Cercador
ELS MATEIXOS GOSSOS,...
Un relat de: Antonio Mora VergésAcostumo a dir que ‘ algun dia descobriran el pa amb tomàquet’, per il•lustrar aquesta dèria comunicativa que mercè al copiar/pegar, agafa ja dimensions de catàstrofe mundial.
M’expliquen – imagino que aprofitant la coincidència amb el 18 de juliol, de tant mal record, pels demòcrates i pels catalans - , que s’ha fet un estudi – ara qualsevol cosa rep aquesta denominació, també´- que demostra des de l’antigor més remota, en aquest país de pandereta sempre manen els mateixos. Ho acrediten amb la repetició reiterativa dels mateixos cognoms, govern, rere govern.
Val a dir que també en el ‘costat demòcrata’ sempre hi ha la mateixa gent, els recomano que repeteixin el procediment amb els qui manàvem a la primera República, els que ho feien a la Segona, i quan toqui els que ho faran a la Tercera.
Sense demanar que siguin elevats als altars laics, cal recordar que quan entrem en períodes politics, que amb molta feina podrien homologar-se com ‘democràtics’, el país viu una transició ; quan contràriament s’acaben aquests ‘miratges d’honestedat a la vida pública’, ho fan sempre de forma violenta .
Ara sembla que toca ‘ un final tràgic’ .
Esperem un miracle.
Ah!, el pa amb tomàquet es feia servir per ‘amorosir ‘ el pa dur, en altres llocs feien ‘migas’ , o pa amb vi i sucre , o ....
M’expliquen – imagino que aprofitant la coincidència amb el 18 de juliol, de tant mal record, pels demòcrates i pels catalans - , que s’ha fet un estudi – ara qualsevol cosa rep aquesta denominació, també´- que demostra des de l’antigor més remota, en aquest país de pandereta sempre manen els mateixos. Ho acrediten amb la repetició reiterativa dels mateixos cognoms, govern, rere govern.
Val a dir que també en el ‘costat demòcrata’ sempre hi ha la mateixa gent, els recomano que repeteixin el procediment amb els qui manàvem a la primera República, els que ho feien a la Segona, i quan toqui els que ho faran a la Tercera.
Sense demanar que siguin elevats als altars laics, cal recordar que quan entrem en períodes politics, que amb molta feina podrien homologar-se com ‘democràtics’, el país viu una transició ; quan contràriament s’acaben aquests ‘miratges d’honestedat a la vida pública’, ho fan sempre de forma violenta .
Ara sembla que toca ‘ un final tràgic’ .
Esperem un miracle.
Ah!, el pa amb tomàquet es feia servir per ‘amorosir ‘ el pa dur, en altres llocs feien ‘migas’ , o pa amb vi i sucre , o ....
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429724 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ