Els impostors

Un relat de: Tristram
Si s'hagués desfet a temps d'aquells fanàtics que el perseguien tothora i que el reverenciaven amb una devoció cega, irracional, aquells pollosos que li atribuïen un origen diví i que s'empescaven gestes filantròpiques, sentències moralitzants que ell mai no havia pronunciat, miracles fabulosos i improbables, si hagués engegat la colla de dements que es feien dir els seus deixebles, ara no enfilaria el camí cap al Gòlgota sota les seves mirades compassives, unes mirades que no poden ocultar, però, una espurna de satisfacció: el sacrifici els ofereix un final rodó a les peripècies que deixaran escrites en les seves cròniques.

Només un pensament el reconforta: ningú no es creurà mai a aquells impostors.

Comentaris

  • curt i concís[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 02-04-2018

    i una descripció històrica prou entenedora. Un bon cop de puny a la història oficial, i una ben probable situació real. Com ja diuen ells; els camins de la fe són inescrutables.

    Felicitats per la tria

    Ferran

  • Potser si[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-03-2018 | Valoració: 10

    Oh, potser tens raó i va pasar el que descrius. Evidentment Jesús no sabia que la seva ombra seria tan llarga i en aquells temps, profetes com ell n'hi havia molts. Però baja, la difusió i la propaganda si que va cuallar. Bon exercici. Una abraçada.

    Aleix

  • Que rodó![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-03-2018

    M'encanta el teu relat d'aquest mes, Tristram! Breu i punyent i el final el fa encara més rodó.
    Fins a la propera Virtut!

  • Ironies de la història...[Ofensiu]
    Rosaura Gerr | 16-03-2018 | Valoració: 9

    El final és una bona ironia, o fins i tot un sarcasme... Està clar que com a profeta aquest bon home no hagués servit!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tristram

Tristram

6 Relats

18 Comentaris

1397 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
"Tant de bo el pare o la mare, o en realitat tots dos —que tots dos, en rigor, en tenien la mateixa obligació—, haguessin pensat què anaven a fer quan em van engendrar". L. Sterne.