ELS PRESTATGES DE LES FORMIGUES

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La nena era, roseta, primeta, però amb unes cametes que prometien de gran ser llargues , tenir una alçada considerable. No era maca ni lletja, el que més li destacava a la fesomia era un parell d´ulls blaus que semblaven pedres marines o aigua marines millor dit. El senyor que l´acompanyava només podia ser l´avi a causa de la seva avançada edat, la portava agafada de la mà amb cura de no perdre-la, la mirava amb uns ulls potser una mica més blaus i tot. Era prim, alt anava bastant geperut i tenia la pell colrada pel sol. Portava la xiqueta com si fos un tresor preuat i la nineta somreia i mirava a l'avi. Devia ser finals d´estiu i feia una calda xafogosa, caminaven per un camí de terra amb arbres a cada costat que els feien ombra. No gaire lluny es veia una barraca que devia ser d'un pastor o potser d´un pagès perquè hi havia un camp proper.
- Nina va dir el senyor gran, la font encara és una mica lluny, potser que fem un mos i bevem una mica d´aigua dins la barraca del Xesc.
- Si avi , va contestar la petita, ja ho sé que encara falta un tros i la barraca és fresca.
- Padrí li va dir, quina bona idea portar el càntir mig ple, com ho sabies que tindríem set, tu ho saps tot.
Dient això es varen trobar dins la barraca, un banc de pedra hi havia en un racó, l'home va mirar no hi haguera serps ni bestioles del bosc i es van asseure de costat. Arrepenjada a la paret hi havia uns troncs de llenya i la menuda es va fixar que hi havia una corrua de formigues, semblava que portéssim quelcom cada una. La nena xafardera s´apropa a les formigues i les va seguir fins a fora on es veia tenien un niu. Allà també hi havien formigues que portaven grans de blat o petites llavors. Va entrar a dins i pregunta al vell:
Avi, he vist que hi ha formigues que porten menjar per l´hivern , però ni hi han d´altres que sembla que agafin trossets de fusta d´aquests troncs i també els porten al niu. Que en volen fer?
- Prestatges, Nina va dir l´home, les formigues a dins el formiguer hi fan com armaris i les fustades les fan servir com a lleixes per posar el menjar, són molt ordenades les formiguetes. L'home reia per sota al nas en veure que la neta es creia la seva història.
NI explicava tantes, la nena era tan petita encara, no tenia ni set anys i tot ho volia saber. Es pensava que ell ho sabia tot, i no. Estava tan content que a la fi l'esperat net hagués sigut una nena, que a vegades quasi li feia mal al cor en mirar-la.
varen beure , menjaren una poma i continuaren el camí cap a la Font, la nena li demanava una i altra vegada com eren les lleixes i els prestatges i els nius , ell li responia amb tota la seva fantasia, que era molta, i la nena el mirava fascinada i pensava, que clar, és normal a un formiguer hi deuen tenir rebost com a casa seva, el fresc rebost de la casa de pagès.
Quina tarda més bonica passaren els dos, i en anar-se'n a dormir va dir a l´àvia. Avui he vist com les formigues portaven fustes per fer prestatges. M´ho ha explicat l'avi.
- Mare de Déu Santíssima, murmura la dona amb monyo i ulls blaus, quines coses d´explicar a una criatura, aquest Quimet és pitjor qu´ella! . Quines idees! Aixxx senyor, prestatges anava murmurant m´entres feia un peto a la Nina i li deixava la porta una mica oberta, la nena era una mica poruga i tot era poc per la seva única neta.

Comentaris

  • Fantasia i realitat[Ofensiu]
    brins | 14-04-2019 | Valoració: 10

    És curiós com varia la imaginació de cada persona. Els avis que tu descrius veuen la vida de molt diferent manera, però estic segura que senten el mateix amor vers la néta.

  • QUINA IMAGINACIÓ[Ofensiu]
    rober | 12-04-2019 | Valoració: 10

    Molt dolç, quants contes ens han explicat els avis fent-nos volar la imaginació, i llavors, passa això que s'escriuen aquestes coses tan boniques, felicitats.

  • Una nena interessada.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-04-2019 | Valoració: 10

    Vaja amb la nena que s'ho creia, que les formigues, fan prestatges... ja ja ja ja ja. I al final l'àvia es queda atònita amb les paraules del iaio.
    Molt bon relat amb molta simpatia que fa riure molt; i m'ha agradat, Monserrat.
    I gràcies per les teues paraules per al meua poema de hui.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Xiqueta[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-04-2019

    M'ha agradat l'ús de la paraula "xiqueta" i que digués "padrí" a l'avi.
    Quina imaginació el bon home...
    Una història que et fa somriure, millor un avi així que els dibuixos animats.

  • Formigues fusteres...[Ofensiu]
    Nil | 08-04-2019 | Valoració: 10

    Encara que el teu relat no estigui assenyalat com autobiografic, no s'ha d'ésser gaire espavilat per a endevinar que aquesta nina polida d'ulls blaus ets tu! M'ha encisat el teu relat per diferents motius. En ell veig reflectit imatges i objectes entranyables de la meva minyonia com ara el càntir. Aquesta mena de relació parental entre un avi i una neta, malauradament, quasibé és, avui dia, una relíquia de temps passats. Perquè si ara són els nets els que amb els mòbils no fan gens de cas dels avis quan amb els pares van a visitar-los... Arribarà els dia en que aquests nets esdevindran avis i amb la cosa dels mòbils, seren ells els primers a no fer cas dels nets, i així serà... Ah! lo de les formigues que fan prestatges amb la fusta, genial!. Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

384 Relats

1228 Comentaris

205414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.