Els Guardians del Mons. La nit del retorn

L'Erial va decidir parar-se a descansar, ja que portava més de cin dies caminant, i n'estava farta. Va veure un petit clar a uns quants pasos, així que s'hi va acostar per recordar com era la llum, la qual no veia desde feia molts dies. Justament els que portava passejant pels grans i espessos boscos de la fortalesa d'Elsor, un regne maleït que, milions d'anys enrere, havia sigut un preciós i alegre món al que no hi havien ni dimonis, ni Foscos, els pitjor enemics del Guardians.
L'Erial, que ja ahavia arribat al petit clar, s'hi va parar ust davant, per pensar-se això de posar-se tan a prop de la llum, però alfinal va decidir provar-ho. Es va posar sota, i la força del resplendor que creava la lluna plena a una nit tan fosca, la va cegar per complet. Així que, arrepentida d'haver fet aquesta bestiesa, va decidir seguir pel més fosc del bosc, on s'hi veia millor per la seva aparença de lloba, la qual li donava uns poders sobrenaturals que provocaben que cada cop que un humà la veia, sortís corrent, ja que notaven una mena de perill al mirar-la als ulls, uns meravellosos ulls grocs de llop, que la feien semblar preciosa per a qualsevol ésser màgic, però espantosa per als humans o éssers de menys poder que, a part d'espantar-se per els ulls, la notaven extranya per la seva curta cabellera blanca i platejada, que tenia desde feia uns mesos.
Va veure un arbre que li va cridar l'atenció, era un salze ploró, que estava en mig d'una espessa capa de pins que el camuflaven una mica. La noia s'hi va seure a sota, ja que estavamolt cansada, i va aprofitar la completa foscor que envoltava el que a ella li semblava un bosc fantàstic, per adormir-se una estona. Va tancar els lls, i es va deixar portar pels sorolls que els híbrids que voltaven, ja que eren tranquilitzants.
La noia, que ja portava una estona asseguda, va notar una presència darrere d'ella, pel que es va girar tan ràpid com va poder i, entre la profunda foscor, va poder veure un estrany jove de cabells negres i llargs, d'una pell extremadament clara, i uns ulls blaus que brillaven fins i tot en plena foscor. La noia li va veure un petit fil de sang que li penjava de la boca, i que el feia semblar demoníac. Però això no li importava, ja que li recordava molt a un noi que ella havia estimat desde sempre, en Taloch, i que va poder reconéixer darrere d'aquella mascara....