Cercador
ELS ESTRALLS DE LA GUERRA
Un relat de: aurora marco arbonésELS ESTRALLS DE LA GUERRA
Monstres de metall devoradors de carn,
bèsties acerades, frisoses de dol,
llenceu la violència de míssils vestida,
amb dibuix floral de pols i de foc.
Qui us ha bescanviat al millor postor?
Qui ha adormit el cor pel seu interès?
Qui ha venut el cel per a fer-se d'or?
Qui s'ha omplert les mans de sang innocent?
Van morint els fills de la intolerància,
de raó vestida, de drets i de lleis
i al cel puja el clam a Al·là i a Javhè,
sense cedir un pam de llur arrogància.
Ja n'hi ha prou d'angoixa, de turment i por,
deixeu que els infants puguin jugar en pau,
que creixin confiats, amb fe en el futur
i amb jocs i joguines, amb riures i cants.
Ja n'hi ha prou de guerres, font de tant dolor,
Ja n'hi ha prou d'orgull i de mesquinesa.
Aturem tots l'odi i la roïnesa!
Alcem tots un clam que ressoni al món!
Aurora Marco. Gener 2009
Comentaris
-
Una excel·lent arrencada...[Ofensiu]llpages | 05-06-2009 | Valoració: 8
amb un final un xic decebedor. Les dues darreres estrofes no estan a l'alçada de les restants, sembla que facis ús d'un recurs fàcil per acabar el poema. Les primeres, encertadíssimes en contingut i estil. No obstant, el global és impactant i arriba a conmoure.
Enhorabona, et seguiré llegint,
llpages -
Un clam just[Ofensiu]Unaquimera | 23-02-2009 | Valoració: 10
La guerra comporta danys, destrucció, mort, dolor, pèrdues de tota mena, ... a canvi de l'enriquiment d'uns pocs i dels guanys de gairebé ningú!
Tot i que això resulta evident, un cop i un altre es declaren de noves, sense aprendre res de les passades, d'aquelles que ja vam patir i que haurien de ser lliçó que fes desistir a qualsevol...
Tu has plasmat la realitat amb paraules contundents i al·lusions directes: bon crit i clam just!
T'envio una abraçada molt pacífica,
Unaquimera
-
La guerra...[Ofensiu]entortilligat | 20-02-2009 | Valoració: 10
diuen que es necesaria per conservar la pau...pero per fer-se rics alguns mes que res. I els que la promouen no hi van a tirar tiros...
No acabariem mai de parlarne...
Un gran relat Aurora Marco, com sempre, MESTRA! -
Secundo el clam[Ofensiu]franz appa | 18-02-2009
M'agrada aquesta parella de poemes, la força de les seves imatges i la força de la seva protesta. I l'afany que traspuen de "trobar un raig de vida on la mort regna". Al capdavall, l'única protesta, l'unic clam, viable: apostar per la vida, qua aturi l'odi, la por, la cobdícia i la venjança, tot aquest còctel monstruós que conflueix en el fons de tots els conflictes bèl·lics.
Una abraçada,
franz
Valoració mitja: 9.2
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
251661 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS