Els ulls dels qui t'espien

A Barcelona avui la xafogor és insuportable. Tot el dia que estic suant i les hores a la feina se m’han fet eternes. No hi ha res que desitgi més que posar-me a sota de la dutxa, amarar-me d’aigua ben freda... i ressuscitar.

Davant del mirall del bany em desprenc ràpidament del vestit, les calcetes i els sostenidors; precisament aquells que em va regalar en Roger pel meu darrer aniversari i que tant ens agraden. No per vanitat, sinó per amor propi, sempre he cregut que tinc uns pits macos. Més aviat petits, però molt ben posats i rodonets: ideals per la majoria d'homes.

Em deixo de contemplacions, obro l'aixeta i m’hi poso a sota. Començo per la cara, passant pel nas i els pòmuls, acabant per l'esquena. Nova ensabonada i arribo a les sines. Les acaricio suaument, tot resseguint els mugrons amb la punta del dit índex de la mà dreta, fet que em posa els pèls de punta. Amb la mà esquerra començo a baixar suaument pel ventre, arribant al centre del plaer. Començo a acariciar i a cercar, ansiosa, l'obertura del paradís, que cedeix pas sense resistir-s’hi gaire. Un cop m’he fet camí començo a entrar i sortir lentament, i vaig accelerant progressivament el ritme. No sé si donar un cop a alguna cosa o xisclar, perquè l'excitació és màxima.

L'aigua continua caient, i ja ha eliminat totes les restes de sabó del meu cos. Quan la satisfacció s'ha consumit, s'apaga tot. Igual que el raig.

Surto i em cobreixo amb la tovallola, eixugant-me bé. Un cop posada la camisa de dormir em fico a dins del llit, i no trigo més de deu minuts en adormir-me.

*

A mig matí em desperta el so d’arribada d’un SMS. Número desconegut i el següent missatge: "Visita la següent pàgina: (...) Hi tens molt a veure". Ets preciosa. JK

Em vesteixo a corre-cuita i engego el portàtil. Teclejo l’adreça i amb certa basarda pitjo l’“Enter”. Ni en el pitjor dels meus malsons podria haver-me mai imaginat això! La meva dutxa d’ahir va ser íntegrament gravada... i penjada a la xarxa.