Els meus estius

Un relat de: mirall

Els meus estius eren estius de balcó i càntir.

Olor de ginesta trepitjada per la processó.

El meu pare, assegut en una cadira baixa, l'esquena enganxada a la persiana que el tenyia de verd.

Regust de rovell de ferro. La barana i jo ens coneixiem de moltes tardes d'observació del carrer.

Les selves dels testos s'omplien d'aventures de les meves nines de paper.

El meu pare em feia arri-arri damunt dels seus genolls fins que em deia:
-Baixa, nena, baixa, em fa mal la metralla del Franco.

Jo baixava i el veia mossegar-se els llavis i pensava com havia de ser de dolent aquell personatge que havia fet mal al meu pare i que no deixava que em gronxes als seus genolls.




Comentaris

  • Bella evocació[Ofensiu]
    Illadestany | 28-10-2007 | Valoració: 10

    És evocador, ja m'hi trobo, al vell poble, o al vell barri, badant al balcó, davant les catifes de flors de corpus i prop del pare, què millor per a una nena?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de mirall

mirall

8 Relats

4 Comentaris

5545 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00