquerra i amb els punys ben forts agafo la flor, tanco els ulls, i espero el què desitjo amb totes les meves forces: La Mort. Sense en Pere, no hi ha Gira-sol que faci despertar un nou dia. Recolzo el cap a la taula, la Maria m’abraça, les meves dues nétes s’asseuen al meu costat. La posta des sol ja és aquí. Bona nit eterna a tothom!
Per dinar, la Maria m’ha regalat “Els canelons de la Neus”, els meus canelons. És la mestressa del Bar de baix de casa. “Pels cinquanta”, la sorprengué amb un quadern escrit a mà de les receptes que jo cuinava. Eren de la meva mare, àvia i besàvia. La família m’ha obsequiat amb cent Gira-sols, la meva flor preferida. La primera que em va regalar el meu marit, la del ram de núvia, la del bateig de les filles i nétes.
Vull estar sola, vaig a veure la Maria, demano gambes del maresme i una copa de vi blanc, recordo la primera cita amb el meu espòs. Ell ha estat a qui he estimat més, el què m’ha fet feliç. Però, fa un any, passejant pel poble, l’atropellaren i morí en braços meus. Des de la jubilació estàvem tot el dia junts i no ens cansàvem l’un de l’altre. Des que en Pere ha faltat, em sento trista i buida. Amb cent anys, no m’ha faltat la salut l’alegria; tot i que de motius per tirar la tovallola no ens han faltat. Patírem moltes vicissituds: La mort de les dues filles, una fent escalada i l’altre de un càncer. Estaven divorciades i deixaren filles petites. Lluitàrem per tirar endavant la família amb els pocs recursos de la pensió.
La Maria em dóna un Gira-sol, com feia en Pere cada diumenge. Era el nostre símbol, ens feia somriure per tirar endavant una setmana més. Tinc la millor taula amb vistes al mar, porto la jaqueta de pell, obsequi del primer any de casats. Miro l’anell que brilla en el segon dit de la mà esquerra i amb els punys ben forts agafo la flor, tanco els ulls, i espero el què desitjo amb totes les meves forces: La Mort. Sense en Pere, no hi ha Gira-sol que faci despertar un nou dia. Recolzo el cap a la taula, la Maria m’abraça, les meves dues nétes s’asseuen al meu costat. La posta des sol ja és aquí. Bona nit eterna a tothom!