Els límits de l'Empordà

A falta d'un currículum ple de llicenciatures, doctorats i postgraus, a mi el que m'hauria convingut és haver nascut a l'Empordà. Ser empordanès-empordanès podria donar a la meva biografia una certa pàtina de valor afegit, un determinat polsim de caràcter que no em faria gens de nosa. No és pas que estigui descontent del meu lloc de naixement, què va !, que jo vaig néixer a la Clínica l'Aliança de Girona, cosa que no tothom pot dir. I d'empordanès ja en sóc per part de mare, filla de Santa Cristina d'Aro, i per via política. La meva muller és nascuda a Figueres. Poca broma !

Moltes vegades les circumstàncies del destí porten a néixer en llocs no previstos. Parlo de qui neix en un taxi, o estant els pares de vacances a Benidorm, o havent anat la mare a un congrés a Logronyo en moment poc oportú. No és el meu cas. Jo vaig néixer on tocava i corresponia, però qui sap si hi hauria cap possibilitat de fer entrar el clau per la cabota …

En el seu estudi "Sobre els límits de l'Empordà" publicat en els Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (1974-1975), Albert Compte recopila teories sobre l'extensió territorial de la gran comarca (fixeu-vos que no vull fer distinció entre l'Alt i el Baix) i sembla que, almenys en això, hi ha una certa coincidència general a establir-ne com a límit sud el Ridaura. Fins aquí puc dormir tranquil, ja que una peça d'horta que ara és pineda i que ha estat propietat de la família durant generacions i generacions acaba precisament en aquell curs d'aigua, la major part de l'any eixut. La propietat de la terra ja convida a l'arrelament, a fer-s'ho propi, a sentir la crida del territori.

Per altra banda, l'historiador Pella i Forgas en la seva decimonònica i monumental Historia del Ampurdán situava un altre límit gairebé als afores de la ciutat de Girona, exactament al barri de Pedret, on s'ajunten les aigües del Ter i de l'Onyar. Una vegada més, la frontera natural ve dibuixada pels tiralínies cabalosos dels cursos fluvials. Però existeix alguna altra teoria que situa el començament del territori empordanès justament al rovell de l'ou de la capital del Gironès. És una mena de llegenda urbana, sustentada amb més o menys força per l'aparició d'aquesta hipòtesi en algun paper de Josep Pla. Aquest nou límit es podria marcar amb exactitud als Quatre Cantons, entre l'Argenteria, la Cort Reial, les Ballesteries i la pujada al Correu Vell. Posats a buscar-me un origen empordanès, doncs, totes em començarien a pondre. Fins que no ens vam traslladar a Sarrià de Ter (que ja quedaria en zona empordanesa estricta, Pella i Forgas dixit), la nostra família havía viscut a la Rambla de Girona, a menys de cent-cinquanta metres d'aquell punt. I com que en aquesta vida s'ha de ser una mica audaç, atrevit i desacomplexat…¿quin problema hi hauria per situar el començament de l'Empordà al Pont de Pedra ? Una vegada més, un punt geogràfic relacionat amb la qüestió fluvial marcaria un límit comarcai. I no hauria de passar res. Ningú hauria de rasgar-se les vestidures. No ve d'un pam. Escriptors com Josep Maria Fonalleras, Jaume Ministral, Jordi Dalmau … podrien passar per empordanesos amb carta de naturalesa.

L'Empordà comença al Pont de Pedra de Girona, m'atreveixo a posar per escrit i amb veu alta, en aquest paper virtual. I quan d'aquí a dos minuts faci ‘clic' allí on diu ‘enviar' això anirà a missa i quedarà anotat per a la posteritat. Algun dia algú farà un ‘google' i hi vindrà a parar . O algun estudiant marxarà dels canònics viaranys de la viquipèdia i navegant, navegant aquí arribarà. Qui sap ! A vegades, més de les que ens pensem, aquestes coses colen …