Cercador
Els meus estius
Un relat de: mirall- Compartir:
Els meus estius eren estius de balcó i càntir.
Olor de ginesta trepitjada per la processó.
El meu pare, assegut en una cadira baixa, l'esquena enganxada a la persiana que el tenyia de verd.
Regust de rovell de ferro. La barana i jo ens coneixiem de moltes tardes d'observació del carrer.
Les selves dels testos s'omplien d'aventures de les meves nines de paper.
El meu pare em feia arri-arri damunt dels seus genolls fins que em deia:
-Baixa, nena, baixa, em fa mal la metralla del Franco.
Jo baixava i el veia mossegar-se els llavis i pensava com havia de ser de dolent aquell personatge que havia fet mal al meu pare i que no deixava que em gronxes als seus genolls.
Comentaris
-
Bella evocació[Ofensiu]Illadestany | 28-10-2007 | Valoració: 10
És evocador, ja m'hi trobo, al vell poble, o al vell barri, badant al balcó, davant les catifes de flors de corpus i prop del pare, què millor per a una nena?
