ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

El ventall de mitjans de comunicació al que podem accedir avui dia és enorme: premsa local, autonòmica, estatal, internacional; radio, internet...Però de tots aquests mitjans el gran líder és la televisió.
Possiblement la facilitat que representa ser espectador prement un botó i accionant el comandament a distància, facilita aquest lideratge respecte a la premsa que requereix prèviament una actitud més activa a l'hora d'escollir-ne un diari i rebutjar-ne d'altres i tanmateix, dedicar-hi una estona llarga a llegir totes les notícies. La premsa té aquest desavantatge: requereix més temps i et quedaràs tan sols amb un sol prisma de la notícia perquè "diga'm quin diari llegeixes i et diré de quina tendència política ets".
Amb la televisió pots anar canviant el canal i veure i sentir una mateixa notícia amb matisos diferents segons la cadena que ho explica.

Si els mitjans de comunicació son una eina d'informació, també és ben cert que són una eina de generació d'opinió. Per això els grups de pressió tenen molt clar el domini de determinades cadenes televisives i radiofòniques. Prioritzar sobre determinats temes i ignorar-ne d'altres als telenotícies, segons interessi generar o no opinió a gust dels grups polítics o de pressió, és pràctica habitual, crec jo : es va veure clarament quan es justificava l'entrada espanyola en la guerra contra Irak i més recentment amb la campanya de descrèdit de la reforma de l'Estatut de Catalunya. Tota una campanya on més que informar de continguts reals, desinformava i generava confusió fora del territori català; fins i tot molta gent ha pogut aprendre una paraula nova : poligàmia.

Quanta més informació tenim, més conscients som del grau de manipulació al que estem sotmesos: se'ns informa durant un temps sobre la guerra d'Afganistan i altre toca la d'Irak i després són notícies i països que desapareixen del nostre món quotidià.

Tot i així, estic a favor de l'accés a canals diversos que ens permeten escoltar opinions diferents, contrastar i fomentar el nostre sentit crític. Això és fonamental en els països democràtics. Amb el poder d'aquests mitjans de comunicació en mans un sol poder polític i dictatorial es repetirien les novel·les de Aldous Huxley "Un món feliç" i la de George Orwell "1984".