Els Pares funcionen

El meu bon amic Follet s’atura i llegir el títol del relat que començava a escriure.
- Hola Joan, bon amic, aquest títol és molt provocatiu !!
- Hola, bon amic Follet.... tu creus ?
- Jo crec que els pares sempre funcionen.
- Estic plenament d'acord... però vull afirmar-ho i argumentar-ho
- Mòbil interessant, però em sembla que et costarà.
- Per què ?
- Doncs a vegades i més o menys justificat, els pares no funcionen al 100%.
- Motius ?
- Van cansats... i sobretot al treballar mare i pare.
- El cansament, bon amic Joan, és la segona part d'una sensació que es pot minorar, reduir...
- Explica't, bon amic Follet
- L'amor als fills.
- O.K. Contundent. Tens tota la raó. Ho anoto pel meu article.
- Sí i ten en conte els graus de l'amor.
- Graus de l'amor ?
-Sí... El bon funcionament s'alimenta de graus.
- Quins graus ?
- Els graus són com actituds...una llisteta oberta per reflexionar i considerar:
* Disponibilitat
* Bon humor
* Naturalitat
* Adaptabilitat
* Capacitat i ganes de compartir, a qualsevol nivell
* Comprensió
* Complicitat
* Temps
- M’agraden tots..... i sobretot portar-ho a la pràctica..... podríem anomenar-ho “pares practicants”.... amb molt de respecte.
- Ara recordo una frase molt negativa.... avia’m què et sembla: Els Pares funcionen per obligacions socials.
- No estic gens d’acord.
- Jo tampoc. Estimar no és una obligació. Estimar és en si mateix una actitud molt complerta.
- Adéu bon amic Joan.
Gràcies, per tot, bon amic Follet.