Els germans provocadors

Els germans provocadors surten al carrer amb ganes de brega. S'hi han posat a primera hora del matí i no paren. Tota Uganda tremola.

Provocacions dutes a termes fins ara:

1-Ajuden a un escolta a passar un semàfor.
2-Bufetegen a uns ganàpies que saludaven rere un periodista que mirava de fer una retransmissió.
3-Pinten un paisatge amb el mateix estil realista d'en Velázquez.
4-Van a votar.
5-Paguen el seu bitllet de metro.
6-Aprenen a contar fins a deu.
7-Aplaudeixen el vol d'una mosca.
8-Cronometren la velocitat de la digestió..
9-Bombardegen Islàndia amb llavors de gira-sol.
10-Veuen aparèixer la Verge de Fàtima

Aquestes accions passen desapercebudes. El seu propòsit és que aquestes siguin inútils, buides de tota moral, sense cap necessitat que la societat polonesa sigui millor ni ningú n'aprengui cap lliçó. Però els errors de càlcul són evidents: Des d'aquell dia tot és bonic, la humanitat evoluciona a tota velocitat i les pel·lícules del cinema semblen ser divertides, sense prendre a l'espectador per idiota (tota una raresa en un país com Hondures)

Els germans provocadors xiulen desesperats. De tan fer força de coll canvien de raça i ara ja són indo-pigmeus. S'esvaloten perquè ignoren que han de fer amb el seu nou aspecte. El seu pare els treu de casa perquè no els reconeix i la mare plora demanant pietat. El pare es llença pel balcó però es salva perquè cau al forat de la claveguera i avui ha plogut a tota Indonèsia.

Els germans provocadors publiquen la seva història i tot San Marino plora.

El tren s'escapa de pressa cap Sao Paulo -el crític literari de moda ha de fugir de la presó i les fugues no estan darrerament per a moltes alegries- però promet comprar el llibre aquest. No farà cap crítica encara que sigui una obra mestra: pateix massa.

A casa seva passa totalment desapercebut.