ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Un relat de: Romy Ros

El ventall de mitjans de comunicació al que podem accedir avui dia és enorme: premsa local, autonòmica, estatal, internacional; radio, internet...Però de tots aquests mitjans el gran líder és la televisió.
Possiblement la facilitat que representa ser espectador prement un botó i accionant el comandament a distància, facilita aquest lideratge respecte a la premsa que requereix prèviament una actitud més activa a l'hora d'escollir-ne un diari i rebutjar-ne d'altres i tanmateix, dedicar-hi una estona llarga a llegir totes les notícies. La premsa té aquest desavantatge: requereix més temps i et quedaràs tan sols amb un sol prisma de la notícia perquè "diga'm quin diari llegeixes i et diré de quina tendència política ets".
Amb la televisió pots anar canviant el canal i veure i sentir una mateixa notícia amb matisos diferents segons la cadena que ho explica.

Si els mitjans de comunicació son una eina d'informació, també és ben cert que són una eina de generació d'opinió. Per això els grups de pressió tenen molt clar el domini de determinades cadenes televisives i radiofòniques. Prioritzar sobre determinats temes i ignorar-ne d'altres als telenotícies, segons interessi generar o no opinió a gust dels grups polítics o de pressió, és pràctica habitual, crec jo : es va veure clarament quan es justificava l'entrada espanyola en la guerra contra Irak i més recentment amb la campanya de descrèdit de la reforma de l'Estatut de Catalunya. Tota una campanya on més que informar de continguts reals, desinformava i generava confusió fora del territori català; fins i tot molta gent ha pogut aprendre una paraula nova : poligàmia.

Quanta més informació tenim, més conscients som del grau de manipulació al que estem sotmesos: se'ns informa durant un temps sobre la guerra d'Afganistan i altre toca la d'Irak i després són notícies i països que desapareixen del nostre món quotidià.

Tot i així, estic a favor de l'accés a canals diversos que ens permeten escoltar opinions diferents, contrastar i fomentar el nostre sentit crític. Això és fonamental en els països democràtics. Amb el poder d'aquests mitjans de comunicació en mans un sol poder polític i dictatorial es repetirien les novel·les de Aldous Huxley "Un món feliç" i la de George Orwell "1984".

Comentaris

  • Els mitjans en el medi[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 11-12-2009

    Ni tan sols passant d'un canal a l'altra resseguint la mateixa noticia ens allunyem de certa càrrega política o social, de ben cert que -per exemple en el cas de la guerra d'Irak- mai no tindrem l'opinió de la dels propis iraquians, sempre seran mitjans 'occidentals/espanyols/catalans/d'un caire o d'un altre' els qui ens informen, i fixat que la correcció de la notícia la pots fer de dreta a esquerra del medi, i que quan més a la dreta més difícil és el canvi, vull dir que donar un matís diferent a "un caire o un altre" és molt fàcil, però la càrrega informativa inherent a "espanyol" o "occidental" no hi ha qui la hi tregui. Jo voldria saber que en pensa un medi "orient mitjà/iraquià/no_islamista/democràtic", però em penso que això no és possible ... doncs no existeix.

  • Escriure i llegir, ara i aquí.[Ofensiu]
    Jofre | 19-03-2009

    En efecte, el sentit crític (aprendre a contrastar, triar i reflexionar de manera resolutiva) hauria de ser una missió preferent per qualsevol persona que vulgui veure-hi clar. En aquest sentit, un servidor, que n'és a les beceroles, està d'acord, per exemple, a tornar a titular el Mirall per posar èmfasi en la naturalesa aposemàtica de la ciutat de Barcelona.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

44 Relats

302 Comentaris

43282 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que finalment he aterrat i visc a Vic esperant que sigui definitiu. Sóc antropòloga de vocació i activista de professió. També sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que intenten obrir-se camí en aquest món convuls.
Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen. M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara aquí.
Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva. Namasté!