ELS PLAERS DEL CAMP O LA CONYA BUCÒLICA

Un relat de: aurora marco arbonés

ELS PLAERS DEL CAMP O LA CONYA BUCÒLICA.

A les ciutats no s'hi pot viure, diem tots en un moment o altre de la nostra incòmoda i sorollosa existència, quan els dies s'omplen de l'atrafegat vaivé de vehicles utilitaris, dels xiscles histèrics de les sirenes ambulatòries, de la persecució per places i voreres de les camionetes-aspiradora de l'ajuntament i d'altres nombrosos perills urbans, com per exemple intentar creuar un pas de vianants amb la cama enguixada.
En arribar a la nit, dius "calla que potser agafaré el son beatífic de les consciències tranquil·les. He complert amb el meu deure domèstic, familiar i social i ara em mereixo rondar despreocupadament pel món paral·lel dels somnis fabulosos, que encara que tinguis un malson, com que no és de veritat doncs se te'n fot". Doncs sí, creu-t'ho. Un cop has apagat el llum, després d'haver llegit una estona, i quan t'agafa aquella soneta tan dolça que et fa caure la baveta, et fa botar del llit el rebombori que fa el camió de les escombraries, que sembla haver estat inventat per alguna ment diabòlica i sàdica. Bé, ja tenim la brossa recollida, i quan estàs en aquell moment del somni en el que el Brad Pitt, aquell xicot tan trempat, et va a fer un petó de pel·lícula, tornes a botar del llit de mala manera. Per què? Doncs perquè l'ajuntament ha decidit tot just avui (amb el que t'havia costat somiar amb el Brad) que les ratlles del pas de zebra de davant de casa teva s'han de repintar. Oh, i tant que s'han de repintat, qui ho sap millor que tu, si hi passen milers de persones apressades cada dia per davant de la teva finestra...! Ostres, quina ràbia, com t'ho fas ara per a reprendre el fil de la situació anterior? Ras i curt: el Brad Pitt qui sap en quin altre somni ronda i tu t'has quedat sense petó.
Tornes a agafar el son i ara es quan comences a maleir seriosament el món, perquè els estudiants del pis de sota (quatre xicots com a quatre catedrals) se n'han anat de gresca i t'arriben a l'orella els esclafits de riure perquè no encerten el forat del pany on encastar la clau. Bé, ja són a l'apartament sans i estalvis, pobrissons. Però als malparits els hi dóna per encetar el repertori de cants regionals, activitat, per cert, que una servidora creia ja en desús entre la jovenalla. Però, esclar, com que n'hi ha un parell que són del nord, han alliçonat a la resta en les meravelles del cant coral.
Ep, que jo no em queixo, que sóc de bon dormir i puc amb tot això i encara més. Si fins i tot dormo com una marmota quan faig d'infermera de nit (i el pacient no em necessita, esclar)!
Llavors dius "calla, que arriba el bon temps i fugirem cap a la torre", que és com anomenem els lleidatans les cases de camp. "Allí sí que hi ha tranquil·litat, pau, silenci, els ocellets canten, els núvols se "levanten", que sí, que no..." Bé, a la torre hi has anat últimament a fer una costellada, a fer una cargolada, a fer una calçotada i, sobretot, a fer una netejada, però no t'hi has quedat a dormir des de l'any passat. I la memòria és tan selectiva que, de vegades, et juga una mala passada perquè només te'n recordes (amb un esperit estrictament positiu) del que és bo.
Després de carregar amb les vitualles per a passar un parell de dies, arribes, obres la porta i t'assalta un exèrcit de minúscules formigues picadores, les molt pècores, que et fas creus d'on han pogut sortir. Fumigació immediata (pobrissones), tot el terra enganxós i la casa que put a insecticida. Els cadàvers queden potes enlaire en la posició adient per a que se'ls practiqui l'autòpsia. Ostres, comencem bé. Ara alces el cap cap a trespols i parets i te n'adones amb estupefacció que en quatre dies les aranyes han fet més feina que un taller clandestí de xinesos. Apa, som-hi! Com una Penèlop amb escombra, et toca desteixir tot el que els pobrissons aràcnids han teixit tan expertament. Quatre cops d'escombra embolicada en un drap i apa, més cadàvers sobre la teva consciència. Però, esclar, no pots permetre que envaeixin casa teva les cuques de Nostre Senyor.
Retrons! Hi ha una esquadra de mosques. Una altra fumigada, aquesta vegada a l'aire. "Morirem enverinats!!!", que fas tu. Què se n'ha fet de l'ecològica paleta de les mosques, que fins i tot tenia forma de mà perquè donés la impressió de les estampaves d'una bufetada a la paret repintada de fa poc? La paleta no apareix enlloc.
Un cop enterrats tots el cadàvers al cubell de la brossa, et dius "Bé, al menys aquí s'hi respira tranquil·litat" Això sí, si obviem els motors dels tractors de la contrada, les motos que et passen a tota pastilla pel camí i et deixen un núvol de pols i les trons de tórtores que tenen un refilet monòton i de lo més poca-solta. Has de posar la ment en blanc perquè com t'hi fixis, et posen dels nervis. "Va, dona," et dius, conciliadora, "que en arribar la nit soparem a fora a la fresca mentre contemplem la lluna i els estels, que ja saps que a la ciutat, amb la contaminació lumínica, no se'n veu ni un. Això m'agrada, mira, la lluna bruixa sempre aporta un toc romàntic als sopars de parella. Però ves, què hi farem, avui està núvol i no treu el cap ni un estel, i la lluna, una tallada de meló esblanqueït, apareix quan li dóna la gana i s'amaga quan vol.
"D'acord, d'acord, però tenim un soparet preparat amb cura i amor." Som-hi! Comencem l'àpat quan, de sobte, apareix una volada de mosquits de color verd, grossos com elefants voladors de color verd, atrets per les faroles instal·lades en el lloc on hem posat la taula. Merda! El record de les mossegades d'anteriors campanyes se't desvetlla al cervell i no et toca més remei que sopar a les fosques si és que vols fruir de la fresqueta del vespre. Amb la mica de llum de la lluna llunàtica aconseguim sucar les torradetes calentes amb foiegras d'oca i confitura, i rosegar les costelles de xai a les palpentes.
Apa, a dormir! Què xulo! sense sorolls de camions d'escombraries ni veïns "jaraneros." Sí, sí... que t'ho has cregut, morena! Doncs resulta que durant aquest passat hivern, el propietari de la torre del costat ha construït una mena de tancat per a ensinistrar gossos i vendre'ls després. Així que comencen a bordar tots alhora, petits i grans amb una varietat de sons que van del constipat BUP, BUP al clàssic GUAU, GUAU, passant per l'infantil YAP, YAP. Els altres gossos de la partida, educats, s'afegeixen a la conversa dels demés i ens amenitzen la nit amb una sinfonia cacofònica que recorda el 101 dàlmates. Ves, què hi farem, els gossos han de bordar, però, què no dormen mai? Jo crec que es van tornant perquè no pot ser que no s'hagin quedat afònics perduts. I quan ja torna la quietud a bressolar-nos en els seus braços... KIKIRIKÏIIIIIIIIII!!! Merda!!! Si són les cinc del matí! On va a aquestes hores el gall de la Passió? Què no sap que estem de vacances?.
Anem resumint que la història es fa llarga. Conclusió: pensant-ho bé, tampoc s'està tan malament a la ciutat. Et muntes un bunker a casa, tanques finestres, abaixes persianes, et plantes els cascs a les orelles i amb la paleta de les mosques a la mà pots sobreviure perfectament tot l'estiu. Potser no veuràs món però segur que tindràs menys ensurts i no t'aconseguiran ni sorolls ni bestioles.

BONES VACANCES AMICS!!!

Comentaris

  • Ironia, conya... i rabiosa actualitat![Ofensiu]
    Unaquimera | 12-12-2010 | Valoració: 10

    I de nou arribo a un relat dels teus, i retrobo la teva prosa irònica i fresca, que sembla haver estat escrita a raig amb els llavis en lloc dels dits, ja que de tan fluida sembla més aviat dita...
    I de nou, em fas somriure ;-)
    i riure :-)))
    i em deixes bocabadada :-O
    amb els girs que ets capaç de donar, que per molt que et llegeixi sempre em sorprenen,
    i decideixo que ets com el bon menjar, com el bon veure, com la bona olor o la bona vista: o sigui, que mai no canses, Aurora!
    Ho signo i ho rubrico!



    I ara que ja he pogut parar de riure, penso que algunes frases del final d'aquest text estiuenc, com ara
    “pensant-ho bé, tampoc s'està tan malament a la ciutat. Et muntes un bunker a casa... Potser no veuràs món però segur que tindràs menys ensurts.”
    també les signarien ara mateix els pobres afectats per la darrera... ejem, ejem... absència del lloc de treball, es diu? ... dels controladors aeris, no creus tu?



    T’envio una abraçada d’amiga,
    Unaquimera

  • Ai, Aurora![Ofensiu]
    nuriagau | 22-11-2009 | Valoració: 10

    Ai, Aurora! No sé pas com t'ho fas per ésser capaç de redactar aquestes caricatures tan divertides de la nostra monòtona i trista quotidianitat.

    Enhorabona per aquest relat i pel teu sentit de l'humor!

    Núria

    PS: Mai m'hagués imaginat que el teu ídol fos el Brad Pitt. Ha, ha, ha!

    Et deixo la foto perquè la miris aquest vespre abans d'anar a dormir.

    Photobucket

  • Els sísifs moderns[Ofensiu]
    franz appa | 18-07-2009

    Retrobo de nou els teus relats descriptius de la vida quotidiana amb el bon humor i fina ironia que et caracteritzen.
    Més enllà, però, de les anècdotes que, en efecte, són un retrat compartible per molts de nosaltres -almenys els que disposem de cases urbanes i casetes de camp-, el relat esdevé també una aproximació a les expectatives i frustracions pròpies de la nostra condició humana. Aquesta resignació de la protagonista emprendedora que dóna la batalla contra les adversitats que la vida urbana i la natura són la viva encarnació -i modesta- actualitzada del mite de Sísif. Si repasso el contingut del relat, crec que el que més em queda, en efecte, és la vivència de les contradiccions d'aquest intent de la nostra civilització actual de fer casar el model urbà amb la natura, que es reflecteix tan bé en les urbanitzacions d'entorn rural. Un intent de sotmetre la força vital i salvatge de la natura amb una abnegada tasca de mantenir-la a ratlla, que és -a la llarga- condemnada a la derrota.
    Salutacions,
    franz

  • És un molt bon relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 18-07-2009 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt el relat (n'he llegit uns dos terços, perquè no tinc costum de llegir relats llargs). Simpàtic, amè, prou sorprenent, i agradable. ¿Podria ser una bona idea per a una novela llarga, potser?

    Realment, la vida en la ciutat té les seves incomoditats... sobretot, si vius en un barri sorollós. Però, així és la vida, cal acostumar-se'n.

    Em recorda els relats de Matilda Gumespiérez. ¿L'has llegit, potser?

    Ja ens tornarem a llegir per relats. ¡¡Una abraçada!!

  • Ciutat i Camp[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-07-2009 | Valoració: 10

    Dos espais amb les seves propostes, plaers i sorpreses. M'ha agradat.

  • Espero que gaudeixis d'unes bones vacances...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-07-2009 | Valoració: 10

    Espero que gaudeixis d'unes bones vacances, però, no deixis mai d'escriure. Necessito els teus relats. Què vols que et digui! Potser ja és un vici!
    - Joan -

  • El plaer de llegir-te[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 06-07-2009 | Valoració: 10


    No hi cap el menor dubte; això que has escrit és un monòleg en tota regla. Pots llegir-ho en qualsevol lloc on la gent estigui disposada a escoltar. I t'asseguro que té molta gràcia. M'ha recordat aquells monòlegs d'en Capri on feia una dissecció sobre un tema a l'atzar... Clar que a en Capri li hagués encantat que l'Aurora li hagués escrit els guions. És un text escrit amb molta frescor i per tant, amb el punt d'ironia necessari perquè l'humor com element bàsic surti reforçat donant com resultat un deliciós monòleg per a riure sense parar.

  • A pesar de tot, jo, prefereixo el camp ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 06-07-2009 | Valoració: 10

    Sovint idealitzem la tranquil·litat del camp, de gaudir del privilegi de passar llargues estones de silencis en companyia de la natura.
    Però, de vegades , quan no tenim el dia massa fi , topem amb tots els "inconvenients" de la vida al camp, que tu amb dinamisme i una mena de divertiment "enfadat" ens ressaltes i anomenes.
    He passat una molt bona estona, rient i assentint amb el cap i revivint les situacions.
    Les dels gossos , és autèntica , fins i tot poètica diria jo !
    I després de tots els sorolls de la natura , que me'n dius si davant de la teva casa tens un restaurant que de tant en tant fins a les 3h de la matinada tens música bailonga ?
    Tens una gran virtut , saps fer paròdies de situacions molestes,
    Llegint els teus relats ens canvia l'estat d'ànim !

    De totes maneres sempre podem esperar una nit clara per comptar les estrelles !

    Una abraçada de vesprada d'estiu,
    Núria


  • És un relat molt divertit i autentic[Ofensiu]

    És tant divertit que m'he fet un tip de riure es semblan el que em passa a mi , amb el que fa referència a la rrecollida de les deixalles.
    No perdis aquest humor i segueix escrivint.

    Moltes gràcies pel teu comentari.
    Anna Maria Fontanals

  • Perfecte![Ofensiu]
    entortilligat | 05-07-2009 | Valoració: 10

    Miro i miro sempre que puc a veure que has escrit, però aquesta vegada ha estat, com sempre, l'escrit d'una gran escriptora que al damunt, et fa riure, riure, riure com si hi siguessis...me'l torno a llegir, que bo!

    Petiures que rima amb...riures

  • Quin [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-07-2009 | Valoració: 10

    tip de riure, Aurora!
    He deixat de valorar però aquest relat bé es mereix una excepció.
    A la ciutat o a la torre BON ESTIU!
    Nonna

  • I ara?[Ofensiu]
    rnbonet | 03-07-2009

    Ciutat o camps? ¿/TUBIORNOTTUBI/? Qüestió servida!

    I està clar que tant l'una com l'altre tenen avantatges i inconvenients. Tirem, aleshores, per la mitjana -ai, la mitjana famosa dels eclèctics!-: un lloc fora vila, però 'cauteritzat' encara pels insecticides de la gran ciutat.

    Salut i rebolica!

    I bones vacances!

Valoració mitja: 9.89

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250799 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.