Els meus records

Un relat de: Marteta12
Et despertes i penses el perquè sortir ahí fora, si al cap i a la fí, cap persona t'enyorarà, si va a ser un altre dia com la resta... I de sobte, entre sorolls de gent al carrer i els plors dels més petits, torna a la meva ment un record efímer. Amb tan sols sis anys, a la platja, m'agradava seure a la sorra i fer castells i clots per omplir-los d'aigua del mar, recorde que ho passava d'allò més bé. Fins que vas arribar tu i em vas calcigar tot el meu esforç, com sempre. Però aquesta ràbia se'm va passar quan em vaig aixecar i et vaig mirar.
La teva mirada avui és la mateixa, segueix igual d'enigmàtica, refulgent, puc veure fins i tot el reflex del mar quan em mires. Va ser l'any passat, pel juliol, quan vam tornar a coincidir gràcies a uns amics. Ens vam conèixer, i ens véiem molts dies d'estiu, de fet, m'ho passava molt millor amb tu, perquè mentre la resta em mirava, tu realment em veies, perquè amb tu em sentia segura, i això m'agradava.
Eren sobre les cinc de la vesprada un dia d'aquests amb un sol estiuenc. Vam decidir anar a la platja, i de sobte, entre rialles i mirades, em vaig fixar en els teus ulls verds, i quan vaig veure el reflex del mar als teus ulls ho vaig saber; eres tu, sempre tu.
Els dos ho sentíem, jo em deixava encisar per la tendresa dels teus llavis i per uns instants vaig sentir que el món havia parat per a nosaltres dos, i sentia l'altra gent remota. Em vas somriure, però per desgràcia, ja no ho fas quasi. Ni em cantes a cau d'orella la tornada de la nostra cançó favorita mentre note el contacte de la teva mà junt a la meva, com ho feies en aquell concert d'estiu, que vaig acabar quasi plorant sense saber perquè, amb una cançó que ben bé no recorde. La veritat, és que no m'agrada veure't trist. Jo ja sé que cometre errors és natural, però tant de bo es poguera tornar enrere, canviar-ho tot tan sols per estar uns instants amb tu, com abans. L'únic que vull és passar pel teu costat i veure e teu somriure, el d'abans. Que siga jo el teu únic vici. Que t'agraden les meves virtuts, però molt més els meus defectes. Que m'ensenyes llocs que mai pensaria que exisien o em puges a la teulada d'alguna casa vella i em faces veure la vida des d'un altre punt, que canvies el món tan sols per a mi. Que em faces sentir com una xiqueta petita plena d'il·lusions, o em faces l'ullet mentre riem. Que ens tornem bojos de tant d'estimar-nos. Que em crides amb mil noms diferents, excepte pel meu nom. Que em confesses a cau d'orella que m'estimes. Que tothom ens mire amb gelosia mentre mamoixes els cabells. Que em digues a l'orella: Queda't amb mi. I em quede, sols per fer-te somriure una altra vegada.
De vegades estaria bé ser com els peixos, per poder oblidar aquelles coses de les quals ens penedim. Podríem oblidar els dies i nits plorant, els moments que preferiries no recordar, fins i tot podria oblidar el teu nom. Però tot açò també implicaria no recordar allò que et fa feliç, i francament, no sé si estaria disposada. Qui sap on estaràs en aquest mateix moment, jo sols vull mostrar-te el que m'has fet sentir. Seure amb tu mentre ens acompanya la remor del mar, i sentir que puc fer-ho tot realitat, com si per fí allò que fesitge fora possible... Perquè tu em vas ensenyar, entre moltes altres coses, que mai és massa tard per al que realment estimes.

Comentaris

  • Dolç...[Ofensiu]
    natasha | 10-07-2011

    ... enternidor i amb un punt de tristor que el fan arribar sincer fins al moll de l'ós.
    Bon escrit!