Els herois de la Sagrera

Un relat de: betixeli
Amb el temps he descobert que a ciutat hi ha més herois del que sembla. N'hi ha que actuen en solitari, a l’empara de la foscor de la nit, com aquell que amb un gest entre agònic i heroic, aconsegueix alçar el braç, tot i la summa embriaguesa que el paralitza, i aturar l'últim taxi que circula lliure en aquell extrem de ciutat.
D'altres, en canvi, es mimetitzen amb un ramat de nyus intentant avançar estoicament a través d'una andana d'uns escassos dos metres d'amplada, per tal d'arribar victoriosos (o, si més no, vius) a la seva meta, la línia blava. Es tracta d'un objectiu compartit, però tot i així apareix del no res una rivalitat inexplicable entre els nyus - digues-li nyus digues-li ànimes amb pena - que els empeny a trepitjar-se els uns als altres, oblidant que formen part de la mateixa espècie. D'acord que l'espècie humana ara per ara no està en perill d'extinció, però una mica de sentiment de grup no ens faria pas cap mal, no trobes, Darwin? Però, tornant al cas que ens ocupa, no deixa de meravellar-me aquesta voluntat de supervivència heroica que cada matí observo de ben a la vora, com un nyu més, submergit en aquesta marea humana sense vida que de dilluns a divendres marca el meu despertar. Ànims transbordadors matutins, no oblideu que sou els meus herois quotidians.

Comentaris

  • El metro[Ofensiu]
    aleshores | 14-11-2014

    és una gran font d'inspiració! Es pot analitzar les cares de les persones, els seus gestos, la forma de vestir, el posat, en definitiva,...i el comportament col·lectiu.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 15-03-2014

    Primer de tot agrair-te el teu comentari al meu escrit.

    Referent al teu poc més puc afegir a lo que ja et diu l'Aleix. Això sí, que comparteixo amb ell el gust per "Heroes" de David Bowie.

    Bé a lo que anava. Fa ja temps que sento, més que penso, que viure ja és heroic. Trobar en mig de la voràgine del món un camí que ens porti a algun lloc. Cadascú a la seva manera, a "trànques i barrànques", caient i tornant a alçar-nos de nou. I tal com està la situació... Herois desemparats, herois desterrats, herois famolencs, i tants i tants herois lluitant per avui, lluitant per un demà.

    Què més puc dir? Que m'agrada que tu hi vegis també l'heroïcitat.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 15-03-2014

    Primer de tot agrair-te el teu comentari al meu escrit.

    Referent al teu poc més puc afegir a lo que ja et diu l'Aleix. Això sí, que comparteixo amb ell el gust per "Heroes" de David Bowie.

    Bé a lo que anava. Fa ja temps que sento, més que penso, que viure ja és heroic. Trobar en mig de la voràgine del món un camí que ens porti a algun lloc. Cadascú a la seva manera, a "trànques i barrànques", caient i tornant a alçar-nos de nou. I tal com està la situació... Herois desemparats, herois desterrats, herois famolencs, i tants i tants herois lluitant per avui, lluitant per un demà.

    Què més puc dir? Que m'agrada que tu hi vegis també l'heroïcitat.

  • Identificat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-02-2014 | Valoració: 10

    Mira, aquests dies precisament que hi ha el Congrés Mundial del Mòbil i la mare que el va parir, caminar pels passadissos del metro esdevé una heroicitat i mitja. Jo camino cada dia un parell de cops per l'enllaç d'Urquinaona, estret, molt estret, amb músics, captaires i despistats de tota mena. Si tanques els ulls i mires de caminar enmig d'aquesta jungla et podràs imaginar el que representa caminar cec per aquesta salvatgia. En els darrers tres anys m'han trencat tres bastons i me n'han torçat quatre. No sé què passa exactament sota terra, però el comportament dels herois es ddescompon de tota correcció. Evidentment, el passotisme i la manca de comunicació és el comportament més habitual. Però mira, parlar d'això m'ha agradat. Ara vaig a escoltar "Heroes", de David Bowie, una de les cinc cançons que tin al meu altar musical particular. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

113 Relats

295 Comentaris

91750 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.