Els llestos i els rics

Els carrers eren plens de gom a gom de gent pobre: gent que hi dormia, gent que demanava almoina, gent amb els seus cartrons i el seu carretó carregats de les poques coses que hi cabien, gent amb la pell bruta de dies sense dutxar-se, gent fent cues als menjadors socials.

Però mentrestant els diaris continuaven sortint al carrer,parlant de la construcció de l'AVE sota la Sagrada família, el barça continuava jugant aquí i allà i els carrers vinga emplenar-se de gent pobre, de gent que anava de botiga en botiga demanant feina o menjar, de gent asseguda a la porta de casa, sense aigua i sense altres subministres bàsics.

Mentrestant els rics passejaven pels carrers i veien tot allò, bé hi passejaven poc, només si hi anaven a comprar, perquè quasi sempre hi anaven en cotxe. Els treballadors de l'estat, els que havien estat capaços de fer exàmens i superar-los, els llestos, continuaven fent les seves vacances a l'estiu, col·laborant en alguna ong i ells sí els lamentaven de la situació, és clar treballaven amb els pobres, alguns fins i tot anaven més enllà i sortien al carrer a queixar-se perquè la gent que atenien en els diferents serveis públics, vivia en unes condicions precàries, però aquí quedava tot, a l'agost marxaven de vacances, els llestos, i s'oblidaven de tot.

Pel que fa als rics, tres quarts del mateix, alguns feien gales benèfiques, s'anaven a ajudar on fos sempre ben vestits, però les seves empreses, moltes hereditàries continuaven explotant les persones, les jornades laborals s'havien doblat i és clar tampoc no tenien la culpa de res.

Ningú no era culpable de res, però els carrers eren plens de gent sense estudis, sense papers, amb prejudicis, que no pertanyia a cap partit polític, que estaven deprimits, que es llençaven al tren i altres, però senzillament eren temps tristos, ningú no hi podia fer res, els pobres tenien mala sort, havies d'haver nascut o llest o ric sinó doncs no hi havia res per a tu i si tractaves de trencar aquesta sort amb violència anaves a la presó, no hi havia cap més forma, no podies pagar-te els estudis, no et coneixia ningú a la societat i tots els projectes que es pagaven estaven monopolitzats per quatre grans empreses jeràrquiques. No hi havia cap sortida possible i d'allò en deien un món just.