Els polissons i el fantasma lleig i bàmbol

En un vaixell en alta mar, algú colpejava la porta d'una habitació amb insistència. Es va obrir un xic la porta, i una veu d'home va preguntar:
-Què dimonis passa?
-Necessito entrar. -va dir un noi, amb cara d'espantat. -Un fantasma em persegueix.
La porta es va tancar durant uns segons, i després l'home va treure un martell.
-Tingui. Això acabarà amb ell.
-Vol dir? No sé jo…

L' home ja no va respondre. Uns instants de silenci, soroll de vidres trencats, passos ràpids sobre el parquet i altre cop va sonar la porta.
-El martell no ha funcionat, senyor. Ha Travessat el fantasma.
-L'ha travessat? Ah...! Tu volies dir un fantasma d'aquests d'"uuuuuuuhhh". Jo pensava que et referies a un fanfarró. I com és?
-No crec que tingui molt de temps per entrar en detalls; és com un paio immaterial i bastant lleig. D'això,... em deixa entrar?
-Contra un fantasma el millor és plantar-li cara, demostrar-li que no li tens por.
-Ho intentaré, però no sé jo...

Més silenci, un bram d'ultratomba i un crit histèric. El noi va tornar corrents, tot xop de bava verda.
-Senyor, em sembla que no ha entès exactament el sentit de les meves paraules. Potser és un xic bàmbol, o no parla la nostra llengua, però el cas és que només he aconseguit que se'm mengés. Afortunadament he pogut sortir, però de debò que seria de molta ajuda que em deixés passar.
-Miri... -va sentir un altre rugit- Oh, està bé. Passi.

El noi va entrar a una habitació molt petita, amb tres estanteries i objectes de neteja als prestatges. Una escombra darrere la porta.
-Senyor, aquesta és la seva habitació?
-Sí,...eh, sí.
-...
-D'acord! No ho és. No tinc habitació perquè sóc un polissó. Content?
-Quina casualitat! Jo també. Em vaig gastar les últimes monedes al bar, i necessitava...-de sota la porta va començar a sortir més i més aigua- Què dimonis és això?
-Sembla aigua de mar. Escolti, quan ha llançat el martell, no haurà trencat cap finestra, oi? Estem a la planta més baixa, i això seria la nostra fi.
-Vaja, no sé què dir... Glups! Si li serveix de consol, potser això acaba amb el fantasma.