Els Súper Repartidors

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Els Súper Repartidors

Ara els repartidors em semblaven superherois trucaven al timbre de casa i m’agradava no recordar-me massa de què em venien a portar. Els veia com els carters de guerra portant missatges llunyans carregats d’emoció i jo m’esforçava perquè la veu per l’intèrfon els hi transmetés la meva simpatia i gratitud, per mostra’ls-hi la rellevància que tenien en aquests moments de la meva vida com a únics humans que havia vist en 15 dies… I ja a dalt, l'intercanvi de dos segons a peu de porta, el “aquí tens” i el “moltes gràcies” a 1,5 metres de distància, gairebé romàntic els veia tan guapos.
Després marxaven, alçant la capa a repartir alguns altres “leggins” de cotó a una altra damisel·la confinada.


Pseudònim: Marieta de l'ull viu

Comentaris

  • I tant![Ofensiu]
    MariaG | 20-04-2020

    Realment són superherois que es passen el dia repartint foteses a les persones confinades i avorrides que tenen tot el temps del món per fer comandes per internet. Jo em sento culpable quan veig que he fet venir un xicot a portar-me un paquet que no conté cap cosa d'extrema necessitat.

  • veure humans cada 15 dies[Ofensiu]
    Illadestany | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Així ens sentim en aquest temps catastròfic, si senyora. Molt ben descrit el sentiment d'emoció de veure, ni que sigui un moments, d'altres humans d'aprop.

  • Contactes[Ofensiu]
    Conxita Moreno Casal | 15-04-2020 | Valoració: 8

    Fresc i simpàtic, amb un to irònic.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: