Els prats verds

Que bonic és mirar la primavera,
Quan s’acaba i s’atansa l’estiu,
És bonic recordar i tenir records,
Ja que els records no te’ls pot treure ningú,
Quina sensació i sentiments més bonics,
Em recorda la meva petita infància
passada i els records i la felicitat,
Que sentíem quan érem petits. Quins temps!