he tingut una gran alegria. Feia bastants dies que no m´escrivies i no sabia per quin motiu no publicaves nous relats. Sento que fos per motius de salut i espero que ja t´hagis recuperat totalment. El bon temps i RC segur que t´ajudaran a sentir-te ben fort.

Encara no havia llegit aquesta prosa poètica, i m´ha encisat com tot el que escrius. Fas un bell cant als sentits i al goig de poder gaudir-los.

Rep una molt càlida abraçada,

Pilar

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

M'ha agradat moltíssimaquesta reflexió escrita en prosa poètica.

De tot el text em quedo amb aquestes paraules:

"Jo, benvolguts companys, sóc l'agraciat posseïdor dels sentits que us manquen, malgrat això no he sabut apreciar, i menys dissociar, el que veig o miro del que escolto o sento"

Els sentits que comparteixen ambdues perspectives són l'olfacte i el tacte. Dos sentits força oblidats per les persones que vivim a la ciutat.

Et seguiré llegint.

en estat pur. Crec que només així es pot arribar a experimentar i explicar després les sensacions que es desperten quan manca algun sentit i se'n desenvolupen d'altres. Ho descrius tant intensament que fins i tot ens facilites que poguem apropar-nos, ni que sigui una mica, a la vivència que descrius tant magníficament. Des del meu punt de vista, un relat magnífic, J. Lluís.
Una abraçada

És un relat encisador i ple de sentiment i poesia.
Saps ficar-te dins els personatges com si fossis tu
mateix el que viu aquests moments tant tendres.
El felicito de veritat.
Veig que has baixat de la llista, i jo també.
Això no ens ha d'importar gens ni mica.
El veritablement important és que gaudim
escrivint, llegint i comentant els autors que ens
envolten i fruir de la veritable literatura.

Una forta encaixada de JOANPG.

ARQUITECTURA VERBAL

al més alt nivell literari.
He llegit el teu relat tres vegades no pas per manca de comprensió, sinó per gaudir de les teves paraules tan ben dibuixades. Per a mi és com si hagués contemplat un quadre d'aquells que no et canses de contemplar.
M´alegro que passessis una estona agradable llegint-me. Els relataires ens fem uns regals mutus
que no tenen preu.
Encantada de saludar-te.
Mercè.

És veritat que els que els agraciats posseïdors dels cinc sentits no sabem apreciar "el que veiem o mirem del que escoltem o sentim". De fet, no podem , precisament perqùè no ens manca cap sentit que ens ajudi a desenvolupar-ne un altre, però sí que podem, com tu, intentar imaginar-nos aquestes sensacions.
Tinc dos amics cecs, i una companya de feina sorda, i trobo impressionant el que arriben a percebre amb els altres sentits.
El teu escrit ens fa conscients que hem de gaudir i aprofitar el que tenim, i que més sovint ens hauríem de posar a la pell dels altres.

o hauria de dir mestre? Quin relat més ben enfocat! Dues maneres ben diferents d'expressar les sensacions de la vida diària, i has sabut posar-te a la pell de cadascun dels personatges. La meva enhorabona pel relat, per la conclusió, ben certa, i pel llenguatge planer i distès que fas servir, idoni per copsar tot el relat des de la primera a l'última frase!

No sé pas si és cert això de la perfecció en la mètrica que m'has indicat al poema Microcosmos, però el que sí es cert és que Els sentits és un relat magníficament literari, permanentment d'actualitat i profundament reflexiu. Ens aboques la visió polièdrica des d'uns angles que nosaltres, les personques que gaudim dels cinc sentits, no tenim tan desenvolupats com les persones que s'han vist privades d'algun dels sentits.

Salut i lletres, J. Lluís, i gràcies pels teus comentaris!!!

V.

Hola;

Els de www.guimera.info tenim una llarga trajectòria com "editors".

Ara la pàginas tècnicament està al primer nivell mundial.

Ens agradarà publicar històries teves, amb o sense imatges.

Envia-ho a tribuna@guimera.info

Com un arxiu de word annex a l'email.

Abans però dona una ullada a www.guimera.info

Una salutació molt cordial.

Antonio Mora Vergés

trobar un epítet diferent, que m'ajudés a fer-te saber tot el que penso dels teus relats, però , de moment, et diré que aquest es delicat, profund, exquisit, senzillament deliciós.
De tot cor gràcies per escriure.

i la teva experiència i saviesa és ben pales en aquest relat

Torno a ser jo.M'agradaria fer un comentari una mica més currat, però encara no sé, em vaig fixant com ho feu, és el segon dia que entro.

Em sembla un relat per fer valorar el que tenim, parlant del que no tenen alguns.
Sempre és una bona lliçó.
Molt de gust, d 9!!
Manel

REalment encisador el teu relat! La seva lectura captiva i et submergeix, sense voler-ho, dins d'aquest etern, desconegut i mal valorat món dels sentits.
Felicitats!!!
Dana

Gràcies per aquest esclat de bellesa descrita i dissociada a través dels sentits de l'oida i la vista!

És cert que els que podem sentir i veure no valorem, no aprofitem, no assaborim el tresor que tenim. Les nostres limitacions ens ensenyen la vàlua real del que som, del que tenim o podem fer encara. És una llàstima no descobrir-ho abans.

Una abraçada.

Els sentits són el brot de vida, sense nas no podriem olorar, sense orelles no podriem escoltar, sense ulls no podriem veure, sense boca no sentiriem el gust i sense tacte no podriem tocar res.

Com molt bé has expressat en el relat, no li donem importància als sentits fins quetrobem a faltar algun.

Et seguiré llegint, escrius diferent als altres. Gràcies he gaudit molt.

Un salut d'ullsblaus1