Els plors d’Steinway

Un relat de: Neus Marín Cupull
D'ençà que et vas endinsar en aquesta tristor, enyoro sentir els teus dits lliscant sobre meu, enyoro fusionar-me amb tu com fèiem temps enrere. Te'n recordes? D'aquella fusió sortien sons inspirats d'una partitura, jo deixava anar un Sol o Re, tots dos creàvem una música conciliadora entre la vida i la mort..., el dolor i l'alegria.
No t'adones que si no tornes amb mi, no hi haurà cap mena de consol?

T'ho observo des d'aquest racó, mires per la finestra amb el rostre tan apagat com el silenci que transmets. La claror del dia em visualitza carregat de pols, jo no sóc un objecte més d'aquesta habitació, jo sóc un honorable instrument creat per fer música. Jo sóc un Steinway.

Ni el meu Non t'impressiona! Sí pogués cridar, ho faria. No ets tu qui s'està morint, sóc jo qui s'està corcant, en aquest racó.

De lluny sento el batec del teu cor l'única música que sona en aquesta habitació "toc, toc, toc". Ja sé, que jo no en tinc de cor, només sóc fet de fusta noble... però deixa'm dir-te una cosa. Sí que sé el que són els sentiments, per aquest motiu t'imploro, vine amb mi. Vull ajudar-te. Cada cop que em toquis les entranyes podré deixar anar un so. Un so de ràbia, un so de nostàlgia... i de sobte serà un concert d'explosions. No t'adones que la música és teràpia? No t'adones que jo sóc l'únic que et pot ajudar?

Em mires de reüll i jo intento fer el millor posat, malgrat les meves intencions, tu abaixes la persiana, corres la cortina, i amb pas lent i capcot tanques la porta de l'habitació i em deixes que em mori en la foscor.

Comentaris

  • Hola Neus...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-06-2019

    Què tal et va? Esperi que bé. Doncs des de febrer no has publicat res, em sembla un poc rar. Bé, esperi que quan pugues i tingues temps, ja em visitaràs...
    Bé, ja em diràs com et va. Gràcies.
    Salutacions.
    Perla de vellut

  • Realment la música és teràpia.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-02-2019 | Valoració: 10

    Mentre que estava llegint el relat, em venia al cap con si sonara la música de un piano, i m´ha fet tindre alguns plors en el meu interior. Sí, la música és i serà sempre teràpia per a moltes malalties o tal volta per a relaixar-se.
    Un relat amb molta sensibilitat i molta unió entre els protagonistes.
    Bé, i gràcies per fer-me com a preferit i per les teues paraules en l'últim poema: Així, jo t'adore.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • tot sentiment[Ofensiu]
    Josep Maria Basté Framis | 20-02-2019 | Valoració: 10

    El narrador no només sap què és el sentiment: la narració fa que tot ell sigui sentiment, o millor dit, sentiments. El teu relat m'ha suggerit nostàlgia, melanconia, soledat, però també màgia, intimitat, escalfor, alegria sincera... uf!. Un text que m'ha resultat molt suggerent. Et felicito
    Josep Maria

  • Punt de vista[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-02-2019

    M'agrada que el narrador sigui un piano; això li dóna una originalitat insòlita.
    El pobre piano fa llàstima; allò que alguna vegada havia sigut important per nosaltres, de sobte deixa de ser-ho, potser per malaltia o per qualsevol altre motiu.
    Els abandonats també se senten malalts, també participen de l'angoixa.

  • Genial[Ofensiu]
    Scriptori28 | 19-02-2019

    Genial. Fa uns dies no hauria sabut que és un Steinway, però darrerament em passa allò tan comú que quan entres en un món tot et sembla anar allà mateix. Fa tres dies vaig veure la pel.lícula Green Book, que us recomano ferventment, i llavors vaig decidir fer el meu relat "El pianista del costat" on també apareix un Steinway.
    Aquests pianos tan aviat riuen, com ploren, com s'exalten, com relaxen... quina meravella.
    M'ha agradat molt com ens has fet sentir l'enyor tecla a tecla.

    Ens llegim!

  • Un Steinway de cua...[Ofensiu]
    Nil | 19-02-2019 | Valoració: 10

    M'encanta entrar en la teva pàgina, i és que esguardar la teva foto de perfil ja em fa volar la imaginació. Esdevinc àngel alat recorrent la magnífica panoràmica que ens presentes...i si amb això hi afegeixes un relat com aquest darrer teu, llavors arribo al clímax literari. Perquè tot ell poua en la fondària de l'ànima, del sentiment, de la solitud on els objectes preuats, com ara aquest piano Steinway, és humanitzat per a vivificar la teva recaiguda existencial. I és que en moments fràgils com aquests la sensibilitat és en tot i pertot. Per cert, l'onomatopeia Toc-toc que surt al text referint-se al cor tinc entès que en català és: Trip-trap, trip-trap... Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Neus Marín Cupull

Neus Marín Cupull

7 Relats

27 Comentaris

2175 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascuda a Barcelona, un dia d'abril.

Ofici: Aprenent
Estudis: Formació continuada de l'aprenentatge.
Neguits: Tots i cap. Només vull deixar-me anar i sobretot no deixar d'aprendre mai
.