Els encontres de la primera fase. El que sempre heu volgut saber, no us han explicat mai i ara us ho explico jo.

Mireu, jo sempre he cregut amb els extraterrestres. Hi són. És més, crec en la teoria que diu que nosaltres som descendents seus. Diuen que la vida a la Terra va venir d'un planeta llunyà a lloms d'un meteorit. Les condicions del nostre planeta quan va caure aquell astre van ser les ideals perquè la vida esclatés i evolucionés. Nosaltres, tant si venim del Nord com si venim del Sud, venim de lluny. Bé, però ara no es tracta de convèncer-vos de l'existència de vida alienígena (que això va a missa), sinó d'explicar-vos els intents que han fet ells per posar-se en contacte amb nosaltres. Ells han vingut diverses vegades en diferents èpoques i circumstàncies, però fins ara, les condicions no els han ajudat en el seu propòsit.

La veritat és que no sé perquè m'empatollo tant, si només cal que us digui que sóc íntim amic d'en Michael Griffin ( http://www.nasa.gov/about/highlights/index.html ). El vaig conèixer quan el Govern (estatal) em va becar i vaig anar a fer el Màster d'escriptor a Massa Xusets. Sovint tinc xerrades molt interessants amb ell, fins i tot em va facilitar un codi d'accés als expedients xXXx, sense ni tan sols demanar-li. Total, que tinc accés a informació reservada que molt poca gent té,.. quatre o cinc persones. Persones privilegiades. Ara la comparteixo amb vosaltres. De res.

Contacte 1. Segle XXIII a.C.

La petita nau espetegava d'una manera estranya, els generadors tartamudejaven anormalment. L'explorador P**2 va obrir el seu ull instintiu d'una manera insòlita i el va projectar en diagonal cap al quadre de comandament secundari. Va sentir que l'escut protector s'havia desconnectat i que el generador principal, a causa de l'impacte amb l'element estrany (li va semblar una sonda interespacial), no duraria gaires meditacions, així que va consultar l'ordinador de bord per veure la situació del planeta accessible més proper. Era el planeta Blau de l'estrella Sol.

Aquesta meditació la va enviar:

Sóc P**2
Estimo
M'apassiono
Visc
Penso amb vosaltres
Arribo
Estrany planeta
Terra

El missatge trigaria temps en arribar al seu destí, però era el protocol d'actuació.

La potent base de dades d'informació li va indicar que aquell jove planeta era habitable, amb hidrogen respirable. Contenia elements vius, poc evolucionats i alguns d'ells perillosos i de dimensions enormes. Un planeta per explorar amb prudència i fer possibles intercanvis cognitius amb els seus habitants.

Les condicions meteorològiques del Planeta Blau en aquells moments eren adverses. Més aviat desastroses. Plovia a bots i a barrals amb gran aparell elèctric; llamps i trons dominaven l'espai,... la tempesta era generosa i no feia cap intenció de minvar. Allò feia dies que anava i la previsió no augurava res de bo. És més, a simple vista no hi havia cap lloc on aterrar, tot era aigua i la nau no era amfíbia, no estava preparada per amarar.

La nau orbitava el planeta amb dificultats i finalment, al cap d'unes quantes meditacions angoixoses, va aparèixer al potent buscador de la nau una minúscula indicació, un minúscul puntet esperançador enmig d'aquell planeta líquid. En P**2, amb destresa, va dirigir apèndixment la nau cap a les coordenades salvadores. La nau s'aproximà a l'objectiu. El puntet s'aproximà al visor tridimensional. Semblava una altra nau, estranya i amfíbia. De fusta, potser? De fusta! Segles que no en veia! La cosa surava en l'oceà embravit com un asteroide a prop d'un forat negre.

Descendia, s'apropava a l'altra nau quan un gran espetec lluminós l'encertà de ple. Els comanaments van boixejar, les alarmes van sonar, els sensors es van activar i l'explorador P**2 va sortir disparat automàticament per sota la decontrolada nau. El seient intel·ligent d'en P**2 el va dirigir al primer lloc emergent que va localitzar. La nau terrestre.

En P**2 va posar els apèndix a la barana i va projectar l'ull cap dalt per observar millor un ésser descomunal que tenia al davant. Ple de pèls, fins i tot a la faç. Li va enviar una meditació instantània:

Sóc P**2
Estimo
M'apassiono
Visc
Penso amb vosaltres
Contacte establert?

No semblava que el pilós personatge reacciones a l'estímul.

Noé:
- Jafet, deixa de perseguir la cabra i vine un moment!! Mira'm sisplau si a la llista que ens va passar en Jehovà hi ha un animaló verd amb un ull com un ou, tres potes de secall,... i amb forma de pilota,...

En P**2, agafat a la barana, va repetir la meditació amb tota la seva potència. Per desgracia, l'individu no semblava ni adonar-se'n. Quin mitja de comunicació tindrien aquells éssers? Semblava que obria l'orifici anal superior espasmòdicament,.... però ell no percebia cap meditació,...

Noé:
- Jafet, recollons, que m'estic gelant!! Mira la punyetera llista d'una p*** vegada!

Jafet:
- Pare! .... no pare, no veig res d'això,... aquí no hi ha res que s'hi assembli,.... deu ser un peix,...

En P**2, al mig de la tercera meditació, va rebre l'impacte brutal de l'espardenya d'en Noé directament a la trompeta reproductora (1) i per a ell el món va desaparèixer abans de que el seu petit cos descrigués una àmplia trajectòria fins al mar i passes a ser l'aliment d'un tauró blanc despistat i eternament famolenc.

Un altre dia, si tenim temps i us porteu bé (vull dir uns comentaris d'aquells que feu i que em fan pujar l'ego al terrat), us explicaré l'encontre de la segona fase, que no té desperdici. Jo, la veritat, no em podia ni imaginar que hi havia extraterrestres en forma de... bé, ja us ho explicaré que encara ho voldríeu saber tot.

Salut i força per a tots

(1) Aquest detall no me'l va explicar en Michael. És gràcies a en rnbonet (vegeu els seu relat "Joies mesurades o amidades en centímetres,..." (etc perquè li agrada fer els títols llargs con un dia sense pa).