els ous de colors

Hi havia una vegada una serp que havia perdut els colors de la pell, era blanca com la neu, tant blanca que enrotllada semblava una ensaïmada enfarinada, estava molt preocupada, per que, per molt que buscava, no trobava on havia perdut els colors.
Un dia el seu amic l'escurço li va dir que si volia recuperar el color havia de buscar on naixien; es va quedar rumiant i va pensar que això era fàcil de dir però difícil de trobar, així que dit i fet es va posar en camí,que si més no coneixeria món.

Va pensar que el primer que buscaria seria el negre, i es dirigí cap a les muntanyes rocoses, allà hi havia una cova molt fosca, en arribar-hi va entrar i de seguida les ratapinyades la van sortir a rebre.


-que busques serp
-he perdut el color negre i he pensat...
-ja, no ets la primera que li passa;
-que sabeu com ho he de fer?
-doncs si; només has d'estar dins de la cova tres dies i tres nits, i no pots sortir per res; al quart dia ja veuràs com et torna el negre.


Dit i fet, la serp s'ajagué al fons de la cova i hi va passar tres dies i tres nits, al quart dia va sortir, i quina va ser la sorpresa en veure's el cos; tenia una sanefa amb unes giragonses molt divertides que li anaven de dalt a baix.
Va marxar molt contenta no sense, abans, donar les gràcies a les ratapinyades.


Com que va veure que de moment funcionava la idea, va pensar com ho podia fer per trobar el marró, taronja, groc...
A la vessant nord de la muntanya hi havia una obaga, va pensar que com que sempre hi havia fulles a terra, potser...
Dit i fet, es va posar a caminar cap a la vessant nord de la muntanya.


En arribar-hi, es trobà una estesa de fulles immensa, seques, molles, petites, grans, vermelles, grogues, marrons...
Però va pensar...
Com m'ho faré per que aquest colors tant bonics passin a la meva pell? Estava rumiant, quant de cop va baixar un esquirol des de dalt d'un pi molt alt que hi havia a quatre passes més enllà,


-Hola serp
-Hola esquirol
-Que fas per aquí, si encara no és l'estiu?
-Ja, però es que veuràs, precisament per això,
-No t'entenc
-Doncs si, mira, es que he perdut els colors de la meva pell, ja he recuperat el negre, hi he vingut aquí per veure si amb aquest goig de fulles de tots colors, en recupero alguns.
-Ha, doncs, molt fàcil, només t'has d'enroscar al mig d'una clariana, i esperar tres dies i tres nits sense moure't, al mati quant bufi el vent a dalt dels arbres, cauran les fulles hi s'aniran posant a sobre teu, i a mesura que es vagin assecant aniran passant els colors a la teva pell, el quart dia espolsa't be i ja m'ho diràs.


Dit hi fet, la serp es va enroscar al bell mig d'una clariana, que semblava que era la que més fulles tenia, hi es va esperar tres dies i tres nits, al quart dia va fer una bona espolsada, i de reüll es va mirar la cua, i quina va ser la sorpresa, era d'un marro clar,d'un costat i fosc de l'altre, i la sanefa es va anar omplint de colors, ben ordenadament, aquí un groc, allà un vermell, més enllà un carabassa.


Molt contenta, va dir adéu a l'esquirol, i corrents va marxar cap a casa, ja que ara aniria més tranqui-la pel bosc, ja que els colors l'amagarien dels animals predadors, i trobaria alguna parella amb qui fer ous, uns ous de colors ben virolats i vistosos; a, i sobretot, ara sabria explicar a les serps que ho necessitessin, on trobar els colors si mai els perdien.