Els meus somriures...

Un relat de: poetessa frustrada

Quan canto sola, ningú em sent i puc ser jo mateixa sense limitacions

Quan les paraules sobren i sense dir res ho entens tot

Quan pel carrer veig dues persones que s'estimen

Quan simplement sóc feliç i ho mostro al món

Quan cerco un punt de suport per canviar el que no m'agrada

Quan penso alguna cosa que no m'atreveixo a dir en veu alta

Quan miro dolçament allò que no aconseguiré

Quan el món té un gest amable

Quan m'expresso amb un garbuix de paraules

Quan he d'admetre un error

Quan esquivo una pregunta compromesa

Quan no vull respondre

O simplement el meu somriure es dibuixa al meu rostre quan m'assec davant un paper en blanc i deixo anar el que amago darrere el meu somriure

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de poetessa frustrada

poetessa frustrada

33 Relats

45 Comentaris

32517 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Només sóc una noia a la que li agrada expressar els seus sentiments. M'agradaria compartir-los amb vosaltres i és per això que sóc aquí.
Ja sabeu, si voleu compartir amb mi la passió d'escriure no dubteu en agregar-me:
mariadeloshielos@hotmail.com
Fins aviat!!