ELS PESSEBRES TAMBÉ ES FONEN

Avui som Sant Andreu, ho he vist al mirar el calendari. Abans
dèiem : Per Sant Andreu pluja neu o fred molt greu. De fred en fa
i tant que si ¡ Mes no plou ni neva, fa un solet radiant. He mirat el
calendari, perquè solo apuntar quant tinc de fer de “cangur” a la
filla de la meva neboda, la petita Carolina.

La Carolina es una nena de nou anys espavilada d’allò més, a
la que suposo li tinc l’estimació que tindria a nets si en tingues.
Mes el meu fill de moment no sembla volgué fer-me avia. No
tinc cap pressa amb la Carolina faig el fet . He de confessar li
tinc una bogeria d’amor, que el meu home també comparteix.
Som els avis postissos de la nena.

He agafat el cotxe i he anat a esperar-la a la sortida del cole.
Sortia agafada del braç d’una amigueta, així que m’ha vist s’ha
acomiadat de l’altre nena i a pujat corrents al cotxe.

Hola tieta Carolina ha dit i m’ha fet un peto a la galta, una
mica enganxifos, ja que havia ha dit berenat i menjat xutxes.
Si com podeu suposar jo soc la seva padrina, la meva neboda
sempre ha dit que li agradava el meu nom. Diu que tinc una
mica de retirada a una altre Carolina, aquella que surt al les
revistes del cor. Jo ric i dic, no m’agradaria pas assemblar-me
a ella. Millor la Carolina que soc, molt millor.

A casa desprès de fer els deures m’ha dit estava contenta
doncs s’apropa Nadal. He demanat un ordinador als pares per
el Tió. Ostres Caro, li he dit, si que comences fort , ja pel Tió¡
Es que així tindre mes temps per jugar-hi. No Caro, un ordina-
dor no es per jugar,es per treballar. Ja ho se, mes em fa molta
il•lusió. Dons la tieta Carolina, tindrà de posar-hi l’impressora
oi ?. Tu si que saps ha dit , m’ha fet dos petons i s’ha tirat
damunt meu, jo li acaronava els seus llargs cabells rossos, i
les dues erem felices.

- De cop i volta m’ha preguntat. Tieta alguna vegada has
tingut algun disgust per Nadal ?
-Si suposo, abans era diferent no hi havia tants regals
potser alguna vegada els regals no varen ser del meu gust, no
recordo res en especial. Disgust , disgust es quan es va
fondre el pessebre.
- Que dius de fondre un pessebre ? . Com pot ser això, explica
vaaa, tieta explica...

Dons mira tenia mes o menys la teva edat. Recordo que
per Santa Llúcia vaig fer el pessebre, el de tots els anys. Estava
molt contenta com havia quedat, amb muntanyes, molsa, un
llac fet amb un plat i unes figuretes molt boniques de fang.La
mare va dir ens faltava l’arbre per el que si volia podien anar
a comprar-lo. Jo contenta li vaig dir que si. Vaig ultimar els
últims detalls que va ser posar aigua en el plat per fer el llac i
llestos.

Al tornar a casa contenta amb l’avet a les mans, vaig
veure havia tornat el pare. El vaig veure plantat mirant el
meu pessebre. I vaig corre com esperitada i li vaig fer un
peto. Llavors vaig veure el desgavell, les figures de fang
s’havien estovat i totes estaven fetes malbé. La molsa havia
fet com una esponja i havia xuclat l’aigua. La molsa havia
mullat les peces . El pessebre s’havia fos, sols restava el
portal i les casetes. Vaig plorar, el pare em consolava i la
mare també, no cal dir que l’endemà em van comprar un
nou pessebre, aquest cop no hi vaig posar aigua.

Ja veus Carolina, a vegades de tant be que ho volem
fer ho esguerrem, i ens hem posat a riure les dues . Així
ens ha trobat el meu home al tornar del treball, les dues
Carolines ben contentes. Ha set un Bon Sant Andreu, si
aquest any ha sigut bo.