Els mestres del passat

Un relat de: Pat-Rut
Els mestres del passat


Observo la natura que m’envolta, inspiro i omplo el pit d’un manat de percepcions geotèrmiques que m’impregnen els porus més íntims, i tot prové tanmateix dels gorgs com dels cims propers, on tinc residència temporal per una crisi de salut que no trigaré a superar. Sa i restablert, podré presentar la meva magna obra a la societat que tant m’ha ignorat. Insensats.

Sempre advocaré als meus alumnes i contertulians el mateix sobre la creació. Els dic que és un fet íntim i personal d’abstracció, que t’ha de dur a la conclusió d’una obra pura que el temps valorarà en la seva justa mesura. És evident que són molts els artistes que no han viscut l’èxit de les seves creacions. Com d’altres han vist a desaprensius vantar-se de qui sap quina inspiració, quan de fet han comès un desvalisament intel·lectual, una mera còpia amb què desvirtuen l’art d’altri on s’han inspirat o que, directament, han robat esborrant-ne referències originals i és per això que existeix un art del furt encara més sublim.

A l’empara dels viatges temporals, que darrerament s’han fet quotidians entre una elit que no ho vol admetre, sé d’autors mediocres d’ara amb prou recursos econòmics que viatgen al passat, on canvien dades que es reflecteixen en els nostres dies. Amb modificacions a línies temporals d’autors literaris, i de poetes, que m’han fet trontollar els sentits, fins al punt de veure’m reclòs a muntanya, per recuperar la meva exaltada salut, segons diuen els metges.

Mes en el meu darrer treball els en trec la màscara, i els exposo a una posterior societat menys barroera, on el seu art no perdurarà. Potser ja estic acabat en intentar-ho, però qui els diu en ells que algú de l’avenir no esborrarà la seva obra en un viatge similar?

En el fons, fora millor no dir res i deixar que, en un futur menys galdós, se’m reconegui el treball artístic. Aleshores ja seré mort, sí. Però no patiré per culpa de literats pirates del temps que facin befa dels erudits mestres del passat. Com jo mateix ho seré un dia.

Comentaris

  • Gracies Perla de Vellut[Ofensiu]
    Pat-Rut | 14-01-2020

    El teu comentari és molt engrescador i anima a seguir lluitant per polir encara més els relats que escric, per no decebre les vostres lectures futures.
    És una distopia, crec que s'anomena així, una fantasia ara impossible, però qui ho sap, potser aquesta elit existeix...

    I qui ho sap, potser sí que un dia seré un mestre del passat.

    Gràcies pel comentari.

    PS
    he vist que fas poesia, i si em permets, no et comento la teva poesia, la meva lectura i comprensió poètica és força mancada de criteri estilístic, en parlo en el meu relat, però no en sóc cap entès.

  • Extraordinari...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-01-2020 | Valoració: 10

    En el passat es feien les faenes dels mestres amb punts i senyals. Has viatjat al passat per a recordar-nos que tot s'influia amb tenacitat i perseverança. Has fet una obra literaria.
    Ah, sí!!, tots anirem a parar al clot, algun dia!! Tu, sí que ets un mestre!!

    Que tingues bona nit, Pat-Rut.

    Perla de vellut

  • Gràcies montseblanc[Ofensiu]
    Pat-Rut | 12-01-2020

    Veig que he sabut explicar el relat, imagino que has copsat el desgavell mental del protagonista, que ja no hi toca del tot, però bé podria ser que aquests viatges al passat siguin reals i no estigui tan malalt com volen fer-li creure els metges.
    Ara em llegiré el teu.

  • Inquietant[Ofensiu]
    Montseblanc | 12-01-2020

    Ostres, fa voltar el cap això que proposes en el teu relat. Viatges en el temps, en mans d’uns quants, que no tenen escrúpols en modificar el passat per tenir ells un present d’èxit. La darrera extravagància d’una elit que té la riquesa física però no pas la intel•lectual. Per perdre el cap pensant-hi, sí.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pat-Rut

Pat-Rut

3 Relats

14 Comentaris

705 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.