Els somnis prohibits.

Un relat de: qwark

Estem tots tres al sofà. Jo a la teva esquerra i la Meri, la teva futura dona, a la dreta. No hi ha un abans d'aquell moment perquè la memòria dels tres, que érem un, comença allà. Tu em mires libidinosament els pits (immensos, no em pregunteu per què però aquesta història també l'explicaré jo) sense que la meva mirada o la presència de la Meri t'inhibeixi el més mínim. Saps que el teu desig incita el meu, que l'erotisme ens té lligats en una teranyina libidinosa de fantasies insatisfetes fins al moment. Ens hem somiat tants cops! Et gires cap a la Meri, dubtes uns moments, però decideixes que ella accepta participar en la fantasia. Hi ha una comunicació telepàtica que uneix a la perfecció la part sexual de les ànimes de tots tres.

Els moviments flueixen suaus, gràcils, com una coreografia sensual. Una mà al maluc, una llengua al lòbul, un nas que ensuma de ben a prop la pell del ventre, uns ulls que recorren l'interior de la cuixa dreta fins a l'epicentre de l'explosió sexual, on les sensacions es desborden. Els ritmes de l'excitació trenen els següents moviments, embolcallant-los amb la connexió empàtica amb el plaer de l'altre. Un calfred que recorre la teva espina dorsal quan sospiro a prop del teu coll, unes imatges suggerents que recorren la seva ment quan es desfà amb impaciència de la seva roba interior, matisos en cada carícia i en cada gest.

Uns llavis (els teus) sobre els meus mugrons. Ella ens mira i es masturba. M'agafes amb força el...


Sona el despertador. Són les vuit en punt. Sents una incontrolable pressió entre les teves cames. I també un altre pes, insuportable, sobre la teva consciència. Ets culpable de desitjar-me, de voler perdre't en la meva anatomia. Les proves són irrefutables: m'has somiat! Et detestes a tu mateix per ser tan miserable i vols odiar-me també a mi. Potser si t'esforcessis una mica més ho aconseguiries. Avui et cases.

Ella és una noia fenomenal, no ho negaré pas, vam ser força amigues durant una bona temporada. És bonica, intel·ligent, simpàtica, idealista i estic segura que et fa l'amor amb molta tendresa. Voldries fer-la feliç i ser feliç amb ella. T'agradaria saber per què en comptes d'això has decidit obsessionar-te amb una noia de virtut fàcil com jo. Doncs resulta que jo també et somio. I quan em somies, també en sóc conscient. Potser no és un Amor amb majúscules, com el que anhelen totes les noies que pretenen casar-se amb l'home de la seva vida (com detesto aquesta expressió!). És possible que tan sols es tracti de l'energia de la frustració acumulada d'allò que ens ha estat negat: aquell clau que tenim pendent des de fa tant de temps. Però no hi penso renunciar així com així.

Observes amb deixadesa com el mirall et retorna la teva imatge. No pots evitar aprofitar aquest moment d'intimitat per renunciar a l'aparença seriosa, ambigua i políticament correcta. Assages ganyotes lletges, còmiques, sensuals, sàdiques i absurdes. Finalment trobes l'expressió facial que reflecteix les perverses sensacions que has tingut aquest matí quan t'has aixecat. Esquitxes el vidre amb aquesta mirada de degenerat viciós. Aguantes uns instants més, intentant fixar aquesta imatge al mirall per desfer-te'n, com si fos el retrat d'en Dorian Gray.

Et disfresses d'home de profit. T'ajustes el nus de la corbata. Surts de casa amb una aparença que no sents com a pròpia (la teva creus que ha quedat atrapada al mirall) i això et fa sentir més segur: penses que els altres no et veuran tal i com ets. Potser sí que els pots enganyar a ells. Però no pas a mi.


* * *

Sec al mig d'un banc, al fons de l'Església. No m'has vist però intueixes la meva presència. Esteu tots dos de peu davant del capellà, que avorreix la parròquia amb històries antediluvianes que poc tenen que veure amb el vostre amor - o si tenen alguna relació, aquesta és incomprensible per a la major part de l'audiència -. Tanco els ulls i m'imagino substituint el capellà. Al cap i a la fi sóc jo i no ell qui pot posar a prova el vostre lligam. Ell us envolta d'una petita litúrgia, en un discurs que maquilla el que d'altra manera seria poc més que la signatura d'un compromís econòmic. Però això què té a veure amb l'amor?

Els lligams del cor no són eterns ni previsibles. Els seus compromisos no es basen en un càlcul de felicitat. Però tu, amb la ment emboirada, intentes fer números. Planeges mil i una fugides cap endavant. Has decidit que l'únic camí que cal preservar en bon estat - aquell pel qual penses fugir - és el del deure, el políticament correcte, el virtuós (almenys en aparença). O potser trobaràs a l'últim moment les forces necessàries per prendre una decisió més valenta?

La tensió m'esquerda l'ànima. Tanco els ulls i intento evadir-me cap a la calidesa de la meva ment. Busco el Jan, el noi perfecte amb qui he compartit tantes fantasies nocturnes. Penso en les promeses il·limitades que em va fer la teva mirada cristal·lina i encisadora. Recorro amb presses els paisatges on el teu somriure hi posava el paradís. Un univers que s'esmicola sota la contundència de les notes de l'orgue.

T'has casat. Ets un covard, Joan. Ni tan sols t'ha tremolat la veu en el moment de signar amb un la teva sentència, el teu destí. Fugiràs durant la resta dels teus dies. De dia t'escaparàs de mi, amb ella. De nit, d'ella, amb mi. I tots tres quedarem atrapats en el laberint de les situacions no resoltes.

Mentre sortíeu de l'església, abans que un gra d'arròs impactés sobre la teva còrnia, les nostres mirades s'han creuat. La intensitat de la fugacitat ens ha colpejat. Sé que has entès que no era un adéu; ara saps que la teva fugida serà sempre inútil. Sempre ens tornarem a trobar en la foscor del subconscient, en la nit, en aquell lloc idíl·lic on es creuen els nostres somnis.

Comentaris

  • Normalment[Ofensiu]

    trobo algunes paraules o expressions per descriure allò que acabo de llegir. Si més no per fer-me l'entès i fer veure que en sé una mica (ejejem!)

    Em costa descriure, però, aquest relat. Clar que et puc etzibar allò del "m'encanta, m'agrada molt i és brutal" (tot això és veritat), però potser sonarà un xic superficial.

    El relat es basa en el triangle amorós. Un triangle que veus o mantens obert fins a un moment molt concret: el del casament. Cert que avui en dia els casaments no són tan "definitius", per entendre'ns, com ho eren abans. De totes maneres, has cuidat aquest detall recalcant que el casament era per l'església, la qual cosa pot donar a entendre que -sempre segons la devoció dels noucasats- té un caire més aviat definitiu, és a dir, que el casament serà "per sempre".

    D'altra banda, convé no perdre de vista que tot el relat és la interpretació d'una de les protagonistes, aquella amb qui, segons sembla, somia en Joan. Els remordiments del Joan els coneixem perquè ella ens els explica. Per tant, sabem el que ella vol que sapiguem d'aquesta història. No el que pensa directament el Joan (perquè no ens ho explica ell directament, no sé si m'explico) i menys encara la seva, al final, esposa.

    Jo també em pregunto, per tant, i tal i com han fet altres protagonistes, si en Joan és realment un covard... o bé es tracta -els últims paràgrafs- d'una rabieta d'algú que s'ha cregut amb possibilitats d'ésser la mitja taronja del Joan fins al final.

    Mai et refiis d'un sol testimoni. I menys encara si aquest testimoni és, alhora, part en l'afer.

    Per cert, tot el relat impecable però el penúltim paràgraf és d'ovació; mereix, indubtablement, el "brutal" que t'he llançat abans.

    Salutacions, qwark!!!

    Vicenç

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    filladelvent | 29-01-2006

    Un bon principi, amb el somni d'ell.

    Els somnis prohibits, les situacions no resoltes, els triangles amorosos... un tema idèntic del que jo relato en les Provocacions (que et recomano), però ben diferent al meu a tot el que no és temàtic: el teu llenguatge, la teva estructura, tot l'espai que dones a la imaginació del lector... fan que aquest sigui un bon relat.

    Enhorabona.

    -Filladelvent-

  • Situació excel·lentment plantejada[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 13-11-2005

    Si el somni es fes realitat, potser deixaríem de somniar-lo. I tal vegada anhelaríem la situació peruda. També hi ha d'altres possibilitats, com anar somniant cada cop una de diferent i tenir així un harem oníric. Ostres! sort que els somnis no comprometen!

  • Magnífic relat [Ofensiu]
    Màndalf | 12-11-2005 | Valoració: 10

    que deixa les portes obertes per tal que el lector faci la seva interpretació. A mi m'ha semblat que la relatora és la noia somiada del Joan. La noia en la que sempre ha pensat i que no ha trobat mai; el seu somni de dona. Finalment ha desistit en la seva recerca i s'ha casat amb la Meri.
    Bon relat, qwark.
    Et llegiré més; se't llegeix molt fàcil.

  • No recorde...[Ofensiu]
    rnbonet | 25-10-2005 | Valoració: 10

    ...haver-te llegit abans. Hi ha tanta gentada, a RC!He descobert un autor/a? -almenys en aquesta narració- amb un bon domini del llenguatge, un jocs de situacions molt aconseguit , un xic de misteri irònic i desacostumat... Bo, en definitiva... Molt bo, dintre el context de la pàgina.
    Crec que continuaré llegint coses teues, a poc a poc, assaborint-les... Fins l'altra!
    Salut i rebolica!

  • De la pell a la ment; de la sensació a la reflexió.[Ofensiu]
    quetzcoatl | 24-10-2005 | Valoració: 10

    Sembles deixar-ne anar una de calenta i una de freda, des d'un monòleg molt ben aconseguit que manté al lector ben atent fins el final.

    Ja et vaig dir alguna vegada que el que admiro és que sàpigues descriure situacions-excusa per donar vida a les teves reflexions; això combinat amb el teu domini del llenguatge i les sensacions, dóna molt bons resultats.

    L'interpretació de T.Cargol m'ha semblat interessant, però jo no hi havia pensat. Em sona millor que sigui una persona real que narra omniscientment uns fets que estan succeïnt: primer en el somni d'ell (al que ella pot accedir -telepàticament?), després el matí i l'església, la sortida i les conseqüències. Amb la darrera mirada brodes un final molt bo (on l'arròs és quasi un element agressor): ell no ha set fidel al seu somni prohibit, havia d'escollir i ho ha fet, però no pot escollir deixar de somiar (i, potser, no podrà evitar que ella s'escoli als seus somnis i l'assenyali amb el dit).

    Una reverència, senyor qwark. Molt bona feina!

    una abraçada,

    m

  • El món del somnis... [Ofensiu]
    ROSASP | 23-10-2005

    és un espai massa misteriós on les històries semblen anar per lliure i tenir vida pròpia.
    La intuició de la narradora li diu que sempre hi haurà un lloc per ells en aquell espai on la imaginació vola i els sentits es sacsegen.
    El Joan lluita amb les forces oposades que li provoquen reaccions contradictòries. La ment davant del matrimoni s'inquieta, es remou i es cargola.
    Tenim moltes pautes socials i psicològiques que ens alerten dels somnis prohibits, però en realitat que s'amaga darrera d'aquest il·limitat i fascinant espai que ens separa de la realitat?
    Moltes neures, fantasies amagades, dubtes existencials, vet a saber!

    Un relat força interessant, que es fa llegir sense pausa!

    Una abraçada i fins la propera!

  • M'ha recordat les històries tipus Hitchcok[Ofensiu]
    T. Cargol | 21-10-2005

    aquelles situacions mentals envolicades...

    Els temes psicològics sempre deixen un sentiment de incomoditat- seré jo així també? -.

    Si ho he entés bé la relatora no és sino una materialització del pensament, dissociat, del protagonista que és a punt de casar-se.

    És que donar aquest passos sempre genera tota mena de dubtes per la seva transcendència: hi ha gent que fuig la nit d'abans i altres s'evadeixen d'una realitat que pot provocar claustrofòbia - deixes de tenir una llibertat que tenies - , amb altres procediments.
    La majoria, segurament tenim sentiments contradictoris.

    Molt interessant.

  • un relat boníssim[Ofensiu]
    fill de les ombres | 21-10-2005 | Valoració: 9

    i no només per un tema que si més no és inquietant, sinó perquè sovint és massa cert en tots aquesta covardia que ens atrapa i ens reté.

    m'ha encantat la metàfora del mirall on es queden atrapades les ganyotes de la seva essència mentre ell es posa la màscara políticament correcta. fantàstica.

    i per la resta de somnis... no sé si algun dia seré un dels tres protagonistes, seria fàcil ser una d'elles, al capdavall tenen el que volen: "l'home de la seva vida / l'amant passional" però crec que voldria ser ell, que en el fons té la clau d'escriure el seu destí.

    francament molt bo. gràcies!

  • és covard, en Joan?[Ofensiu]
    foster | 18-10-2005

    Doncs, no ho sé, qwark. La vida conté tantes circumstàncies que se'm fa difícil jutjar. A vegades tiraríem pel camí aparentment més fàcil (segur?), però un instint, una sensació intangible ens fa repensar-nos-ho i fer un primer pas no volgut en la direcció que una certa lògica considera correcta. I sovint el temps dóna la raó a aquesta lògica inicialment absurda i covarda, omplint-la de significat i de sorpreses. La brutal intensitat fugaç d'un moment a canvi de tota una vida plena de complicitat i de desitjos compartits. Què triar?

    Està molt bé el relat, evoluciona de menys a més, aportant una bona reflexió, sens dubte,

    foster

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

59 Relats

410 Comentaris

97262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es