... els que no sabem ballar twist anirem a l'infern.

Un relat de: rnbonet

I TU VAS DIR: ALGUN DIA, TOTS AQUELLS QUE NO SABEM BALLAR TWIST, ANIREM A L'INFERN.
(Impressions quasi fauvistes)


En el riu del teu cant
vaig netejar-me els llavis sedegosos.
Volia
agafar la teua llum, ben plena.
Aqueixa que s'esvara pels teus pits
altius i tremolosos.

I aspirar-la,
i beure-la,
i xuclar-la...
I sembrar-la
contínuament i sempre
ben a prop de la meua ombra nua.

I trobe que fins els buit es dissol,
encara que el meu plor de cançó
roman en la quietud i el silenci.

Un petit ocell vola errant
per les branques del crepuscle.
I una flaire gris, estranya,
puja des d'una espina
que somnià ésser rosa.

A la platja, una ona espera
el naixement d'una altra.
Eternament. Tu i jo.



Comentaris

  • infern d'escuma[Ofensiu]
    quetzcoatl | 06-05-2005

    Quin infern mes tendre, sensual, erotic, mistic, datil, baquic i un munt de mots mes que no puc accentuar!
    Apreciat rn, moltissimes gracies pels teus comentaris a "kepos" i a "i per fi la calma" i sobretot, sobretot, gracies per escriure un poema aixi... Va directe cap als meus preferits... Twist diu... Infern...

    Moltes felicitats i una abraçadassa; espero poder-te seguir llegint durant el cap de setmana.

    I se que aixo de que no accentui et molesta quasi tant com a mi; pero, de moment, no hi puc fer res!

    petons

    m

  • amor i sexe[Ofensiu]
    Shu Hua | 29-03-2005 | Valoració: 9

    un tema que t'agrada, és evident. Aquest poema és bonic i insinuant, l¡he llegit a ritme de pluja (que em recordava la rmor dle mar) i de la cançó qeu ma filla (que està més desperta del que m'havia imaginat), i m'ha semblat fer l'amor com si fos ona de mar.

  • Poemes d'amor[Ofensiu]
    Rafael Soteras i Roca | 19-03-2005 | Valoració: 8

    Jo moltes vegades m'he negat a escriure poemes d'amor, però això no vol dir que no m'agradi llegir-los com és aquest cas, encara que sigui amb afirmacions punyents... jo tampoc no sé ballar. De fet el que interessa és a partir d'un poema amorós anar a tocar envers una altra banda. Felicitats!

  • El mar[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 16-03-2005 | Valoració: 9

    El mar, la persona estimada, la natura, els sentiments i els sentits, son coses que sovint trobem als teus poemes, i que els fan colpidors perquè tots ens reconeixem en aquests sentiments i en el despertar dels sentits.

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 15-03-2005

    COMENT

    És ben sabut la teva afecció al mar. La teva passió pel mar. El mar. La mar. Però... t'has adonat de les vegades que clous els teus poemes en un racó de platja?

    En aquest cas:

    "A la platja, una ona espera
    el naixement d'una altra.
    Eternament. Tu i jo."

    Si hagués de fer una tesina sobre la teva obra, em sembla que la titularia, més o menys: "Rnbonet i la platja, símbol alliberador dels seus poemes". Potser una mica massa llarg, no, com a títol?

    Bé: me l'hauré de pensar millor (quan faci la tesina, és clar).

    La sensualitat que mou aquest poema dista força de les imatges d'erotisme que empres sovint en els teus relats. Totes dues tècniques són vàlides, i crec que les utilitzes adequant-les a cada text. Aquí ens movem més en el terreny de les sensacions, permets que la imaginació del lector faci una part de la feina, no visualitzes tant l'escena.

    I, per no perdre el costum, els versos que més m'han agradat:

    "I una flaire gris, estranya,
    puja des d'una espina
    que somnià ésser rosa."

    Una espina que somia ésser rosa!

    Salut!

    LLIBRE





  • mira que n'ets d'original...[Ofensiu]
    ROSASP | 20-02-2005 | Valoració: 10

    Ens desorientes amb els titols, ens fas ballar no el twist, sinó el cap.
    El poema és tendrament sensual, fins i tot una mica místic.
    Arriba fons, pel seu missatge i les expressions tan precioses i plenes de belles imatges.
    No deixes de sorprendre'ns, mira que n'ets d'original...
    Una abraçada!

  • És, senzillament,[Ofensiu]
    Lavínia | 20-02-2005 | Valoració: 10

    bell, rnbonet. Ple de precisió, d'un erotisme en què la sensibilitat transpua a través dels desitjos de "besar", "tocar" i "sembrar" com de la "rosa que vol ser espina" i, també és sinestèsic quan dius "la flaire gris"

    Fauvismes a part, això t'ho diu qui té el cel assegurat perquè balla el twist mijanament bé. En aquest sentit deu ser fàcil arribar a les alçades, però, possiblement, no ho és fer un poema com el tu que has fet.

    Felicitats, home! Fins una altra vegada.

  • m'he deixat enganyar per tìtol[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 20-02-2005 | Valoració: 10

    Com a vella "twistera" m'ha cridat l'atenció el títol del teu poema. En bonahora m'he deixat enganyar, no m'esperava un poema com aquest, és preciós ...

    Conxa

  • Thalassa | 20-02-2005 | Valoració: 9

    preciós! I desprèn erotisme amb una subtilitat exquisida...

    Moltíssimes felicitats

    Thalassa

Valoració mitja: 9.29

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356314 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!