Cercador

Llista categories

Els ulls novament...

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Podria imaginar qualsevol cosa... ja que la vida és plena de sorpreses, cal pensar que sóc naturista simplement perquè tot el contrari l'autoritat ens ho ha prohibit. Llavors les mirades serien ben diferents. Creieu que desapareixerien els films eròtics? No ho crec pas. L'home/dona no han canviat tant simplement per un tros de roba... allò que varia sempre són les mirades.

Llavors em podríeu imaginar en una platja no nudista, encara que potser no caldria fer cap afirmació ni el seu bell contrari, ja que els vestits no pot ser que hagin estat prohibits perquè simplement no existeixen, cal aclarir que ja no tenen la funció d'embellir els propis posseïdors. Simplement són unes coses que ens protegeixen del fred. Quan desapareixen la tardor i l'hivern, llavors, gairebé en temps de primavera, esclaten les nueses arreu del país. Ja no cal vigilar l'armari perquè allò primordial, precís, són els ulls.

Avui he agafat el metro i me l'he trobat ple d'ulls. Gairebé segur que també els culs hi eren, però és molt curiós. Només m'he adonat dels ulls.

També he anat a la platja tal com l'autoritat ens mana i només he vist ulls. No hi he vist ni sines ni culs, perquè m'he adonat dels preciosos ulls de la meva amiga. És probable que hagi mirat altres coses, gairebé sense adonar-me, però només he vist milers d'ulls al metro i a la platja i també al cinema.

M'he emocionat amb una antiga pel·lícula on tothom anava tapat gairebé fins els ulls. M'he emocionat quan la protagonista s'ha destapat mitja mà, oblidant-me que jo anava completament nu. Quan ha tornat la claror he descobert la sala, també, plena d'ulls.

He anat a la muntanya per passejar-hi una mica i també els he descobert a l'horitzó i a tocar de l'aigua d'un riu.

Ja uns dies després he descobert un lloc absurd on la gent es banya vestida. Allí sí que m'he adonat de l'absència dels preciosos ulls i de les precioses mirades. Només hi he descobert unes parelles de gent grassa que semblaven fugir de no se sap ben bé quin perill.

Jo he tornat a la meva ciutat, al meu poble i a la meva platja ben acompanyat de la meva amiga dels ulls verds i he pogut observar ulls de tots els colors que poblen un paisatge no gens decebedor.

Quan he tornat a casa m'he adonat de la felicitat que em rodeja sempre que contemplo els ulls de la ciutat, del poble, de la muntanya i del simple carrer.

Comentaris

Afegir comentari

interessant el teu relat[Ofensiu]
Conxa Forteza | 10-03-2005

l'he trobat molt interessant Rafel, ja veus que encara que no et digui gaire coses t'estic llegint ...
La setmana de...[Ofensiu]
Llibre | 10-03-2005
COMENT

I em pregunto per què els ulls novament. Potser perquè no són purament i simple una part del cos, sinó que van més enllà. O vénen més aquí.

Darrere els ulls... sí, és clar: anava a caure en el tòpic conegudíssim que els ulls són l'espill de l'ànima, però és que de vegades els tòpics ho són amb raó.

Darrere els ulls hi ha molt més que una mirada. I sentir-se acompanyat pels ulls d'una amiga, tal com ens mostres en aquest relat, és una de les sensacions i vivències més màgiques a què pot aspirar l'ésser humà.

És una opinió subjectiva, és clar.

Resumint: que tens raó--> els ulls, novament.

Salut!

LLIBRE
I ÉS QUE ELS ULLS, NOVAMENT...[Ofensiu]
Marc Freixas | 30-08-2004 | Valoració: 10
Ho miren tot;
i a tort i a dret,
i més.

I encara la mirada es perd en una platja de noies,
mentre els nois, bocabadats,
i aturdits,
i empobrits,
i empetitits,
fan broma, però tenen por d'elles,...

I s'avergonyeixen de mirar tant;
no tenen altra cosa per fer,
i finalment, ara ja desvergonyits, les miren més,
i sense complexes, es mengen els ulls de les noies,
i són mel als seus llavis,
i sucre a les mirades

( SUCRE és el meu primer poema, llegiu-lo!! ).

I és que els ulls, novament...

Ho miren tot;
i a tort i a dret,
i més.

UNA ABRAÇADA RAFAEL;
I MOLT INTERESSANT LA TEVA BOIGRAFIA.

l´Autor

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104207 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Afegir a preferits

Biografia:

ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >