Els mots i les hores

Exactament: ser fidels als nostres mots. A part o banda tinc escrit quelcom així: "Em vivifica el vent que cada mot provoca en aquest cel sempre boirós de l'esperit: l'anhel per posar nom a cada cosa". Per això m'he sentit tan identificat amb aquest poema, que, certament, m'agradaria haver escrit jo.

Amb admiració.

Sobretot pensar abans de parlar i abans d'escriure si es pot..., i si ja ho hem decidit, doncs mira anar aguantant les sotragades fins que la paraula o la idea correcta ens arribi tranquil·la com una onada dolça un dia de mar calmat.

Salut!

Llacuna

M'agradat aquest poema dels mots i les hores, molt maco. M'agrada com escrius. Et seguiré llegint. Gràcies.

Un salut!
ullsblaus1

Diria que ho va dir en M.M i Pol, o quelcom semblant.

T'he de dir que tot i que fa temps que volto per RC i tu també, no hem coincidit a comentar-nos gairebé mai.

Celebro que ens haguem creuat comentaris, sempre hi ha camins per descobrir... pels que no hi hem passat mai.

Records del llampec!

un bon estiu

I dir-los,
tots els mots -o un o tres o dotze-
i repetir-los,
i llençar-los com pedres indolents,
refregant-los per la cara
d'altra gent. De tota.
Només així, poc a poc,
sense adonar-nos,
vindrà un jorn millor.
O almenys, més nostre.

Salut i rebolica, xicona!

encisador epitafi a paraules i mots .
breu , concís i profund el teu poema , que com sempre ha estat un plaer llegir-te .
un petó i una forta abraçada
de qui en tu s'emmiralla .