Els sentits

Lavínia mai no deixes de sorprendre'm!
Has modelat la percepció sensorial com si d'una escultura es tractés i a més l'has acolorida amb tons tan magnífics com incerts: colors del tot inefables.
D'altra banda, llegint i rellegint aquest poema, hom va descobrint-hi nous reclaus plens de noves impressions. Esgarrifances, càlides carícies, flaires, melodies i sons impossibles...
Sincerament, un poema fascinant, preciós!
Una forta abraçada!!!

Els records a traves dels cinc sentits, esdevenen imatges, aromes, veus, sensacions, sabors que ens transporten a molt llocs com per art de màgia. Queden emmagatezades un conjunt tan gran de sentiments i sensacions dins del cervell, que salten moguts per qualsevol espurna que els connecta en un racó arrecerat o perdut de la memòria...
Un poema per assaborir poc a poc!

Gràcies per tots els teus comentaris i la teva constància en llegir-me!

Una abraçada molt gran!

Sentir el gel acariciant-te els dits, olorar la flaire de la cuina, anar a les palpentes, guaitar, mirar, observar... dels sentits és d'on treiem tota la informació del nostre entorn i del món exterior.
Genial! un relat dedicat als sentits que ens ajuden a veure la vida i sentir-la!

tenim cinc sentits, no? N'hi ha d'altres, potser fràgils i trencadissos, tal volta eteris, que sovint ens ajuden més.

Amb la vista admirem un paisatge, amb l'oïda escoltem belles melodies, amb l'olfacte flairem les olors, amb el gust tastem i amb el tacte podem percebre. Però... i tot allò que no existeix en la matèria i sabem veure més enllà de la realitat? I el silenci: que no té so? I l'olor esmorteïda del passat? I el gust amarg del desamor? I la tendresa d'un contacte que encara no ha arribat?

Tenim cinc sentits. I tenim el record d'allò que som i d'allò que volem ser.

Un petó,

LLIBRE

PD.- No sóc jo qui escriu: són els meus dits, que volen llegir-te i parlar-te.

Oblidem el passat, o el creiem oblidat, però hi ha records meravellosos que sempre tornen. Tornen transformats en somnis llunyans que ens treuen un somriure...
Un poema molt bonic, felicitats!

Jordi.

meravellós poema!!!