Els meus verbs

M'avergonyeixo quan dius que no saps escriure, que et costa... Realment ho fas de conya, ja m'agradaria a mi fer-ho la meitat de bé que tu!

llegir, escriure...Una delícia per als sentits.

Tot i això, estimar i ser estimat, ho supera tot.
És el millor nèctar que el fruit de la vida ens ofereix.

M´agrada com escrius.

Una abraçada

Pilar

I que t'animi a seguir escrivint.

Jo també no en decidia per la meva manca gramatical.
He perdut la por i cada dia que escric crec que en sé més.
Gràcies a R.C. que m'ha donat la oportunitat.
Benvinguda.

El meu color preferit es el granat.....................
amb tocs blau fort i un groc trempat................

No sé d'on ho treus això de que no saps escriure. Tant el primer com aquest son molt bons.

Lluís

molt original. Cada comença ment d'un verb genera una acció nova i una característica de la teva personalitat. He disfrutat molt amb el teu text i per cert... si que saps escriure i ho fas molt be!

.Coincidim en totes les afirmacions menys en una:
·A mi m'entusiasma pintar.
·A mi m'agrada llegir.
·A mi em costa escriure.
·A mi no em fa por estimar.
·A mi em fa por quan m'estimen.
·A mi m'admira continuar viva
·A mi m'aterra la mort

Gràcies per haver-nos ofert aquest relat tan personal i sincer.

El desenllaç és meravellós: "Només desitjo que, a pesar de ser morta, algú em continuï estimant després de la paraula que posa el punt i final a tota la resta de verbs."

Felicitats pel relat!

Núria

que sí que escrius bé. M'ha agradat molt com has expressat allò que saps fer i el que no, el que et costa i el que no, el que et fa por i el que no. Pintar, llegir, escriure, estimar... viure i morir. I, finalment, una frase on reculls tots aquests conceptes en un desig. Molt bé.

Però si . Saps escriure, a no ser que sigui que jo no sàpiga llegir.

El teu relat comunica i mou l'anima com un vent suau del matí.

un ànima delicada com tu ha estat tant de temps sense escriure? La pintura i les lletres són bones amigues i crec que tens qualitats per a abastar les dues.
Et felicito pel relat, una deliciosa descripció dels colors que veus en una llar.
No et fa por estimar però te'n fa quan t'estimen.
Veus com ets una persona amb una delicadesa increïble?
Segueix escrivint!
Una abraçada
Nonna_Carme

Relat enriquidor. Ho he anat llegint com un pirata que obre i acarona els seus tresors o els dels altres.
Gràcies per rebre aquest regal.
Tens correu i t'escric ?

Has triat uns verbs molt expressius i carregats de significat emotiu per parlar de tu...
Algun d'ells ja l'havies emprat en redactar la teva biografia, i potser és per això, en part, que en llegir aquest nou text teu m'he sentit còmoda, com a casa... o al menys, en terreny conegut!
En part, també, m'he sentit reflectida en els teus mots: a mi m'agrada molt i molt llegir i no m'agrada gens ni mica la mort; de pintar no en sé ni he intentat mai aprendre, però d'estimar si.... Les coincidències predominen.

He trobat al mig del text una frase absolutament contundent: "Saber que tens comporta saber que pots deixar de tenir". Aquesta em farà rumiar una bona estona, avui...

Veig que, en definitiva, tot i els dies que fa que m'havies anunciat el teu enviament, ens han publicat amb la mateixa data! Ja saps que considero les coincidències com un bon auguri... espero que així sigui!

T'envio una abraçada primaveral plena d'estima,
Unaquimera