ELS FOLLETS ENS MIREN

Un relat de: INDIRA

Cristalls a terra, un soroll estrepitós, un ensurt matador, una sorpresa per a tots dos!
Totes les criatures del bosc gemegues com si haguessin notat quelcom molt fort que els hagués despertat del seu somni etern.
S'apropen, ens miren, es miren i riuen. Riuen com riu la lluna, el sol i les poques estrelles que l'alba deixa al cel. Riuen! I nosaltres dos, nus, impactats per tot allò que veiem i no concebem.
Apareix un follet que com altres també riu... i diu: No us espanteu! És el vostre amor qui ha trencat els espais!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: