Els teus ulls

Ai, quantes coses es poden dir d'uns ulls! Tens raó en el comentari que em vas deixar (gràcies!), és un tema molt repetitiu però esque dóna tant joc, és fascinant.
Bé, comentem el teu relat que és el que toca, molt maco, bones sensacions, ganes de perdre's en una mirada... i no sortir-ne mai més.
Un petó!

Ara si, ja m'ho semblava a mi que no tot era dona voltes i donar mes voltes, estic totalment d'acord amb tu, un poeta es aquell que es capaç de transmetre el que porta dins convertint-ho amb bellesa i fent-la sentir.
Enhorabona Azalea, els teus ulls deuen transmetre això, perquè realment els teus escrits si ho fan

Una abraçada
gege

Els teus ulls: uns poetes!

és que els ulls són capaços d'expressar tantes sensacions...!

Jo també tinc un relat titulat: Els teus ulls i dedicat a uns ulls que també em van fascinar, i que ara segueixo estimant molt tot i que he aconseguit que pertanyin únicament al camp també preciós de l'amistat!

vagi bé!
ens veiem per aquí!

Gemm@

dels ulls és potser el més misteriós, encisador i profund. És com l'expressió de tot el món intern, de tots els camins per descobrir...
La comparació que fas d'aquesta mirada amb la poesia és tendrament sensible. Et puc imaginar perduda i captivada entre aquests versos de color terra que espurnegen sensacions plenes de vida.

Una abraçada i fins la propera!

la mirada és un llenguatge, ple de intenció, de vida, per això parlem de mirades mel, de mirades Caïm, e mirades que maten o enamoren...
i els ulls són més que càmeres digitals, són laboratori i expressió, medi de comunicació, l'idioma del silenci...
i els teus ulls, segur, són poesia visual... què bé que escriu i què bé que mires!
ptons i una abraçada!

una mirada et pot arribar a dir! de vegades no fan falta les paraules, només dos ullets que et miren, brillen, et parlen...

Gràcies per comentar-me!

Molts besets i segueix escrivint així!

Anna