ELS FILLS DE BARBÀRIA

Un relat de: ORIOLUS
ELS FILLS DE BARBÀRIA


REPARTIMENT DE PERSONATGES
DONA
GLÒBUL A
GLÒBUL B
GLÒBUL C
GLÒBUL D
GLÒBUL E
INSTRUCTOR
MAINADERA
POLICIA EN CAP
RECTOR
ÍNDEX (VERSIÓ LLARGA DE L’OBRA)
ACTE I…………………………………………………………………………………………… 1
Escena 1………………………………………………………………………… 1
Escena 2………………………………………………………………………… 4
Escena 3………………………………………………………………………… 10
ACTE II………………………………………………………………………………………… 16
Escena 1………………………………………………………………………… 16
Escena 2………………………………………………………………………… 23
Escena 3………………………………………………………………………… 28
ACTE III……………………………………………………………………………………… 38
Escena 1………………………………………………………………………… 38
Escena 2………………………………………………………………………… 43
Escena 3………………………………………………………………………… 50
ÍNDEX (VERSIÓ CURTA DE L’OBRA)
ACTE I…………………………………………………………………………………………… 1
Escena 1………………………………………………………………………… 1
Escena 2………………………………………………………………………… 4
Escena 3…………………………………………………………………………… 10
Escena 4…………………………………………………………………………… 28
(L’escena 4 és l’escena 3 de l’acte II
de la versió llarga, que s’afegix a
l’acte I)
ACTE II…………………………………………………………………………………………… 38
Escena 1…………………………………………………………………………… 38
Escena 2…………………………………………………………………………… 43
Escena 3…………………………………………………………………………… 50
(L’acte II de la versió curta correspon
a l’acte III de la versió llarga)
ACTE I
Durant este acte tots els actors aniran
emmascarats.
Escena 1
L’escena es localitza al bosc (projectat al
fons). Apareix en primer pla un banc amb cinc
persones d’esquena al públic amb els ulls
embenats. Al mig de l’escena està un gran arbre
sota el qual hi ha un home de cara al públic i a
la bancada.
INSTRUCTOR
Benvinguts a este agosarat i arriscat projecte. Per
raons de seguretat vos han portat amb els ulls tapats
fins a este lloc remot, vos han escorcollat i s’han
assegurat que no vos han seguit. Em presente, pertanc
a la unitat medul•lar, que s’encarrega de formar i
triar nous membres de l’organització. Podeu cridar-me
instructor, ja que, per tal de preservar l’anonimat i
evitar possibles traïcions, cadascun de nosaltres
tindrà un malnom a banda d’una màscara: només es
coneixeran les cares els membres de cada cèl.lula.
(S’acosta als candidats i els va tocant al mateix
temps que imposa a cadascun el seu malnom.) A partir
d’ara sereu Glòbul A, Glòbul B, Glòbul C, Glòbul D i
Glòbul E. Este és el qualificatiu genèric que donem
als aspirants preseleccionats. Si finalment ingresseu
en la cèl•lula i demostreu la vostra vàlua, se vos
n’adjudicarà un de personalitzat i rebreu el
tractament SYM. (Pausa.)Bé, faré un parèntesi per
explicar-vos què significa esta distinció per la seua
importància simbòlica. La majoria d’éssers humans
actua egoistament per ignorància o interés. Són
paràsits dels altres éssers vius o del medi ambient.
Esta actitud és la que ens afona en la misèria. Hem
d’arribar al cim evolutiu, si no de tota la població,
de la majoria; en cas contrari, estem perduts. Per a
això, hem de transformar-nos en éssers simbiòtics, és
a dir, servir-nos del nostre entorn servint-lo al
mateix temps, de manera que el benefici siga
recíproc. Cal entendre que no hi ha benestar propi
sense el del nostre voltant, per tant, és necessari
desterrar ja la paraula explotació i substituir-la
per intercanvi. Si aconseguíreu el tractament SYM,
estaríeu representant la màxima evolució a què aspira
l’home: el cim de la convivència, la relació
simbiòtica. En definitiva, la consciència i el
respecte.
GLÒBUL A
Aleshores, vosté és SYM instructor?
2.
INSTRUCTOR
Sí, Glòbul A, però no es un trofeu que es guanye per
sempre. Has de ser conscient que el pots buidar de
significat en qualsevol moment. És una actitud moral
que lluita constantment contra les moltes febleses
del nostre caràcter. Has de ser autocrític, primer, i
després, honest. Si falla este mecanisme, no és
possible portar amb dignitat la distinció SYM.
En qualsevol cas, enhorabona glòbuls. Només per haver
sigut preseleccionats, ja heu demostrat tenir una
intel•ligència per dalt de la mitjana. A més, s’ha de
ser valent i generós per a voler sacrificar la pròpia
vida per la dels altres. Canviant de tema, hem quedat
en este indret peculiar, al mig de la Natura, perquè
metafòricament és el millor lloc per a simbolitzar
que hem de tenir els peus en terra, que el nostre
límit de creixement personal és el cel i que els
sustentadors arbres són testimonis de la nostra
lluita, que no deixa de ser la d’ells també. (Pausa.)
Però bé, anem al gra. Este és el panorama que ens
reunix ací:
La Globalització i els avanços tecnològics utilitzats
actualment han proporcionat un desenvolupament de les
condicions de vida sense precedents, però, en canvi,
el mal ús d’estos recursos ha potenciat la capacitat
de transformació i destrucció del planeta. Per
exemple, s’han utilitzat sovint per a acumular
vergonyosos capitals o per a deslocalitzar empreses a
la recerca de l’explotació dels humans i dels
ecosistemes. Els desequilibris entre riquesa
minoritària i pobresa majoritària han arribat a ser
brutalment vomitius. Un instrument creat per
nosaltres per a realitzar transaccions comercials,
com ara els diners, en estos moments ha esdevingut un
tòtem, i és adorat primitivament per l’home actual,
la qual cosa demostra que, sota l’aparença de
modernitat, porta dins un cavernícola amagat on els
instints primaris predominen sobre qualsevol escrúpol
moral. En efecte, després de tants segles, el fracàs
de l’ètica és palés, ja que no ha aconseguit
estendre’s a una majoria, i, fins al moment, cadascú
ha tingut la moral que li ha convingut. Aprofitant-se
d’este relativisme humà, l’enginyeria econòmica ha
pervertit la vida. L’ha quantificada i l’ha emplenada
d’índexs. En conseqüència, el que hauria de ser
simple ha esdevingut complicat i opac. Tot està massa
connectat i interdependent, per la qual cosa hem
perdut llibertat. S’ha atrevit, fins i tot, a
quantificar la felicitat i associar-la a l’índex de
la renda per càpita. La felicitat és un terme molt
subjectiu, però bàsicament convindríem que seria
conformar-se amb allò essencial, és a dir, viure amb
dignitat i estar ben relacionat afectivament. Això
significaria, pel que fa a la vertadera economia,
tenir un treball del qual viure, no per al qual
3.
INSTRUCTOR
viure, un sostre, Educació, Sanitat i uns quants
diners per a l’oci i l’estalvi. Al voltant d’esta
idea hauria d’orbitar la resta de coses.
D’altra banda, a fi d’acabar d’empitjorar la
situació, estimats companys, el canvi climàtic està
desesperant i radicalitzant la gent per la magnitud i
virulència de les catàstrofes ambientals associades.
Malgrat la gran mortaldat i falta de recursos en
algunes parts del planeta, la població seguix
creixent sense contenció. A més, hi ha perilloses
comunitats o sectes que fomenten la natalitat per
diferents motius irracionals i s’oposen al més mínim
control. Per tot això, la nostra espècie és ja, a
hores d’ara, la pitjor plaga sobre la Terra que mai
haja existit. Amenaça la continuïtat de gran part de
la vida a l’orbe.
En este context desmotivant, un grup inicial de gent
va apostar per l’esperança: el temps decidirà si
temeràriament o no. El cas és que van constituir esta
societat secreta perquè pensaven que seria
exterminada ràpidament si fóra oberta, i crec que no
els faltava raó. Els Poders contra els quals lluitem
són titànics i tirànics. No tenen compassió. Ens
enfrontem a una minoria ultrapoderosa, capaç de
qualsevol injustícia per tal de mantenir els seus
privilegis, i inclús augmentar-los. Nosaltres som
pedres i ells són capaços de moure muntanyes. Tenen
comprat, en gran mesura, el poder polític, el
judicial i el dels mitjans de comunicació. Mai no ha
existit històricament una diferència de condicions
entre rivals tan desproporcionada com la que hi ha
entre nosaltres i ells. Utilitzaran tècniques brutes
legals i il•legals per tal d’exterminar-nos. Una de
ben coneguda és la de convertir-nos en gent perillosa
davant els ulls de la gent: el recurs de la por
sempre dóna fruits. La vertadera Justícia no els
importa. La seua malaltissa ambició els durà a fer
qualsevol cosa. S’han transformat en uns bojos
poderosos i, per tant, perillosos. Ja sé que és un
tòpic, però és cert. Davant la força del poder
econòmic i/o polític, bàsicament hem de respondre amb
la força de la quantitat. Penseu que no fan de
nosaltres més que el que majoritàriament els
permetem. Per esta raó, som els responsables del que
ens passe com a societat. La prova és que, en estos
moments, els humans acceptem una sèrie de
contradiccions delirants sense escandalitzar-nos-en i
intentar corregir-les. Això ens convertix en
criatures sinistres o miserables per omissió del que
hauria de ser el nostre deure inexcusable. Ací vos en
pose alguns exemples:
1) Legalment, una persona que enverina una altra és
sempre una condemnada assassina. Injustament, una que
4.
INSTRUCTOR
enverina a moltes és, de vegades, un important
empresari químic (productes de neteja, alimentació,
cosmètica, construcció, pesticides, derivats del
petroli, fertilitzants, etc.).
2) Legalment, una persona que furta diners a una
altra és sempre un menyspreable lladre. Injustament,
una que en furta a moltes és sovint un prestigiós
banquer o polític.
3) Legalment, una persona que ven droga a una altra
és sempre un maleït traficant. Injustament, una que
en ven a moltes és, de vegades, un respectable
empresari farmacèutic.
4) Moralment, una persona que mentix repetidament a
una altra és sempre un mesquí mentider o traïdor.
Immoralment, una que mentix contínuament a moltes és
sovint un reputat publicista, polític o periodista.
GLÒBUL C
En el fons hi estic d’acord, però em pareixen un poc
exagerats i pretensiosos els exemples.
INSTRUCTOR
No deixa de ser una qüestió d’apreciació. Moltes
vegades hem d’experimentar pròpiament una realitat
per entendre l’abast de les paraules que la
descriuen. En definitiva, companys, som ací per una
noble causa: tal volta la més gran per la qual mai
haja lluitat la Humanitat. Tot i que no serem entesos
per una part important de la població, estem
sacrificant la nostra vida perquè hi haja alguna
possibilitat de supervivència per a la nostra espècie
en un futur pròxim. És fàcil de dir, però esta
responsabilitat requerix voluntat fèrria, valentia
constant i intel•ligència clara.
Escena 2
Mateixa disposició de l’anterior escena.
INSTRUCTOR
La Globulització és l’últim recurs per a aconseguir
la supervivència de l’espècie. Estic parlant d’un
moviment que contrareste el poder tirànic de les
multinacionals i de les superpotències. I com es
podria fer això? Doncs, no hi ha alternativa: actuant
de manera contrària a la d’ells, és a dir, evitant
que es produïsquen concentracions brutals de diners o
de poder. Això és tant com dir que l’únic objectiu
que tenim és provocar la fragmentació de les nacions
mitjançant la independència de les seues regions i la
divisió o eliminació de les empreses grans per una
qüestió de legítima defensa. Trieu: això o
l’autodestrucció.
5.
GLÒBUL C
I si no estem d’acord amb la independència d’un
territori o creiem que li serà perjudicial? Actuem
contra les nostres conviccions?
GLÒBUL A
(Interromp vehement.)
I qui és ningú per a imposar la seua egocèntrica
visió de la realitat sobre la que té un conjunt de
gent?! No seria açò un gest antidemocràtic de
supèrbia...?!
GLÒBUL E
Hi estic d’acord.
INSTRUCTOR
Calma, glòbuls. No perdem el fil. Esta causa està per
damunt de qualsevol consideració particular. Estem
vora l’abisme, entesos? Els governs i les empreses
locals, independentment de si gestionarien millor o
pitjor, permetrien no acumular massa poder ni força
en unes poques mans. D’esta forma ningú estaria en
posició privilegiada a fi d’abusar a causa del
control que exercirien els competidors pròxims. El
nostre lema podria ser: el Poder, millor fraccionat
que concentrat, és a dir, la unió fa la força i la
força fa l’abús. Qualsevol altre plantejament és
superflu en este instant.
GLÒBUL C
Però això no és cert del tot. Les polis gregues, amb
governs i economies locals, van acabar destruint-se
entre elles.
INSTRUCTOR
En realitat, es van destruir quan van fer
confederacions i aliances entre elles per imposar la
llei del més fort: aquella que beneficiava els seus
interessos. Així es van desequilibrar fatalment els
poders limitats de cada ciutat. Mireu, la tendència
de l’ésser humà és sempre la d’acumular poder polític
i econòmic en poques persones. Els abusos comesos per
imperis i monopolis comercials han desembocat en
revolucions i guerres terrorífiques que ens han posat
vora el precipici en múltiples ocasions. Ara no és
diferent d’abans, però l’actual poder de destrucció
sí que ho és. Torne a insistir: la prioritat és la
supervivència de l’espècie. Si no teniu això clar,
més val que ho deixeu ara: no ens podem permetre la
més mínima vacil•lació. No importa si vos pareix
millor o pitjor el que provocareu. Estes
consideracions morals són emocionals, subjectives, i,
en estos moments, secundàries... (Pensatiu, fa una
pausa.) Seria aconsellable que abandonares esta causa
ara, Glòbul C.
6.
GLÒBUL C
(Reptador.)
Per què? I si no vull?
INSTRUCTOR
No series novament convocat, és a dir, series
expulsat de totes maneres. Ja m’has qüestionat dos
voltes i no podem córrer el risc de tenir un
qüestionador en la nostra organització: podries
acabar combatent-nos per ressentiment o desobeint-nos
per excés de crítica. Ja ens ha passat abans.
L’instructor, impassiblement, li embena els ulls
i l’acompanya fora de l’escenari recordant-li
que havia fet promesa de silenci del que havia
presenciat, mentre Glòbul C ix a desgana dient
que és una organització dictatorial que no
permet discrepar.
GLÒBUL A
Una altra pregunta, com podem combatre estos
monstres? Ho estic desitjant ja.
INSTRUCTOR
Actuem bàsicament en tres fronts:
1) Amb les seues pròpies armes: creant models
d’empreses, alternatius als que hi ha, que respecten
la dignitat de l’ésser humà i la salubritat del seu
entorn.
GLÒBUL B
Això en què es traduïx?
INSTRUCTOR
Potenciem la producció d’energies renovables i les
empreses de reciclatge de tot tipus de deixalles,
apostem per fàbriques de motors no contaminants i
nous materials biodegradables per tal d’eliminar el
petroli i els seus derivats, potenciem les
cooperatives agrícoles i ramaderes per eliminar les
cadenes d’intermediaris i els abusos dels preus sota
cost de producció que imposen les grans empreses
d’alimentació, fomentem la investigació per tal de
reduir al màxim la forta emissió d’elements químics
perjudicials per a la salut: pesticides, disruptors
hormonals, carcinògens, etc.
2) Amb els mitjans d’informació i comunicació: els
veritables proveïdors de comunicació, informació i
transparència; però, també, d’ opacitat, confusió i
manipulació. A efectes pràctics, les nostres
plataformes, apart de denunciar el que els grans
poders amaguen, intenten conscienciar la gent per tal
de minimitzar al màxim l’impacte humà sobre la Terra.
Ja se sap: reciclar, reparar, reutilitzar i no
malbaratar. En definitiva, respectar i servir-se del
7.
INSTRUCTOR
medi ambient sense haver d’arrasar ni les seues
terres, ni els seus aires, ni les seues aigües.
3) A través de l’activisme i les protestes, que han
de remoure les consciències, propenses a adormir-se o
a ni tan sols despertar-se, i cridar l’atenció sobre
el que és urgent resoldre, perquè l’home tendix a la
dispersió i a no valorar en la seua justa mesura les
coses. Traduït a la pràctica, representa el
recolzament, mitjançant la participació o
organització, dels moviments independentistes, de
control de la població, de laïcitat, de lluita contra
les injustícies socials o la contaminació, etc.
Però hui, el motiu que ens ha reunit ací és el
fonament teòric de la nostra causa: EL MODEL
AGREGATIU DELS ELEMENTS. Bàsicament esta teoria
afirma que formem part d’un Sistema amb el qual
interactuem. Això provoca que constantment s’estiguen
reajustant els equilibris entre les parts del
Sistema. El problema per als éssers vius apareix quan
estes parts, formades per elements homogenis, es
desequilibren fortament i provoquen un nou ajustament
que no dóna temps a l’adaptació d’estos.
En altres paraules, què tenen en comú una gota
d’aigua, un gra de sorra, un floc de neu, una persona
o un arbre? (Es produïxen xiuxiuejos, però ningú no
s’atrevix a contestar. Pausa de l’instructor.) Tots
són elements que formen habitualment conjunts de
molts individus, no? Estos conjunts serien les parts
en constant equilibri d’un Sistema superior que les
engloba: en el nostre cas el planeta Terra. La
modificació brusca en quantitat i/o energia dels
elements d’una o més parts del Sistema pot provocar
canvis radicals en els equilibris i afectar els seus
components vius.
GLÒBUL E
A què et referixes? No et seguisc.
INSTRUCTOR
Hi ha dos paràmetres que s’han de tenir en compte a
fi de valorar el poder d’influència de les parts en
el Sistema: un és la capacitat de creixement, que és
igual a l’augment dels elements per unitat de temps;
i l’altre és la capacitat de transformació, que és
l’energia mitjana que posseïx cada element de la
part.
També cal diferenciar entre fenòmens puntuals i
fenòmens constants. Els primers apareixen puntualment
i desapareixen al cap d’un temps. Generen una
reestructuració momentània dels equilibris. Els
fenòmens constants, com el seu nom indica, s’estenen
en el temps variant el nombre d’elements. Estos
generen una reestructuració contínua dels equilibris.
8.
GLÒBUL D
Jo seguisc sense entendre-ho bé.
INSTRUCTOR
Posem-ne un exemple i ho entendreu fàcilment.
Analitzem una tempesta. Segons esta teoria, es
tractaria d’un fenomen puntual els elements del qual
serien les gotes. En este context, considerant tots
dos paràmetres, es podrien presentar estes quatre
situacions:
1) Plou poc en un terreny pla. Poca capacitat de
creixement: cauen poques gotes per unitat de temps,
poca capacitat de transformació: l’aigua no posseïx
energia perquè amb prou faenes s’escorre quan arriba
al terra. Cas innocu per als éssers vius de la zona
perquè el desequilibri i reajustament és mínim a
causa de la feblesa dels paràmetres.
2) Plou poc en un terreny pendent. Poca capacitat de
creixement: cauen poques gotes per unitat de temps,
bastant capacitat de transformació: l’aigua posseïx
energia cinètica perquè s’escorre quan arriba al
terra. Podria ser un cas perillós per als éssers vius
de la zona si un paràmetre no contrarestara
suficientment l’altre.
3) Plou molt en un terreny pla. Molta capacitat de
creixement: cauen moltes gotes per unitat de temps,
poca capacitat de transformació: l’aigua no posseïx
molta energia cinètica perquè amb prou faenes
s’escorre quan arriba al terra. Podria ser un cas
perillós per als éssers vius de la zona si un
paràmetre no contrarestara suficientment l’altre.
4) Plou molt en un terreny pendent. Bastant capacitat
de creixement: cauen bastants gotes per unitat de
temps, bastant capacitat de transformació: l’aigua
adquirix energia cinètica quan s’escorre. Cas
perillós per als éssers vius de la zona perquè els
dos paràmetres, en comptes de contrarestar-se, se
sumen i provoquen un desequilibri major.
Com hem vist a l’exemple, el problema sorgix quan un
dels paràmetres o els dos, la qual cosa agreuja la
situació, es descontrola i augmenta il•limitadament o
arriba a unes magnituds colossals. En este cas, el
supòsit dos, tres i, sobretot el quatre, plantejarien
un reajustament dels equilibris amb majors o menors
conseqüències per als éssers vius de la zona, ja que
estos han tardat molt de temps a adaptar-se a uns
equilibris més o menys constants que podrien ser
substituïts súbitament per uns altres de nous.
GLÒBUL D
I com encaixarien els humans en esta teoria?
9.
INSTRUCTOR
La nostra espècie seria un clar exemple d’un fenomen
constant. Les persones seríem els elements de la part
humana els dos paràmetres de la qual estan creixent
descontroladament. D’una banda, la població augmenta
exponencialment; d’altra, la capacitat de
transformació és poderosíssima a causa de l’elevada
energia mitjana que li correspon a cada humà per
l’aplicació de la tecnologia al model productiu. Per
consegüent, estem al supòsit quatre amb la gravetat
que el fenomen és global en comptes de local, és a
dir, la part humana està a punt de provocar una
reestructuració radical dels equilibris del Sistema
Terra amb conseqüències imprevisibles per a la vida.
Dit d’una altra manera, volem continuar poblant el
planeta en un futur pròxim en simbiosi amb els altres
éssers vius o volem provocar la sisena extinció
massiva d’espècies incloent-hi la nostra? Al cap i a
la fi, la desaparició de l’homo sapiens afavoriria la
biodiversitat. Cadascú que en traga les seues
conclusions i decidisca.
GLÒBUL B
Entenc la teoria, però la qüestió seria com controlar
els dos paràmetres, perquè amb el nostre activisme no
podrem controlar el creixement exponencial de la
població. Tampoc no estic segur que fraccionant el
poder puguem controlar la capacitat de transformació
de cada persona en un món capitalista que fomenta el
consum abusiu i el convertix en peça vital de la seua
economia.
INSTRUCTOR
Bona observació. Perdoneu, però se m’havia oblidat
comentar-vos adés el més important àmbit d’actuació
que tenim: el polític.
GLÒBUL A
La política està venuda als diners!
INSTRUCTOR
Doncs hem de recuperar-la del bordell on l’estant
prostituint perquè és essencial per a transformar la
societat. És veritat que tan sols amb activitats
externes no és prou, hem de combatre des de dins
també. Ja tenim molts membres al llarg del món
ocupant càrrecs polítics. Estem preparant-nos
silenciosament per organitzar una revolució des de
totes les parts possibles: només un atac conjunt i
coordinat pot canviar la derrota del vaixell humà. El
cas és que, seguint amb la metàfora, la Política
representa el pont de comandament d’esta nau. Per
tant, només des d’ella es podrien controlar
rigorosament qüestions vitals com el creixement de la
població, els models productius o el consumisme.
Recordeu: nosaltres almenys lluitem dignament contra
el que ens destruïx, reconeixem l’enemic, però la
10.
INSTRUCTOR
societat està malalta o adormida i no rebutja esta
amenaça per ignorància o interés propi. A causa
d’esta passivitat, la Riquesa compra porcament el
Poder davant els nostres ulls. En resum, la
Injustícia tranquil•lament guanya la partida a la
Justícia, que fuig sense el recolzament de la gent, o
inclús, linxada per esta. Després, veiem amb vergonya
com se la invoca i busca per assumptes particulars
quan al seu moment va ser ignorada per causes, fins i
tot més importants, però més llunyanes dels
interessos immediats.
Escena 3
Mateixa disposició de l’anterior escena sense el
Glòbul C.
INSTRUCTOR
Hui vos parlaré de l’essència humana en el seu
vessant polític. Algú em pot dir d’on naix la
dualitat conservador/progressista, dreta/esquerra?
GLÒBUL B
De l’interés.
INSTRUCTOR
A què et referixes?
GLÒBUL B
Els conservadors ho són perquè tenen privilegis,
patrimoni i diners a conservar. No els interessen els
canvis, perquè l’estat de coses els beneficia.
INSTRUCTOR
Això és en part cert, però analitzarem la realitat
política des d’una perspectiva més ampla. Primer hem
de deixar clar que la política és fruit de la
sociabilitat de l’home. Com a ca nostra establim un
ordre, d’igual manera ho fem a l’espai públic
compartit entre tots. La diferència és una qüestió de
nombre i, per tant, de postures i visions
enfrontades. Si a ca nostra és fàcil posar-nos
d’acord i controlar-ne l’economia, que recorde que en
grec significa la norma de la casa; en societat
existix el problema de la quantitat d’interessos
dispars i divergents. És més, al meu parer,
l’economia no domèstica s’hauria d’anomenar exonomia,
que significaria en grec la norma de fora, però no
ens perdem en la terminologia. En l’ordenació social
influïxen fonamentalment dues concepcions: la
conservadora i la progressista. Els conservadors
volen una estructura longitudinal de la societat on a
la cúpula estiguen els aristòcrates, burgesos,
empresaris,... És a dir, una elit de gent
’qualificada’ que manege el poder polític i econòmic.
Tracten les capes inferiors de forma paternalista i
11.
INSTRUCTOR
utilitarista: estes estan ’predestinades’ a produir
amb unes determinades condicions de vida bàsiques.
Esta organització sol ser font de problemes per les
desigualtats que es produïxen entre la nombrosa base
i la minoritària cúpula. Els progressistes, però,
visualitzen la societat transversalment. Pretenen una
redistribució del poder polític i econòmic entre
totes les capes de la societat. Per això, han d’estar
contínuament presentant batalla i lluita social per
tal d’aconseguir drets i llevar privilegis. Tot i que
tenen la força de la quantitat, amb prou faenes tenen
poder, per la qual cosa la lluita entre tots dos
bàndols és desigual. En els moments tensos sempre es
radicalitzen les postures i apareixen les dues
posicions extremes que amenacen de trencar la corda
de la mínima entença: la ultradreta i la
ultraesquerra. No s’adonen, en la seua ceguesa
intel•lectual, que no poden imposar les idees pròpies
silenciant les dels contraris, és a dir, no són
conscients que, si venceren però no convenceren, la
seua victòria es transformaria en una desfeta a la
llarga.
GLÒBUL E
A més, estos extremistes volen canviar les coses
violentament. Això els lleva la raó.
INSTRUCTOR
Hi ha molts tipus de violència, Glòbul E, no només la
física. Potser esta siga la més evident, però
segurament no la que causa més morts. Seria un tema
llarg de debatre i no em vull desviar. Només en deixe
caure una forma molt cruel, genèrica i estesa: la
vida humana sense dignitat. Reflexioneu-hi.
Bé, per acabar, vos comentaré una de les moltes
teories que analitzen l’existència d’estes
manifestacions polítiques. S’anomena IMITACIÓ NATURAL
i exposa que la natura humana imita la Natura. Vull
dir que, com esta, és contradictòria. D’una banda, és
conservadora, és a dir, invariable, perquè establix i
es regix per cicles i processos estables; però,
d’altra banda, és progressista, en el sentit que està
contínuament innovant per adaptar-se als reptes que
planteja el decurs del Temps. Segons esta teoria, la
vida humana seria com un punt d’una roda durant un
trajecte. Faria sempre els mateixos cicles però mai
no ocuparia el mateix lloc perquè avançaria amb el
temps. Per tant, l’home, sotmés a esta dualitat des
del seu naixement, esgarrat per la seua
contradictòria natura, s’aferraria al que poguera:
moral, costums, tradicions, religions, causes,
Cultura, idees, rutines, aficions... com si estes
foren un salvavides o un consol, i es decantaria pel
vessant polític conservador o pel progressista segons
sentira més una tendència o l’altra en la seua
dicotòmica essència.
12.
GLÒBUL E
Pot donar-nos per escrit el que està dient perquè
puguem estudiar-ho a casa? Hi ha massa informació per
a assimilar-la a la primera volta.
INSTRUCTOR
No et preocupes. Estic enregistrant estes converses
amb el mòbil. Demà, les escoltarem una altra vegada.
Volia finalitzar dient que l’art del bon govern
exigiria la prudència necessària per a establir un
relatiu equilibri entre les dues postures, com
succeïx a la Natura; però, malauradament, sovint hi
ha agents desestabilitzadors, en teoria aliens, que
volen influir-hi, com ara l’economia o la religió. De
l’economia ja hem vist com té comprat i subornat el
poder polític. Pel que fa a la religió, heu de saber
que, ordinàriament, ha escampat les seues arrels més
enllà del seu àmbit i s’ha introduït en la vida
social dels pobles per tal de controlar-la. Quan vol
interferir en política, sol alinear-se amb els
conservadors, perquè estos són els qui estan més
apegats a les tradicions. (Breu pausa.) Per cert, em
podríeu dir quina és la vostra confessió religiosa?
GLÒBUL E
Jo sóc agnòstica.
GLÒBUL B
Jo, ateu.
GLÒBUL A
Jo, ara budista, però criada en el catolicisme.
GLÒBUL D
Jo, musulmà.
INSTRUCTOR
Doncs, jo també vos diré la meua confessió religiosa:
d’ací a poc ja no tindrà sentit professar una
religió.
Es produïx un silenci d’estupefacció.
GLÒBUL D
(Seriós.)
Per què dius això?
INSTRUCTOR
Pareix que la Ciència ha guanyat la partida a la
Religió esta volta. Malgrat que esta va jugar brut i
hi va posar molts entrebancs durant bastants segles,
els científics, segons una informació especial que
tinc, estan a punt de descriure l’Univers mitjançant
un conjunt d’equacions matemàtiques. Al cap i a la
fi, este no ha resultat ser més que un accident
energètic, una explosió caòtica de magnitud colossal.
Teòricament ara podríem crear-ne un de nou. És
13.
INSTRUCTOR
curiós: tanta gent morta a la recerca del Creador al
llarg de la Història, i, finalment, el ser humà
podria convertir-se en allò que tant buscava.
GLÒBUL D
(Indignat.)
No és possible! Mentida! Per ací no passe! Els
occidentals no teniu respecte per res! Al.là és
l’únic Creador de tot! Com t’atrevixes a comparar-lo
amb l’home, que és una creació seua?!
GLÒBUL B
Jo he sigut el que ha apostat a cavall guanyador. I a
tu, glòbul A, primer et van mullar al bateig catòlic,
i després, vas decidir mullar-te pel budisme. Ara
t’adones que et mullaves per res... (Llança alguna
rialla.)
GLÒBUL A
(Enfadada.)
No em fas ni mica de gràcia! En tot cas, més val
mullar-se en la vida, encara que t’equivoques, no
creus?
GLÒBUL E
Això ho dius per mi, Glòbul A?
INSTRUCTOR
Glòbuls, per favor, calma! Qui no accepte la nova
realitat, ja pot anar-se’n. Este moviment estarà al
costat de la Raó, no al de les creences ni les
supersticions: ja les hem patides prou!. En
conseqüència, promourà la laïcitat fins a desterrar
la religió de l’àmbit públic.
GLÒBUL D
(Altiu.)
No cal que em faces fora. Ja me’n vaig jo. Colla de
dements!
L’instructor, sense entrar en provocacions, li
embena els ulls i l’acompanya fora de l’escenari
recordant-li que havia fet promesa de silenci
del que havia presenciat.
INSTRUCTOR
Que vos servisca als qui resteu ací per a entendre la
natura humana. Esta actitud que acabeu de presenciar
és previsible i està estesa per tot el món
independentment de religions, races, cultures, etc.
Algunes persones neguen el que no entenen, per por o
ignorància; o el que no els convé, per interés. Es
resistixen a mirar cap endavant. Dissortadament,
sempre hi haurà individus negacionistes o
conspiranoics que s’oposen a les noves realitats. Si
per ells fóra, la Humanitat no hauria canviat en
14.
INSTRUCTOR
mil•lennis: són presoners de les seues conviccions.
Els més extremistes són capaços de qualsevol cosa per
mantindre les seues idees fermes i, si poden,
imposar-les. Se’ls anomena fanàtics i són la major
epidèmia existent en la nostra espècie.
En fi, reprenent el fil anterior a este incident, la
nostra societat secreta, al caliu de les noves
descobertes científiques, s’ha afanyat a crear noves
cerimònies laiques als tres moments vitals de cada
persona: el naixement, la pubertat i la mort. També
n’hem fet una per a les unions de parelles, tot i que
este important esdeveniment és circumstancial. La
finalitat consistix a afavorir el laïcisme estenent
estes celebracions a la gent que no vulga passar
forçosament per alguna de les religions tradicionals.
Ja vos he explicat abans que estes han envaït i
ocupat tot l’espai públic i, fins i tot el privat, de
la ciutadania durant molt de temps sense permetre
unes altres alternatives de ritus.
GLÒBUL A
Jo estic a punt de parir. Ja vos n’haureu adonat, no?
INSTRUCTOR
És clar. La teua panxa et delata.
GLÒBUL A
Doncs, m’agradaria que ma filla fóra una de les
primeres persones a rebre una cerimònia laica i tu en
fores l’oficiant.
INSTRUCTOR
Cap problema. Això està fet.
GLÒBUL A
També m’agradaria celebrar una cerimònia d’unió de
parelles amb el Glòbul B.
GLÒBUL B
(Tímid i enfadat.)
No m’has consultat res. El teu entusiasme et fa tan
impulsiva sempre...
INSTRUCTOR
Quina sorpresa! No sabia que éreu parella. Aleshores,
què fem, Glòbul B?
Es produïx un silenci deliberatiu de Glòbul B.
GLÒBUL B
Està bé. Farem una cerimònia de benvinguda a la
nostra filla i, una altra, per la nostra unió.
15.
GLÒBUL A
T’estime. (Es llança amb passió i el besa.) Serà
magnífic.
INSTRUCTOR
Vosaltres, Glòbul A, Glòbul B i Glòbul E, heu
demostrat ser els més aptes per a esta organització
entre tots els que en volien formar part. En
realitat, açò només ha sigut un senzill tràmit. Tan
sols l’experiència vos validarà o no. Treballareu a
la cèl•lula Cap i cor...
GLÒBUL A
(Interrompent.)
Eixe serà el nom de la nostra filla! Capicor!
GLÒBUL B
Però, dona, no podríem parlar esta qüestió després en
privat?
GLÒBUL A
D’acord, carinyo. He tornat a decidir sense
consultar-te. És que he tingut un pressentiment...
INSTRUCTOR
Continue. Esta cèl•lula, com he tingut ocasió
d’explicar-vos prèviament, s’ocupa de combatre
l’acumulació dels poders polític i econòmic en la
nostra zona, però no penseu que esteu sols: n’hi ha
moltíssimes més escampades per tot el planeta. Les
cèl•lules de cada continent s’agrupen en teixits.
Així vosaltres pertanyeu al teixit europeu. A partir
d’ara vos formaran veterans i vos avaluaran en les
vostres noves tasques. Si hi sou aptes, ho haureu de
demostrar. La teoria, la teniu; la pràctica decidirà.
16.
ACTE II
Durant este acte tots els actors aniran
emmascarats.
Escena 1
Mateix decorat de l’Acte I sense el banc i amb
una taula davant l’instructor. A la taula hi ha
una caixa, un grapat de sorra, cinc testos, cinc
llavors, una regadora, un ciri, un encenedor i
una corona de flors. L’instructor fa d’oficiant
(porta un llaç groc distintiu lligat al coll
sobre camisa blanca). Davant d’ell, d’esquena al
públic, són el Glòbul A, que sosté la Capicor,
i, a la seua esquerra, el Glòbul B. Assistint a
la cerimònia, dempeus, hi ha en primer pla,
d’esquena al públic, dues persones a la dreta
del Glòbul A, i d’altres dues a l’esquerra del
Glòbul B. De tant en tant s’escolta algun cant
de pardal de fons.
INSTRUCTOR
En este acte d’ambient bucòlic
compareixen com a testimonis
membres de la realesa mundial:
criatures reals, no reials.
Representant el regne vegetal:
els arbres, amb la compostura.
Representant el regne animal:
els pardals, amb la partitura,
i els humans, amb el tarannà.
Hi ha una qüestió essencial
per als éssers racionals
que no creuen en la màgia:
qui explica el gran misteri
sense creure en encanteris?
Com i quan la matèria passiva
esdevingué creativament activa?
Va pujant el to progressivament en el següent
fragment.
17.
INSTRUCTOR
Insistisc, em podria dir algú,
sense recórrer als vells trucs,
com d’esta sorra al meu puny,
Agafa un grapat de sorra.
àtoms en maquinal moviment,
Agafa la caixa amb una mà i li tira el grapat de
sorra amb l’altra a poc a poc.
es pot organitzar un alçament
d’imprevisibles desproporcions,
una inesperada gran revolució
Agita la caixa.
que desafiarà el mateix món
del qual prové? Un, dos i tres.
Obri de colp la caixa i llança a l’aire un colom
blanc.
Este ser volador d’invisibles,
valents i insatisfets àtoms ple,
que lluiten contra la tirania
de la submissió al previsible,
oferixen un concepte original,
una varietat d’energia activa
a la qual tots anomenen vida.
És clar, tots en formem part,
però hui estem per celebrar
la d’una flamant representant:
no és el moment de filosofar.
Saludem, amb tots els honors,
Agafa la Capicor de mans de sa mare.
este minúscul foc al fosc,
esta subversiva energia,
el fruit del dolç amor
d’una comuna il.lusió
18.
per a la gran majoria;
o, des d’una altra visió,
el producte d’una fusió
amb més o menys alegria.
Hi ha algunes rialles entre els assistents.
L’instructor torna la Capicor al Glòbul A. Encén
el ciri sobre la taula i adreça les següents
paraules a la Capicor.
Este ciri simbolitza
el curs de ta vida,
que comença en llum
i acabarà en fum.
Que una ratxa de vent
no apague esta flama
abans que ho faça
l’inexorable temps.
Que la seua escalfor
i el seu esplendor
aporten al món calma
i sentiments sincers.
Alça les mans i dirigix la vista al cel. La
resta de gent repetix els sis versos. Esta acció
es repetirà quan torne a aparéixer este text.
Poderós i enigmàtic Univers,
t’agraïm esta nova vida
si la seua aparició
alleuja la teua gelor
com l’obra de l’artista
o el foc en un dia d’hivern.
Estes cinc curioses llavors
Les agafa i mostra amb la mà oberta.
d’arbres de la nostra zona
plantarem en commemoració
19.
de la teua recent irrupció:
seran els teus valedors
al regne que ens suporta:
el Regne de la Flora.
Planta una llavor en cadascun dels cinc testos
sobre la taula. Acte seguit, les rega.
Quan estos grans siguen arbrets,
es plantaran els cinc al bosc
en diversos i dispersos indrets:
que no siguen presa del foc
tots alhora, ni de la gent.
Una volta sigues adolescent,
triaràs, dels sobreviscuts,
el que et siga més volgut,
en ordre de preferència,
perquè en un segur futur,
siga més tard que d’hora,
confoses cendres i sorra,
reposant sota la seua soca,
fornixes a l’arbre força.
Poderós i enigmàtic Univers,
t’agraïm esta nova vida
si la seua aparició
alleuja la teua gelor
com l’obra de l’artista
o el foc en un dia d’hivern.
Però ara no et cal patir
pensant només en la fi,
comença el teu camí,
toca gaudir del viatge
20.
amb el just equipatge.
Tot és profunda emoció
i una gran expectació
pel teu propi projecte
amb un únic trajecte.
Restes en mans del Destí,
el teu cap i el seu fil
marcaran la teua ruta.
Sort, fràgil criatura,
recorda la triple natura:
Ara eres present il.lús
que, mirant l’insegur futur,
passa a passat inexistent
segons disposa el Temps.
Poderós i enigmàtic Univers,
t’agraïm esta nova vida
si la seua aparició
alleuja la teua gelor
com l’obra de l’artista
o el foc en un dia d’hivern.
En esta bella celebració,
necessites identificació.
Vestim-te, doncs, d’un nom:
des d’ara seràs per al món
l’estimada i menuda Capicor.
Esta corona de fragants colors,
rodona, com el cercle de la Vida,
i florida, en honor a la Natura,
t’imposaré davant esta cort.
21.
Posa a la Capicor la corona de flors.
No oblides que eres energia,
part d’una colossal estructura.
Tin en compte dos qüestions
en guiar-te per este rodeo:
1) Sigues ferma i humil
per contenir el teu ego
quan crega ser immortal.
2) Adopta l’única moral:
només tria el bé al mal,
ja que els humans som duals,
com una pintura clarobscura.
Fes, doncs, que el teu fulgor
enlluerne tota fosca figura,
que la teua dolça companyia
siga per a molts un plaer
fidel en tota la seua vida,
com el que aporta la cuina.
Poderós i enigmàtic Univers,
t’agraïm esta nova vida
si la seua aparició
alleuja la teua gelor
com l’obra de l’artista
o el foc en un dia d’hivern.
S’apaguen els llums i, després d’una breu pausa,
s’escolten grandiloqüents les següents paraules
acompanyades pels possibles sons de fons que
comporta passar els aliments entre els invitats,
menjar i beure.
Acabada la cerimònia,
en senyal de concòrdia,
fem un bell mos ritual,
22.
un àpat autèntic i cultural.
Ací teniu els líquids vitals,
preats en esta terreta.
Trieu: hi ha gerres d’aigua, vi
o, si voleu, cervesa.
Ara vos passe el cereal,
menjar del tot fonamental,
en forma de llesques de pa.
Preneu-lo blanc o integral,
este últim més obscur i sa,
n’hi ha de quatre varietats:
sègol, civada, blat o ordi.
Piqueu pinyons, olives i ametles:
vos ompliran les reserves.
Si teniu entre les preferències
degustar les fines essències,
tireu-li al pa un poc d’oli
o escampeu-li estes herbes:
orenga, fonoll, romer,
saborija, anís o timonet.
Seguim amb les proteïnes:
mengeu estes sardines
al forn, a les brases,
salades o dessalades.
Si no sou vegetarians,
no vos caldrà cap plat:
el mateix pa vos farà de base.
En cas de no menjar animals,
hi ha també ous i formatges.
23.
Per tapar finalment les boques,
vos donaré, com a postres,
figues seques i panses.
Se sent menjar, beure i parlar de fons fins que
progressivament desapareix el soroll.
Escena 2
Mateix decorat de l’Acte I sense el banc i amb
una taula davant l’instructor. A la taula hi ha
un parell de copes de cava i dues aliances.
L’instructor fa d’oficiant (porta un llaç roig
distintiu lligat al coll sobre camisa blanca).
Davant d’ell, d’esquena al públic, són el Glòbul
A, i, a la seua esquerra, el Glòbul B. Assistint
a la cerimònia, dempeus, hi ha, en primer pla,
d’esquena al públic, dues persones a la dreta
del Glòbul A, i d’altres dues a l’esquerra del
Glòbul B. De tant en tant s’escolta algun cant
de pardal de fons.
INSTRUCTOR
En este acte d’ambient bucòlic
compareixen com a testimonis
membres de la realesa mundial:
criatures reals, no reials.
Representant el regne vegetal:
els arbres, amb la compostura.
Representant el regne animal:
els pardals, amb la partitura,
i els humans, amb el tarannà.
Atenció a tots els convidats,
no sou ací per casualitat.
Ha ocorregut un fet crucial
en esta peculiar carrera
que tots anomenem curs vital:
dues persones s’han creuat
i han perdut la sendera.
24.
INSTRUCTOR
Una intensa força interna,
un impuls de pols desconegut
els ha unit amb cega passió.
Uns criden sexual esta atracció
mentre d’altres l’anomenen Amor.
Des d’ara, una cosa és certa:
feu un únic recorregut
amb un projecte comú
i una il.lusió tendra.
Sou importants al món
per reptar la seua fredor,
ja que la vostra unió
vos proporciona calor,
un bescanvi profitós
i un coneixement íntim
de sabor intensíssim.
Preneu nota, audiència,
de la següent recepta
si voleu una ànima plena:
esta sortosa parella
condemna la soledat
a una llarga solitud
amb la seua actitud
d’intensa felicitat.
Apa, amics, no sobren els mots
que celebren qualsevol goig.
Repetim fins que tremole el món:
Els assistents repetiran els dos versos següents
sempre que apareguen.
25.
INSTRUCTOR
visca este sentiment vivificador!
visca el triomf foll de l’Amor!
Els fills seran el cim,
la corona del vostre projecte,
el fruit d’un especial afecte,
la guinda del pastís,
un deliciós i màgic encís,
la vostra sang en altres venes,
una de les moltes meravelles
d’este sentiment feliç.
Si no en tinguéreu, tranquils,
no cal patir, perquè els fills
poden ser una joia o un verí,
vull dir: uns enviats divins
o una condemna a cadena perpètua,
tocar el cel o jaure sota terra:
i qui sap a priori si s’encerta?
Apa, amics, no sobren els mots
que celebren qualsevol goig.
Repetim fins que tremole el món:
visca este sentiment vivificador!
visca el triomf foll de l’Amor!
Esta unió és una sort de sort,
gaudiu-la sense cap por,
el cos i l’ànima pot guarir.
Alguns no la podran sentir,
existir els serà tan trist
com un dia d’hivern gris.
26.
INSTRUCTOR
Que només la Mort pose fi
al vostre compromís fidel,
que el trencadís univers
que ambdós haureu creat
no siga tombat i destruït
per nombrosos entrebancs
que, de segur, trobareu al camí.
Apa, amics, no sobren els mots
que celebren qualsevol goig.
Repetim fins que tremole el món:
visca este sentiment vivificador!
visca el triomf foll de l’Amor!
Vos desitge el millor a tots dos,
segellem esta agradable vetlada
amb dos aliances i un glop de cava.
Esta que vos poseu és una fiança,
tant de bo no hi haja quitança.
Es posen mútuament les aliances i beuen,
entrecreuant els braços, de les copes que els
passa l’instructor.
El que no ens vindria de gust
és que, si vos separa el Destí,
no superàreu ràpid el disgust,
i caiguéreu en l’amarga desgana.
Recordeu: l’única vera aliança
és amb la vida de principi a fi.
Si voleu, ja vos podeu besar.
Quan es besen, els assistents els llancen pètals
de flors i els criden:
visca este sentiment vivificador!
visca el triomf foll de l’Amor!
27.
S’apaguen els llums i, després d’una breu pausa,
s’escolten grandiloqüents les següents paraules
acompanyades pels possibles sons de fons que
comporta passar els aliments entre els invitats,
menjar i beure.
Acabada la cerimònia,
en senyal de concòrdia,
fem un bell mos ritual,
un àpat autèntic i cultural.
Ací teniu els líquids vitals,
preats en esta terreta.
Trieu: hi ha gerres d’aigua, vi
o, si voleu, cervesa.
Ara vos passe el cereal,
menjar del tot fonamental,
en forma de llesques de pa.
Preneu-lo blanc o integral,
este últim més obscur i sa,
n’hi ha de quatre varietats:
sègol, civada, blat o ordi.
Piqueu pinyons, olives i ametles:
vos ompliran les reserves.
Si teniu entre les preferències
degustar les fines essències,
tireu-li al pa un poc d’oli
o escampeu-li estes herbes:
orenga, fonoll, romer,
saborija, anís o timonet.
Seguim amb les proteïnes:
mengeu estes sardines
al forn, a les brases,
28.
INSTRUCTOR
salades o dessalades.
Si no sou vegetarians,
no vos caldrà cap plat:
el mateix pa vos farà de base.
En cas de no menjar animals,
hi ha també ous i formatges.
Per tapar finalment les boques,
vos donaré, com a postres,
figues seques i panses.
Perquè hui és un dia feliç
per a tots els qui som ací,
vos recorde que cap al vespre,
quan el cel encenga llumetes,
celebrarem amb balls i cants,
com tan sols fem els humans,
una alegre i vital festa:
ara gaudiu de la vespra.
Se sent menjar, beure i parlar de fons fins que
progressivament desapareix el soroll.
Escena 3
Mateixa disposició de l’anterior escena sense el
banc i amb una taula davant l’instructor. A la
taula hi ha un pot de pintura, un pinzell, una
pala, una urna cinerària i una copa de vi.
L’instructor fa d’oficiant (porta un llaç negre
distintiu lligat al coll sobre camisa blanca).
Assistint a la cerimònia, dempeus, hi ha, en
primer pla, d’esquena al públic, dues o tres
persones a la dreta de l’instructor, i d’altres
dues o tres a la seua esquerra. De tant en tant
s’escolta algun cant de pardal de fons. Serà
recomanable que les màscares siguen negres en
senyal de dol.
INSTRUCTOR
Estem reunits ací per retre-li homenatge i
acomiadar-nos per sempre del nostre company SYM
29.
INSTRUCTOR
Biotes. (Assenyala l’urna.) Heus ací les seues
cendres. Malauradament, va morir en el recent acte de
denúncia de la contaminació de la indústria química.
Al mateix temps que milers de globulistes es jugaven
el físic arreu del món enfilant-se en les xemeneies
d’estes pèssimes empreses i penjaven pancartes
denunciant la impunitat de les emissions dels seus
fums assassins, un dels nostres glòbuls més veterans
va caure pel raig de mànega que els vigilants li van
disparar. Naturalment, alguns mitjans de comunicació
ja han qualificat l’acció com a terrorista i han
assegurat que la caiguda va ser un accident fortuït.
La resta dels activistes foren detinguts i
s’enfronten a penes de presó severíssimes. Però, això
no és nou, ja ho sabíem i ho vam comentar. No podem
queixar-nos de les conseqüències que ja havíem
previst i acceptàvem patir.
GLÒBUL B
(Un poc nerviós.)
Este pobre company, a l’urna cinerària, mentre la
gent del poble es manifestava a favor de la indústria
cridant: ’Volem fum, no fam’. Quins bàrbars! No és
just!
GLÒBUL A
També ens digueren que això succeiria. No podem
queixar-nos-en, a pesar que tots sentim la mateixa
ràbia i impotència. La teua indignació és la nostra.
(S’acosta al Glòbul B i l’abraça.)
INSTRUCTOR
Així és, Glòbul A. (Pausa.) Bé, abans de començar la
cerimònia de comiat del nostre company, una persona
que el coneixia bé, la seua dona, vos adreçarà unes
paraules en la seua memòria.
L’instructor es retira del seu lloc i el cedix a
la dona, la qual s’aproxima des de la posició
dels assistents.
DONA
(Molt compungida.)
Amics, companys, gràcies per venir en estos durs
moments. La pena amb prou faenes em deixa forces per
a dir unes paraules, però vull fer l’esforç perquè el
meu company és el mínim que mereixeria. SYM Biotes
era un ser especial, no cal que vos ho diga als qui
el coneixíeu. Compromés i valent com pocs, ha mort
per la causa en què creia. Posseïa un caràcter
generós i sacrificat que feia d’ell una mena de ser
superior; perquè digueu-me: què és un heroi sinó una
persona que, amb la seua actitud, fa sentir-nos
insignificants a la resta? Tan sols puc dir que, al
seu costat, tot ha sigut fluir meravellosament,
malgrat els moments de tensió en què arriscava sa
30.
DONA
vida. És clar que ningú ens quedarem en este món,
però, capritxós Destí, no podries haver allargat el
seu fil de vida un poc més? No has deixat només orfes
els seus fills... (S’emociona.) A partir d’ara, el
món serà un poc més trist, fosc i gris. No obstant
això, els seus companys teniu una gran
responsabilitat: fer que el seu esperit continue en
vosaltres.
Gemegant, torna al seu lloc d’origen per tal de
seguir la cerimònia. Allà la reconforten.
INSTRUCTOR
Gràcies per estes emotives i justes paraules. Que
cadascú alleuge el seu dolor com puga. Comença la
cerimònia.
Tanques l’etern cercle,
complixes este precepte,
per als vius, un manament:
passar del ser al no ser.
Suportem amb dignitat
la teua desaparició
amb este aire indolent
que amaga certa orfandat
i un gest de contenció
per evitar fer-li goig
amb la tristor i els plors
a qui ha establit esta mort,
esta regla no escrita,
el destí d’esta energia,
anomenada per tots vida,
que paga excessiva taxa
per alçar-se en rebel.lia.
Els següents sis versos seran repetits per
l’oficiant i els assistents cada volta que hi
apareguen.
Que els cementeris inerts
31.
INSTRUCTOR
esdevinguen boscos verds.
Que la vida, que l’energia
establisca els seus vincles
i continue els seus cicles
fins a l’ocàs dels dies.
Eres únic i especial
per als teus estimats,
els deixes soledat,
un gran forat al cor
i un record al cap.
No es pot apel.lar,
ha decidit la Mort:
el dolor és en va.
No estiguem de dol:
són les regles del joc
en este sensitiu son.
Agafa la pala i fa un clot al peu de la soca.
Després, hi aboca l’urna i soterra les cendres.
En el teu últim estat,
transforma’t en saba,
alimenta les arrels
de l’arbre plantat
i triat, sent adolescent.
Dóna-li força i vigor,
apuja els seus brots
perquè graten l’alta esfera,
moguen les fulles al vent,
i generen bona atmosfera.
Que els cementeris inerts
32.
INSTRUCTOR
esdevinguen boscos verds.
Que la vida, que l’energia
establisca els seus vincles
i continue els seus cicles
fins a l’ocàs dels dies.
Faré un parell de reflexions
que en molts causaran amargor.
Acceptem que viure sens fi
seria tan trist com morir.
La roda ha de girar, amics.
Si deixàrem el pas barrat,
el món no donaria l’abast.
Sé que no és cap consol
ni lleva el nostre dolor
que el braç de la Mort
colpege certerament tothom,
però esta és l’única Justícia
que l’home espera al món.
Quina mísera desolació!,
quina humana immundícia!,
per la pròpia desesperació,
refiar-se d’un depredador.
Que els cementeris inerts
esdevinguen boscos verds.
Que la vida, que l’energia
establisca els seus vincles
i continue els seus cicles
fins a l’ocàs dels dies.
33.
INSTRUCTOR
A la soca d’este arbre,
per retre’t homenatge,
escriuré el teu nom
i faré en el teu honor
este brindis de record,
malenconia i emoció.
L’instructor pinta el nom SYM Biotes a la soca
de l’arbre, xoca la copa amb la soca i beu un
glopet. Després, tira la resta de líquid sobre
la terra on ha soterrat les cendres.
Hem perdut un home,
la cursa continua,
la Vida ha de córrer,
ningú sap quan s’atura.
Adéu, humana criatura,
sense consultar, nasqueres,
sense triar, desapareixes,
l’elecció ha sigut nul.la.
Adreçant-se als assistents.
Trobeu un consol que puga
mitigar el vostre dolor.
Ho sent: no hi ha una cura
que servisca per a tots.
Que els cementeris inerts
esdevinguen boscos verds.
Que la vida, que l’energia
establisca els seus vincles
i continue els seus cicles
fins a l’ocàs dels dies.
Hi ha dues possibilitats:
34.
1) Escenari il.luminat: es veu com els
assistents van eixint de l’escenari i entrant-hi
amb menjars i begudes per parar la taula. Acte
seguit, comença l’instructor la recitació
presentant i passant els aliments entre els
invitats que envolten la taula perquè,
servint-se, vagen menjant i bevent. S’aprecia
com el Glòbul B discretament se separa del grup,
però el Glòbul A se n’adona.
2) Escenari obscur: després d’una breu pausa,
s’escolten grandiloqüents les següents paraules
acompanyades pels possibles sons de fons que
comporta passar els aliments entre els invitats,
menjar i beure.
Acabada la cerimònia,
en senyal de concòrdia,
fem un bell mos ritual,
un àpat autèntic i cultural.
Com voldria el nostre company,
acompanyarem tot el menjar
de la melodia que va triar
perquè sentírem el seu comiat.
Comença a escoltar-se una música de fons (per
exemple, l’adagietto de Mahler).
Ací teniu els líquids vitals,
preats en esta terreta.
Trieu: hi ha gerres d’aigua, vi
o, si voleu, cervesa.
Ara vos passe el cereal,
menjar del tot fonamental,
en forma de llesques de pa.
Preneu-lo blanc o integral,
este últim més obscur i sa,
n’hi ha de quatre varietats:
sègol, civada, blat o ordi.
Piqueu pinyons, olives i ametles:
35.
INSTRUCTOR
vos ompliran les reserves.
Si teniu entre les preferències
degustar les fines essències,
tireu-li al pa un poc d’oli
o escampeu-li estes herbes:
orenga, fonoll, romer,
saborija, anís o timonet.
Seguim amb les proteïnes:
mengeu estes sardines
al forn, a les brases,
salades o dessalades.
Si no sou vegetarians,
no vos caldrà cap plat:
el mateix pa vos farà de base.
En cas de no menjar animals,
hi ha també ous i formatges.
Per tapar finalment les boques,
vos donaré, com a postres,
figues seques i panses.
Hi ha dues possibilitats que corresponen a la
triada anteriorment:
1) Escenari il.luminat: apareixen el Glòbul B,
amb un aire abatut i malenconiós, en primer pla,
i el Glòbul A, que se li acosta i li acarona el
cap per consolar-lo. Mentrestant es veu, al
fons, al voltant de la taula, la resta de gent
parlant amb la moderació que requerix la
situació, menjant i bevent. En el següent
diàleg només s’escoltaran clares les veus del
Glòbul A i Glòbul B, mentre que la resta de sons
(poden silenciar-se) i la música se sentiran
llunyans, com un soroll de fons.
2) Escenari obscur: sobre un fons de veus, sons
de menjar i beure (poden silenciar-se) i música
llunyans, se senten clares les veus del Glòbul A
i Glòbul B.
36.
GLÒBUL A
Per què no véns a participar en l’àpat, Glòbul B?
GLÒBUL B
Vés tu, Glòbul A. Jo no en tinc ni gana ni ganes.
GLÒBUL A
(Apenada.)
Ho sent. Tots estem molt afectats. Una mort sempre és
plat de mal gust.
GLÒBUL B
(Irritat.)
Estic fart de lluitar per gent nècia, irreflexiva,
egoista, desagraïda i interessada que ni tan sols
arriba a entendre la noblesa de la nostra causa i la
menysprea per interessos de tota mena o per
ignorància!
GLÒBUL A
Pensa en la minoria l’esperança de la qual depén de
nosaltres. Som l’última branca on aferrar-se que els
queda. Si abandonem, ells cauen a l’abisme. Tot el
món necessita alguna cosa o causa en què creure, que
emplene de sentit la seua existència.
GLÒBUL B
De què li ha servit al nostre company morir?!
Digues-me! Ha mort com un heroi per gent que el
considera un vil•là!
GLÒBUL A
Tot el que fas, en el fons, ho fas per tu. Per
sentir-te digne quan et mires a l’espill, per
il•lusionar els lúcids que no són suficientment
valents per a actuar.
GLÒBUL B
Hi ha gent molt feliç sent immoral o inconscient. Per
què hem de ser nosaltres uns insatisfets autocrítics?
Per què hem de salvar el món?
GLÒBUL A
Perquè som diferents. Per gent com nosaltres el món
no és del tot l’infern que seria si no existírem.
Tenim intel•ligència, compromís, determinació,
consciència, honestedat i el revulsiu que fa esclatar
les anteriors virtuts: valentia.
GLÒBUL B
Jo, en canvi, ens veig com a ridículs humans jugant a
salvar una espècie autodestructiva. Esta és la nostra
trista figura: criatures impotents, cansades i
desbordades, que, per moments, no recorden ni per què
lluiten, o no volen, potser per no abandonar la
causa.
37.
GLÒBUL A
No t’afones! No ens ho podem permetre! Deixa de
compadir-te! És un signe de feblesa que no ens
correspon. Qui ha dit que les coses són fàcils?
GLÒBUL B
Una cosa és difícil i, una altra, impossible.
Explica’m com un grapat de grans rebels, que és el
que som, pot lluitar contra l’avanç del desert.
Deixem-ho. Tenim ja una filla. No té sentit que ens
la juguem per res més que per ella.
GLÒBUL A
(Exaltada.)
Lluitar és una actitud a la vida i no tan sols un
mitjà per a aconseguir quelcom! La millor forma de
protegir la nostra filla, el millor regal que li
podem fer, és lluitar per deixar-li un món una mica
millor! (Una pausa breu. Se serena.) No te n’adones?
La majoria de gent passa per la vida i només uns pocs
la fem passar per les nostres venes.
GLÒBUL B
Lluitar, lluitar... No fem una altra cosa des que
venim a la vida. Ara mateix, en un segon, les nostres
cèl•lules han estat sotmeses a una tensió brutal.
Totes atapeïdes, han format un baluard, amb les de la
pell com a muralla, per defensar-se dels continus
atacs físics, químics i biològics rebuts internament
o externament mentre, al mateix temps, sota esta
pressió, han hagut de fer les seues funcions pròpies
per assegurar la seua continuïtat, les de generacions
cel•lulars següents i la de la resta del cos. El ser
humà està condemnat a rebentar abans o després: no es
pot suportar esta tensió molt de temps.
GLÒBUL A
Veus? Fins i tot les nostres cèl•lules tenen dignitat
i valentia. Hem d’imitar-les. No ens queda d’altra.
GLÒBUL B
I com acabarà el seu baluard? Per a què haurà servit
tant de patiment i sacrifici? Pobres infelices. Les
dones, sempre tan apassionades... Per favor, deixa’m
sol. És evident que hui no veuré la llum. Demà serà
un altre dia.
GLÒBUL A
I tant, serà el dia que entrarem en joc a la
manifestació pro independència de Taperània. No ho
oblides.
38.
ACTE III
Escena 1
L’escena es localitza al carrer d’una ciutat
(projectada al fons). Es veu, a la dreta, una
filera d’antiavalots amb casc, escut i porra. El
policia en cap està al mig un poc més avançat
que la filera. A l’esquerra, hi ha un grup de
manifestants entre els quals apareixen la Glòbul
A, el Glòbul B i la Glòbul E encapçalant la
protesta i sostenint pancartes, on es llig: ’PER
LA SUPERVIVÈNCIA, INDEPENDÈNCIA’. Criden tots
rítmicament, encara que la Glòbul A i el Glòbul
B porten la iniciativa: ’Per-la-super-vivència,
in-de-pendència!’.
POLICIA EN CAP
(Parla per megàfon.)
Dispersen-se o ens veurem obligats a intervindre!
GLÒBUL A
Endavant, companys! Lamentablement, no es guanyen les
coses sense lluita!
GLÒBUL B
(Als policies.)
Esteu bojos o què?! No teniu sensibilitat?! Què diran
de vosaltres els vostres fills...?!
GLÒBUL A
(Als policies.)
Què penseu de la voluntat de la majoria?! No de la
vostra ni de la nostra! Volem urnes, no runes, caps
de suro!
Comença a escoltar-se de fons com la gent canvia
de consigna i crida: Volem urnes, no runes.
GLÒBUL E
(Poruga, li diu al Glòbul A.)
Tindran els caps de suro, però l’equip no és d’este
material precisament.
A l’ordre del policia en cap comença a
produir-se la càrrega policial, però el Glòbul B
xiula fortament ficant-se els dits dins la boca
i l’escena resta congelada per a tots excepte
per al Glòbul B i per al policia en cap, que es
lleva el casc. Estos s’acosten al centre de
l’escena i inicien una conversa. També es pot
veure el Glòbul E, amb cara de pànic,
retrocedint davant l’envestida, i el Glòbul A,
amb la pancarta com a ariet, amb la intenció
d’impactar contra els escuts dels policies.
39.
GLÒBUL B
Un moment, un moment. La violència és un gran fracàs,
un recurs penós. Intentem arribar a un acord verbal.
POLICIA EN CAP
L’únic punt a tractar és si vos disperseu
voluntàriament o per la força.
GLÒBUL B
D’acord. El Poder ha de fer guardar les lleis. I si
estes foren injustes?
POLICIA EN CAP
Jo només complisc ordres. No m’emboliques.
GLÒBUL B
És brutal eixa afirmació que has fet, però no te la
tindré en compte. Et done una altra oportunitat. I
que conste que no cedisc perquè m’estiga amenaçant
tota la filera dels teus hòmens. (Els assenyala.)
POLICIA EN CAP
No provoques, que ja conec les tècniques dels
embolicadors.
GLÒBUL B
Per què utilitzes un to tan hostil? Ordena’ls almenys
que baixen les porres i recuperen la compostura. No
generen un bon clima de negociació.
POLICIA EN CAP
(Irritat.)
Deixa de marejar. De sobra saps que, com en les
fotos, estan congelats en el temps. Amolla el que
vulgues ja o torna a l’acció. No m’agraden els
xarradors.
GLÒBUL B
A les seues ordres. (Assenyala els seus companys.)
Esta gent està ací per lluitar, jugant-se el físic,
per la supervivència de tots, inclòs tu. (Es fixa en
el Glòbul E i l’assenyala.) Bé, Glòbul E no pareix
molt convençuda de fer-ho.
POLICIA EN CAP
Quin disbarat! Vols dir que estos maleïts
nacionalistes volen independitzar-se pel meu bé?
GLÒBUL B
Exacte. Encara que no t’ho cregues.
POLICIA EN CAP
El nacionalisme és el càncer de la nostra societat.
GLÒBUL B
Doncs, el món n’està ple. És a dir, segons tu,
condemnat a morir del verí nacionalista. No obstant
40.
GLÒBUL B
això, de vegades els verins en les dosis justes són
les medecines més eficaces.
POLICIA EN CAP
No té trellat el que dius.
GLÒBUL B
Com que no? Si no existira nacionalisme, només hi
hauria persones, no nacions, ni banderes, ni
fronteres, ni tot el que comporta esta idea. Una
altra cosa és que vulguem discriminar entre quins
nacionalismes ens agraden i entre quins no, però ja
entrem al món dels sentiments, gustos i emocions:
arenes sempre movedisses en els humans perquè el cor
sol ennuvolar el cap. A més, tu també eres
nacionalista, per diverses raons que jo.
POLICIA EN CAP
(Afectat.)
Que jo sóc nacionalista?, jo...? En què et bases?
GLÒBUL B
Tots hem sigut submergits en la nacionalitat que ens
ha vist nàixer. Pocs poden desprendre’s d’esta
pel.lícula formada per usos, costums, moral, patrons
estètics, llengua o visió de la realitat, etc. i
transcendir la pròpia idiosincràsia. Vull dir que
tots formem part d’una cultura amb minúscules, que no
deixa de ser local i popular; però pocs accedixen a
la cultura amb majúscules, que és patrimoni de la
Humanitat.
POLICIA EN CAP
Això ja és el súmmum. No t’adones que units som més
forts?
GLÒBUL B
Més forts, per a què...? Per sotmetre i esclavitzar
uns altres pobles més menuts, més indefensos, encara
que siguen més justos?, per concentrar el poder de
manera que el capritxo dels governants puga tractar
desigualment els propis territoris nacionals...?
POLICIA EN CAP
Tu eres un idealista. I, en este món, esta classe de
persones és patètica.
GLÒBUL B
És patètic aspirar a un món on hi haja un poc de
futur?
POLICIA EN CAP
No, allò patètic és no considerar que hi ha molta
gent delinqüent, violenta, traïdora, irrespectuosa...
Bàrbars, en definitiva. (Irònic.) Pel futur d’esta
gentola també estàs lluitant?
41.
GLÒBUL B
No exageres. No crec que siga una majoria.
POLICIA EN CAP
(Furibund.)
Doncs et diré que nosaltres existim desgraciadament
per esta gent i, el que és pitjor, per una altra que
amaga un terrorífic monstre al seu interior. T’he dit
que no m’agradava molt parlar, però, si vols, hi faré
una excepció. Vols escoltar més veritats incòmodes?
GLÒBUL B
Endavant. Les paraules fan menys por que els teus
hòmens.
POLICIA EN CAP
(Furiós.)
Vosaltres, els idealistes, sempre partiu d’un estat
de coses utòpic, que no existix en la realitat. Sabeu
en què vos convertiu per no ser pràctics ni
realistes? (Pausa.) En ridículs sibarites envoltats
de porcs.
GLÒBUL B
I et pareix poc pràctica la solució a la desesperada
que hem pres?
POLICIA EN CAP
Què vols dir?
GLÒBUL B
Que el nostre moviment va adreçat a aconseguir que el
poder polític i l’econòmic es dividisquen el màxim
possible per tal de facilitar el seu control. La
nostra és una actitud extrema guiada per la raó, no
pel cor, com aparentment puga paréixer. No opinem
sobre si és millor o pitjor la independència, si ens
agrada o si no, entens?
POLICIA EN CAP
De quin moviment estàs parlant?
GLÒBUL B
Del moviment globulista, que pretén el futur de la
nostra espècie, i, per extensió, el de les altres.
POLICIA EN CAP
Esteu bojos. Sou uns il.luminats desbaratats. Una
altra secta més.
GLÒBUL B
Ah! No t’agrada el que t’he dit? I ara intentaràs
menysprear-nos per desproveir-nos de la dignitat i
poder agredir-nos amb la plena absolució de la teua
consciència: suposant que en tingues. Ho tenim tot
estudiat.
42.
POLICIA EN CAP
No sou més que uns radicals independentistes. Voleu
destruir més que construir. Gent com vosaltres resta
en comptes de sumar...
GLÒBUL B
A més, continues boçant la tòpica ensalada de judicis
de valor i frases fetes de caire catastrofista o
prohibicionista amanida amb referències històriques
al gust. També ho tenim estudiat: que si la secessió
produiria un aïllament internacional i una depressió
econòmica que empobriria la gent, units som més
forts, s’ha de sumar i no restar, els polítics han de
resoldre els vertaders problemes de la gent,
l’independentisme és una cortina de fum per a amagar
la veritable realitat, han de decidir també les
altres parts de la nació, la Constitució prohibix la
secessió dels territoris, històricament bla, bla,
bla...
POLICIA EN CAP
T’equivoques. Parlarà la llei, que, afortunadament,
està per sobre de mi i de tu. (Li mostra la porra.)
GLÒBUL B
Quina tristesa! Un altre tòpic: la força de la llei
aplicada cegament sense entrar a considerar la seua
justícia. Hi ha valors suprems per damunt de
qualsevol particularitat. Un d’ells és la llibertat
democràtica d’un poble a decidir sobre el seu destí,
com també ho és la llibertat individual de les
persones.
POLICIA EN CAP
Escoltant-te, m’adone de la importància de la
policia. Si no fóra per nosaltres, no existiria
societat. Defenem els interessos de la comunitat
davant de qualsevol altre. Establim un cert ordre
perquè no hi haja un caos a causa de la voluntat de
cadascú.
GLÒBUL B
És clar que no arribarem a entendre’ns, ja que no
cedim en les nostres antagòniques posicions. Només
resta la dignitat de la lluita, tot i que la batalla
està perduda per la desproporció de forces.
POLICIA EN CAP
Tu tries.
Cadascun torna a les seues posicions. El Glòbul
B torna a xiular i es reprén la càrrega
violenta. A continuació, es produïx un xoc entre
els dos fronts. Hi ha crits, colps de pancartes,
de porres, algun llançament d’objectes. En un
moment determinat, s’alentix l’acció per a la
Glòbul A, per al Glòbul B i per al policia en
43.
cap mentre es congela per a la resta d’actors.
Sona el duo de les flors (Lakmé). El Glòbul B,
amb gest de màxima ràbia, veu com el policia en
cap colpeja la Glòbul A al cap i com esta es
desploma. De sobte la música es veu interrompuda
per uns crits esfereïdors que pronuncien: No!!!.
La llum s’esvaïx. Amb celeritat es prepara
l’escena 2.
Escena 2
Mentre sonen els crits, es col.loca un llit al
mig de l’escenari i una porta a un costat. Quan
cessen els crits, s’encenen els llums i es veu
una habitació (estudi) amb el llit sobre el qual
el Glòbul B, tot suat i esbufegant, s’incorpora
bruscament. Al seu costat jau el Glòbul A.
GLÒBUL A
(Sobresaltada.)
Què passa?! Per què crides?! Quin esglai!
GLÒBUL B
(Alterat.)
Estàs ací, al meu costat?! (La toca.) No t’ha passat
res?!
GLÒBUL A
Tranquil.litza’t. Ja està, ja ha passat. (El besa i
l’acarona.) Ha sigut un malson.
GLÒBUL B
No era un somni, era una altra cosa que no sabria
dir-te. No trobe una paraula per a resumir el que he
sentit.
GLÒBUL A
Primer, calma’t i, després, conta’m què has somiat.
GLÒBUL B
(Parla atropelladament.)
Érem tu i jo antisistemes. Imagina’t, sent jo policia
antidisturbis... Pertanyíem a la societat secreta
dels globulistes. Preteníem aconseguir fragmentar el
poder econòmic i el polític per salvar la Humanitat
de la destrucció a la qual estava abocada a causa de
la concentració d’estos en poques mans provocada pel
mal ús que el capitalisme estava fent de la
Globalització. La lluita era aferrissada entre
globalistes i globulistes...
GLÒBUL A
Para, para! De què parles?! No m’estic assabentant de
res. (Pausa.) Sí que pareix estrany el somni, com
visionari...
44.
GLÒBUL B
(Exaltat.)
Eixa! Eixa és la paraula: visionari! No he acabat,
encara n’hi ha de més sorprenent. Tots dos érem
activistes de la cèl.lula Cap i cor, i, ens vam casar
i vam batejar la nostra filla pel ritus laic...
GLÒBUL A
Però si som catòlics...
GLÒBUL B
No, en el somni jo era ateu i tu havies renegat del
catolicisme per fer-te budista.
GLÒBUL A
Quina bogeria! En els somnis tot és possible.
GLÒBUL B
Estava a punt de descobrir-se científicament que Déu
no existia. L’Univers resultava ser fruit d’un
accident energètic. Saps el que això significava?
GLÒBUL A
(Incòmoda.)
No em cal escoltar-ne més. Oblida-te’n. Només és un
malson i, pel que veig, de molt mal gust.
GLÒBUL B
(Apassionat.)
No ho entens? M’he sentit important, superior. Ara
sent la meua existència mesquina. Abans no n’era ni
tan sols conscient. Hi ha veritables herois al nostre
costat. No tenen superpoders, ni van disfressats amb
ridícules vestimentes. Són com tu i com jo en
aparença, però els seus valors els fan diferents,
moralment superiors. A més, sincerament, m’ha agradat
molt el teu caràcter activista, compromés i valent en
el somni.
GLÒBUL A
(Molesta.)
No m’agrada que em digues això! Esta és l’única
realitat que val i m’has de voler tal com sóc! No és
normal que estigues tan pertorbat per un simple
malson.
GLÒBUL B
El fet és que posar-me en la pell i arguments de
l’adversari m’ha creat una curiosa sensació. Ja no
veig les meues idees millors que les contràries:
simplement diferents. També he aprés a relativitzar
les meues consideracions, perquè la bona voluntat no
et lleva sovint que estigues equivocat i cegat. En
definitiva, m’ha donat una visió comprensiva i àmplia
de la vida. Els opositors no són ni millors ni
pitjors que nosaltres i l’única manera d’entendre’ns,
per tal de no acabar utilitzant la força, és a través
dels acords en democràcia.
45.
GLÒBUL A
(Menyspreativa.)
Això és en teoria prou raonable. No necessitaves
caure del cavall ni cap somni revelador per a
adonar-te’n.
GLÒBUL B
Sí, però moltes vegades has de sentir les coses o
experimentar-les a fi d’entendre-les. A partir d’ara,
no menystindré les altres posicions, sempre que no
siguen desbaratades. Ara em fan pena les persones que
estan atrapades en les seues conviccions. Són com
ostatges, segrestats per les seues pròpies ments.
Només els podria alliberar una barreja
d’intel.ligència, honestedat i empatia.
GLÒBUL A
(Irònica.)
O un somni revelador.
GLÒBUL B
El cas és que ara dubte de coses que abans no. Ja no
estic atrinxerat darrere del meu ideari, que no em
deixava mirar més enllà. El que no entenc o no
m’agrada no té per què ser pitjor necessàriament.
Tinc el pressentiment que, des d’este moment, veuré
les coses més tèrboles que clares. Este somni m’ha
tocat una fibra sensible molt dins de mi i m’ha
trasbalsat profundament.
GLÒBUL A
(Greu.)
Escolta’m atentament i acabem ja esta conversa. Tu
sempre has sigut una persona d’ordre, conservador i
bon catòlic, com Déu mana. Mai no has sigut radical.
En part em vaig enamorar de tu per la sensatesa i
seguretat que transmeties. Pel que fa als dubtes,
tots en tenim en diferent grau: és humà.
GLÒBUL B
Sí, però...
GLÒBUL A
Però res. Tu eres un home fort i decent, valent com
pocs, per això estic amb tu. Ja saps que jo no podria
estar amb qualsevol: sempre he sigut molt selectiva.
GLÒBUL B
És que això ha sigut més que un somni. Ha sigut una
visió, una revelació del meu subconscient que ha
esclatat per dir-me: No vas bé. No ho estàs fent bé.
GLÒBUL A
Escolta’m! És ridícul donar importància a una cosa
que no té valor, i a l’inrevés!
46.
GLÒBUL B
(Parla trasbalsat, com si sentira però
no escoltara el que el Glòbul A diu.)
Tu creus que dues persones de diferent ideologia
política poden ser parella?
GLÒBUL A
(Descol.locada.)
No havia dit que acabàvem ja la conversa?
GLÒBUL B
Respon-me i ja no te’n pregunte més.
GLÒBUL A
(Dubitativa.)
És difícil, ja ho crec, però l’amor és capaç de
superar de vegades els murs més inversemblants que es
puguen imaginar... Per què ho preguntes? No t’estaràs
fent ara d’esquerres...?
GLÒBUL B
Perquè al grup de globulistes ens van explicar una
teoria política anomenada, imitació natural, segons
la qual les postures conservadores i progressistes
imiten l’essència contradictòria de la Natura, que és
conservadora en els cicles i progressista en el
temps.
GLÒBUL A
(Preocupada.)
No pareixes tu. Definitivament, no et reconec. És com
si t’hagueres colpejat el cap...
GLÒBUL B
En certa manera, metafòricament parlant, és el que
m’ha passat. Saps que tu em vas animar a seguir amb
els globulistes quan vaig estar a punt de llançar la
tovalla?
GLÒBUL A
(Molesta.)
Comence a estar farta d’esta història! No seguisques
o haurem de visitar un metge perquè et tracte esta
neurosi obsessiva!
GLÒBUL B
(Sense fer cas de les paraules del
Glòbul A.)
Resulta que et manifestaves a favor de la
fragmentació dels països: tu que eres tan patriota.
(Llança unes rialles i canvia radicalment de tema.)
De fet, m’he despertat cridant, perquè Vicent, el meu
cap de policia, t’estava pegant. És curiós: en el
somni no ens reconeixíem. Encara recorde les rimes de
l’àpat ritual:
Ací teniu els líquids vitals,
47.
preats en esta terreta
Trieu: hi ha gerres d’aigua, vi
o, si voleu, cervesa.
Ara vos passe el cereal,
menjar del tot fonamental...
GLÒBUL A
(Nerviosa, interromp.)
He dit prou! No vull sentir parlar-ne més! Deixa el
tema ja! Esta situació m’està començant a superar!
Me’n vaig a passejar, necessite escampar la boira.
S’alça el Glòbul A, es vestix nerviosament i
se’n va agoniada. Al poc, s’alça i es vestix el
Glòbul B. De sobte, piquen a la porta. El Glòbul
B va a obrir i apareix un rector amb el seu
hàbit distintiu.
GLÒBUL B
Quina sorpresa! Com estàs, pare? No t’esperava per
ací.
RECTOR
Fill meu, el que t’he estat esperant he sigut jo.
Vinc per tal de veure si t’ha passat alguna cosa. No
he parat de cridar-te al mòbil i no l’agafaves. Que
no recordes que havíem quedat a trenc d’alba per
preparar la comunió dels xiquets?
GLÒBUL B
Ostres! És de veres! Me n’he oblidat. Un moment, per
què no ha sonat el despertador del mòbil? (Agafa i
mira el mòbil.) Merda, s’ha quedat sense bateria. Ho
sent.
RECTOR
No passa res. Li pot passar a qualsevol.
GLÒBUL B
(S’acosta al rector parlant-li amb un
to de confidència.)
Ja que eres ací, necessite contar-te una experiència
que acabe de tenir i que m’ha deixat tocat. Encara
n’estic corprés.
RECTOR
M’estàs preocupant. T’escolte.
GLÒBUL B
Em pareix que he pecat inconscientment.
48.
RECTOR
Mira, fill, no t’entenc. Què vols dir amb
inconscientment?
GLÒBUL B
(Turmentat.)
Que he tingut un somni torbador. Jo no pense en
realitat com ho feia al somni... Bé, tampoc ho podria
assegurar al cent per cent en estos moments...
RECTOR
Explica’m com era eixe somni pecador.
GLÒBUL B
La Ciència havia demostrat que l’Univers havia sigut
un colossal accident energètic. I la vida, una
peculiar rebel•lió d’una part d’eixa energia
projectada, que s’havia organitzat per subsistir a
través del consum d’energia, és a dir, la vida era
una energia rebel que s’havia convertit en caníbal
per conservar la seua independència. (Preocupat.) Jo
era ateu en eixe somni i m’alegrava de la notícia que
no existira Déu. No ho entens?
RECTOR
No en faces cas. El que importa en el pecat sempre és
la intenció, el desig, i, per a això, se n’ha de ser
conscient.
GLÒBUL B
(Angoixat.)
Sí, ja sé, però no és açò el pitjor. Este somni m’ha
canviat la vida. Ara em qüestione coses que abans no
qüestionaria. Dubte molt. No veig gens clara la
realitat. De vegades, els bons no són tan bons, ni
els roïns, tan roïns, perquè les valoracions
subjectives són enormement limitades, parcials i
enganyoses. Hi ha moments en què dubte, inclús, de
l’existència de Déu...
RECTOR
(Interromp inquiet.)
Mira, ens coneixem fa temps. Sempre m’has paregut una
bona persona i un bon catòlic. Deixa de turmentar-te.
No dubtes. El diable està sempre temptant-nos. No li
va oferir al mateix Jesús, nostre Senyor, tota una
muntanya? Què no intentarà amb nosaltres, humils
pecadors? Tots tenim crisis al llarg de la vida.
L’home és feble d’esperit. No és res excepcional el
que estàs sofrint. Jo també vaig patir temptacions i
dubtes.
GLÒBUL B
I què feres?
49.
RECTOR
Vaig aferrar-me a la fe. Vaig entendre que és l’únic
que tenim. Tot és absurd si no creus en Déu, ell és
qui dóna sentit a la vida. A més, hi ha un vessant
positiu en estos tràngols: quan superes una crisi,
n’ixes enfortit.
GLÒBUL B
I si no la superes?
RECTOR
Això sí que és perillós, fill meu, ja que pots
afonar-te en un abisme del qual és possible que ja no
pugues eixir.
GLÒBUL B
És dur el que m’estàs dient. No reconforta la meua
ànima.
RECTOR
T’estic sent franc, i parlant-te més com a amic que
com a capellà.
GLÒBUL B
Ho sent, però no puc contrariar-me. Si tinguera fe en
estos moments seria com enganyar-me. No estaria sent
honest amb mi mateix. Molta gent religiosa té una fe
d’aquella manera, però jo no puc.
RECTOR
(Sorprés.)
A què et referixes amb fe d’aquella manera?
GLÒBUL B
Et seré sincer, pare. Si hi ha tant de pecat i vici,
no és tant perquè la gent siga dèbil com perquè, en
el fons, no confia que hi haja un altre món, ni temen
realment la còlera divina, tot i que les Sagrades
Escriptures ho asseguren.
RECTOR
(Escandalitzat.)
Déu santíssim! Què dius?! És més greu el teu cas del
que em pensava. No et preocupes. Intentaré salvar la
teua ànima. Mai no és tard. Et propose que faces uns
exercicis espirituals cada dia amb mi.
GLÒBUL B
Durant quant de temps?
RECTOR
No importa. El que siga convenient. Mira, fill. Al
principi, no t’he vist cap pecat, o com va dir
Herodes de Crist: Jo no trobe cap delicte en este
home. Però, en este punt de la conversa: qui sóc jo,
trist mortal, per no equivocar-me, m’ha esgarrifat
contemplar el teu forat relativista. A través d’un
50.
RECTOR
somni has caigut en una de les temptacions del dimoni
més cruels. Eixe forat negre pot acabar per
engolir-te si no l’elimines, perquè creix
constantment i és insaciable. Creu-me. Ho he vist ja
en alguna altra ocasió. Si vols combatre’l realment,
comença hui per resar quatre parenostres i tres
avemaries. Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine
patris et filii et spiritus sancti.
S’esvaïx la llum, es retira el llit i ràpidament
es preparen els actors per tal de concloure la
tercera i última escena.
Escena 3
L’escena es localitza al carrer d’una ciutat
(projectada al fons). Apareix a la dreta una
filera d’antiavalots amb casc, escut i porra,
entre els quals, al mig, hi ha el Glòbul B. Un
poc més avançat, al mig de la filera, se situa
el policia en cap. A l’esquerra, s’entén que
existix un grup de manifestants perquè, entre
altres sons, s’escolten les consignes: ’NO HI HA
DRET, NO ALS DESNONAMENTS’, ’LA DIGNITAT ABANS,
DESPRÉS ELS DINERS’. En esta escena, hi haurà
permanentment un fons de sorolls propis d’un
ambient de crispació i enfrontament.
POLICIA EN CAP
(Parla per megàfon.)
Deixen-nos fer la nostra faena! Hem de desnonar
l’habitatge! Dispersen-se o ens veurem obligats a
intervindre!
VEU DE MANIFESTANT
La força és l’únic llenguatge que enteneu!
VEU DE MANIFESTANT
Quina faena de merda!
POLICIA EN CAP
(Es referix als seus hòmens.)
Endavant, anem per faena!
Mentre la filera avança uns passos cap a la
multitud, el Glòbul B es lleva el casc i s’hi
queda parat i, per tant, endarrerit.
GLÒBUL B
(Adreçant-se als seus companys.)
Estem bojos o què?! No tenim sensibilitat?!
51.
Els policies es paren i tornen enrere el cap
parant atenció, amb sorpresa, al seu company.
N’hi ha un que respon molest: Sí que en tenim,
però no ens paguen per manifestar-la. Un altre
diu irònicament: No sabem dispersar la gent amb
plors i flors.
POLICIA EN CAP
(Als policies.)
Silenci! Ací només parle jo! (Al Glòbul B.) Què vols,
insensat?! Muntar-me una rebel•lió?! T’estàs guanyant
l’expulsió del cos!
GLÒBUL B
(Sense fer cas del policia en cap.)
Què diran de nosaltres els nostres fills...?! Primer,
la dignitat de les persones! La resta, després!
POLICIA EN CAP
Deixa’t de bajanades i complix les meues ordres o
t’arreste!
GLÒBUL B
(Als policies.)
Per a qui treballem?! De qui cobrem?! A qui hem de
servir realment: a eixa pobra gent (Assenyala cap al
costat esquerre de l’escenari, on, fora d’ell,
teòricament se situen els manifestants.) o als
bàrbars que ens manen?! No sigueu covards!
Responeu-me: amb qui tenim més en comú?!
Es produïxen crits de suport a les paraules del
Glòbul B per part dels manifestants.
POLICIA EN CAP
Ja n’hi ha prou! (A la resta de policies.) Qui vos ha
dit que vos pareu?! Seguiu! Executeu el desnonament!
(Es dirigix cap al Glòbul B mentre la resta de
companys avancen lentament sense molta determinació i
desapareixen pel costat esquerre de l’escenari.) No
et torne a repetir l’ordre! Encara pot quedar açò en
una falta lleu si m’obeïxes!
GLÒBUL B
(Enfurismat.)
Vicent, per què vas agredir la Glòbul A?!
POLICIA EN CAP
Què dius?! Qui és la tal glòbula?!
GLÒBUL B
La meua parella, membre del moviment globulista.
POLICIA EN CAP
Has perdut el seny?! No em faces detindre un dels
meus millors agents!
52.
Se senten crits de rebuig, xiulets i insults
contra els policies, ja que, se suposa que, fora
d’escena, han tret per la força la persona a
desnonar.
GLÒBUL B
Fes el que hages de fer i jo faré el mateix!
El policia en cap s’acosta al Glòbul B per
intentar agarrar-lo. Es produïx un estira i
arronsa durant el qual, en un moment determinat,
el policia en cap perd el casc i la seua cara és
la mateixa que la del policia en cap del somni
premonitori. Finalment, el policia en cap
aconseguix tombar el Glòbul B i emmanillar-lo al
terra. En eixe moment, per l’esquerra de
l’escenari, entre crits i xiulets, entren dos
policies arrossegant una dona gran plorosa i
gemegadora, i, darrere estos, d’esquena, uns
quants agents protegixen amb l’escut els seus
companys i la dona d’algun llançament
d’objectes. Esta, tot i que reclosa en la seua
pena, en un instant, alça el cap i es fixa en la
cara del policia en cap. Acte seguit, abandona
la seua actitud derrotada i reacciona irada.
MAINADERA
(Rabiosa.)
No! Açò, sí que és la gota que fa vessar el got! Com
t’atrevixes a llevar-me ma casa, ma vida, Vicentet?!
(El policia en cap es dreça i baixa la vista per no
creuar-se la de la dona.) Sí, perquè per a mi sempre
seràs Vicentet! No sabies que vivia en este edifici?!
Mira’m a la cara i respon-me, si tens vergonya! (Una
breu pausa. El policia en cap no s’atrevix ni a
mirar-la ni a parlar-li.) Jo m’he deixat ma vida per
tu i t’he criat com si fores mon fill i, a canvi, em
pagues així?! (S’emociona. A partir d’este punt,
l’emoció augmentarà progressivament.)
Els policies, cada volta més assetjats pels
llançaments d’objectes, comencen a posar-se
nerviosos. Alguns criden, alarmats per la
paralització del policia en cap: Què fem ara,
senyor?; Reaccione ja. Però el policia en cap
seguix absort i no respon a cap estímul.
MAINADERA
Qui t’ha canviat els bolquers?, qui t’ha curat quan
t’has fet mal?, qui t’ha mocat?, qui t’ha alimentat?,
qui ha jugat amb tu?,... (Comença a plorar de
l’emoció.)
El policia en cap, capbaix, es gira mecànicament
i se’n va lentament i impassiblement caminant
cap al costat dret de l’escenari sense fer cas
dels objectes que estan llançant. Finalment ix
53.
de l’escena. Els policies, en veure la ràbia
creixent de la gent i la deserció del policia en
cap, alliberen la dona, que es deixa caure de
genolls en terra i continua plorant, i
retrocedixen protegint-se amb els escuts fins
que ixen, d’esquena, pel costat dret de
l’escenari. En eixe moment, s’escolten crits
d’alegria i victòria. Aleshores, el Glòbul B,
emmanillat, li diu: no plore, senyora. Tots dos
ens hem alliberat: cadascun, a la seua manera.
FI

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

ORIOLUS

1 Relats

0 Comentaris

232 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor