Els meus matins de diumenge

M'agrada molt aquest castell dels teus matins de diumenge, quina força desprèn!
També m'han agradat molt els comentaris que has deixat al meu "Mandra de viure?"
El ritme de la narració ve marcat pels límits del concurs dels pecats capitals, però ja m'agrada, m'ajuda a destriar el gra de la palla en el relat. Hi ha quina m'ha retret que tractés el suïcidi d'aquesta manera però, com tu tan bé has entès, hi ha finals molt més tristos que aquest.
Ens anirem llegint!

Ostres barretblau, m'acabes de fer descobrir una cosa molt curiosa...la costura i els castells comparteixen vocabulari!!!

Embastar la roba per embastar l'ànima trencada. Reparar per poder nodrir, descansar per prendre embranzida

Un poema que té la força i l’embranzida d’un castell, i que conforme progressa enardeix. Ben carregat i millor descarregat.

Et llegeixo i em transportes als teus sentiments
boniques paraules

una abraçada

M'alegra que t'alegrin els castells. M'encanta copsar les sensacions que descrius tan rebé, en primera persona, amb faixa i vermellor a les galtes, segur. Suant, respirant suor de companyia, la companyia necessària per a l'alegria necessària, conjunta, de grup. Felicitats per l'esforç que feu els castellers i les castelleres valentes. Una forta abraçada i amunt!

Aleix