Els nanoreptes d'en JoGaMa [del 01 al 10]

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


01 - Penseu! - Tema: Quin bé fan les paraules
Us heu parat a pensar, reptaires assidus, reptaires empedreïts, viciosos dels reptes, que sense paraules no us podríeu convocar?

01 bis - Pensem! -actualitzat-
Ens hem parat a pensar, reptaires assidus, reptaires empedreïts, viciosos dels reptes, que sense paraules no ens podríem convocar


02 - Massa feina! - Tema: Prou!
Blancaneu, tipa de feina i d'aguantar els set nans, al príncep va donar carabassa. El palau encara tenia més habitacions!

03 - Feu-me por!... va dir... - Tema: Feu-me por!
En Sangifetge ens va dir: "Feu-me por!..." N'hi vàrem fer tanta que, a hores d'ara, encara no sabem on és.

03,50 - Visc! - Tema: 10 paraules
Vaig a resumir la meva vida en una paraula: Visc!

04 - Heu d'escriure... - Tema: 10 paraules
-Heu d'escriure una història amb deu paraules...
-En quants capítols?

05 - El diluvi - Tema: La Bíblia
Noé, el primer nauta de la humanitat, s'estava tornant sord. Afortunadament, l'atac de gota, l'avisà del diluvi que si no...!

06 - Renúncia per al·lèrgia - Tema: L'al·lèrgia
Florentí Florensa, era al·lèrgic al pol·len de les flors. Va haver de renunciar al seu amor Flora Flores: era florista!

07 - La platja - Tema: La platja
La platja m'encantaria si no fos... perquè hi ha massa aigua, massa sorra, massa gent i a vegades massa sol.

08 - Ni temps per nanos - Tema: Manca de temps
Ves per on! Ara que m'havia afeccionat un xic als nanos, resulta que no puc participar-hi per manca de temps.

09 - L'examen - Tema: La memòria
Es va preparar, com mai ho havia fet, per a aquell examen. Llastimosament no recordà la data de la convocatòria.

10 - Pregunta... - Tema: Les amistats perilloses
-Tu saps el que és una amistat perillosa?
-Sí! Només faltaria!
-I... m'ho pots explicar?
-De manera teòrica... o pràctica?


Comentaris

  • Hi tens la mà trencada[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-10-2009

    en això dels nanos.
    Tots boníssims però triaria el 4,5 6 i el 10.
    Bona tardor, Joan i un petó a la Núria.
    Nonna

  • Molt bons els nanos[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-10-2009 | Valoració: 10

    El de l'al·lèrgia a la florista és molt enginyós i el de la Blanca Neus, i el de les paraules i el de la mèmòria i el dels amistats perilloses i... tots. Jo també voldria escriure nanos però no tinc temps.
    Molts petons

  • Va de nanos i de retorns[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-09-2009 | Valoració: 10

    Com que el darrer comentari que et vaig fer, benvolgut Joan, va ser a uns altres nanos ( parlo d'abans de l'estiu, amb la conseqüent desconnexió típica de les vacances, i dels Nanocontes ), m'ha semblat oportú donar per tancat el parèntesi estiuenc tornant a passar per RC, tornant a llegir els meus autors preferits... i tornant a comentar-te uns altres nanos, en aquest cas Els nanoreptes.

    Com ja m'esperava, suposen una bona mostra de la teva ironia habitual, de la que gaudeixo normalment i que no m'ha defraudat gens aquest cos, ja que l'has dosificat amb encert i amb una gràcia molt teva però al mateix temps molt "nostra": mercès, amic meu, pel present!

    Aquí et deixo una abraçada... i mitja,au,
    Unaquimera

  • molt bé Joan!![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-09-2009

    t'he de dir que hi tens la mà trencada en això dels nanos. Sempre he pensat que els nanos han d'explicar-te moltes més coses que les vint paraules escrites... hi ha una história enllà del microrelat/nano, i no hi ha cap acudit ximple en els teus nanos, tots són originals i fan pensar, però alhora són divertits i agradables de llegir.
    Seguirem reptant!!

    Una abraçada Joan!

    Ferran

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182792 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.