Cercador
Els reis passen de nit
Un relat de: rautortorHi ha una alforja a cada esquena
que omplim i buidem de desitjos,
un indret on la il·lusió és la mestressa,
un pou confidencial, privat i nostre;
no hi entra la llum, tampoc el soroll,
només els somnis i els desenganys.
Allí, enmig del silenci connivent,
una nit a l’any –com ha de ser–,
amb el somriure a punt –o el desencís–
i el cor confús pel joc de les sorpreses,
omplim de candidesa l’enteniment
com vells infants cercant la fantasia.
No cal saber, no val voler saber,
que és nit de reis. Un, dos, tres...
després, la màgia obrarà el prodigi.
Comentaris
-
La magia del somni[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 26-01-2014 | Valoració: 10
Un món de magia i somni, una nit per a retrobar-nos amb la infància. Uns ullassos oberts ben desperts i els nostres al seu costat. Una sabata vella, una mica de torró, un got de vi ranci i uns ulls tancats, bategant. Un poemàs Raül. Una abraçada.
Aleix
-
Petició[Ofensiu]dallonses | 16-01-2014
Magnífic Rautautor.
Voldria fer-te una petició, un permís.
Si vols donar-me el teu e.mail, pots fer-ho a: arnellapascual@hotmail.com
Gràcies.
Josep Maria Pascual - dallonses- -
La nit de Reis[Ofensiu]Carles Ferran | 09-01-2014
és realment màgica quan ets infant o quan tens infants, que et fan reviure en ells les emocions fa tants anys perdudes. Hauràs gaudit fins i tot en excés, amb els teus tres trigèmins. Segur que t’hauràs tingut que posar el pitet dels teus néts.
Una abraçada.
-
Que la fantasia emmiralli aquest any i els que vindran[Ofensiu]Bonhomia | 08-01-2014 | Valoració: 10
bon any... el final és el que m'ha agradat més intracontradictòriament... la veritat és que què més et puc dir? que no sé ni què vindrà ni què passarà, i així ens acompanyem tots i totes.
Sergi -
i és que la màgia...[Ofensiu]joandemataro | 07-01-2014 | Valoració: 10
de la nit de reis és quelcom que no té preu... no l'hem de deixar perdre mai del tot
bon any raül !!! ;-)
Valoració mitja: 10
l´Autor
222 Relats
757 Comentaris
138567 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma
- Encara