Els dos junts, un pas

Digues,
per què intentes esborrar
les paraules escrites
amb la tinta de les hores
que acompanyarem junts?

Sé que no va ser pas fàcil,
però tampoc del tot complicat,
ens donarem les mans sempre,
i estarem disposats a no deixar-ho de fer mai.

Digues,
per què intentes esborrar
les petjades passejades
pel record que ara
viu en mi?

Sé que no és gens fàcil oblidar,
però recordar fa tan de mal...
Tot i així no vull deixar de pensar-te,
si he de sagnar, sagnaré.

Digues,
per què intentes desviar,
el camí que varem dissenyar
tots dos?

...Llavors pensàvem que no deixaríem mai de ser,
els dos junts, un pas.