Els peus

Un relat de: Anna O

Els peus sempre m'han semblat humils, callats, baix de tot, aguantant el pes, com uns petits (o grans) bastaixos. Com les peanyes que subjecten silencioses les columnes inerts…
La obscenitat més atrevida dels peus són la seves ungles. Les ungles em fan vergonya, els peus també. Hi ha ungles per que te'n facin molta de vergonya, grogues, dures, i llargues, o curtes però tanmateix malaltes, amb aquell groc que semblava que t'hagis dedicat a fumar tabac ros amb un desfici contorsionista.
O les que s'enfonsen salvatgement en la carn, com espases de ceratina, còrnies afilades que lluiten per una terra promesa, o un terreny robat.

Són els peus d'hivern els que més em fan patir, a l'estiu, és diferent. El fet de portar-los més airejats, de veure'ls més sovint, et fa acostumar-te a la seva imatge epidèrmica a l'extrem del teu cos, enlloc d'ullar-lo dins d'una sabata de pell, d'una bota, o emmordassat amb els cordills d'una sabatilla esportiva.
En contacte amb l'aire i el sol, s'embrunieixen i prenen una altre forma i color. També te'ls toqués més, proporcionant un plaer necessari i vedat la resta de l'any.
A l'estiu els peus respiren i nosaltres també. Tot semblava permès. A l‘estiu, ja es diu, tota cuca viu.

La pitjor targeta de visita dels peus, és la seva olor. Aquesta ferum perfecta i rodona del formatge sec, vell, inclòs podrit. L'Olor inconfusible i agradable (que a alguns produeix salivera, va a gustos...) en el formatge, esdevé pudor nauseabunda, densa i oliosa en el suport dels nostres cossos. Motiu de desassossec, i causa de diferents accions d'encobriment i dissimulació. I tot i que la indústria química i farmacèutica hagi posat molts mitjans a l'abast dels qui estan sempre ensumant l'aire de cintura en avall, no han pogut eradicar la paranoia de qui pateix podobromohidrosi, per posar-li l'etiqueta més científica i menys fètida.

Gràcies a la desfilada de peus nus que provoca l'estiu, jo vaig caminant amb el cap cot, mirant uns i altres. La majoria no em causen gaire alegria, però tot i així me'ls miro fanàticament, poder per l'estranyesa de que també vagin a l'aire, si jo tingués uns peus com els que em provoquen tanta angunia no els portaria mai a l'aire... és clar que llavors s'hauria acabat un dels escabrosos hobbies estiuencs... i també un dels jocs eròtics més humit i pessigollejant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Anna O

Anna O

24 Relats

21 Comentaris

28341 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:



"Ens eduquen per ésser dòcils, per ser
domesticats per el poder - ja sigui laic o
religiós -. El dogma té por de la imaginació
individual i del plaer, per això els condem-
na." (J.L. Sampedro)


Biografia? Uf!....Vaig nèixer a Barcelona a l'octubre del 1975. Escric perquè m'agrada, perquè m'allibera, perquè és un vehicle per arribar a la gent que estimo, perquè ho necessito.... perquè....poder hi havia més perquès dels que em semblava en un principi!