Els dos homes llogaters "Conta curt que ens ensenya una lliçó"

Els dos homes llogaters


Conta curt que ensenya una lliçó


Hi havia una vegada en un mateix poble, dos homes que tenien cadascun un pis llogat, i clar dins d'ell també hi havia la dona, la mainada, el gos, el gat la iaia.

L'un era un home foraster del país, l'altre era foraster de pares, però nascut dins del mateix poble.

L'home foraster del país quant arribava a primers de mes i que ell ja havia cobrat el seu sou el distribuïa de la següent manera, primer de tot a pagar el lloguer estipulat en el contracta, desprès separava per el llum, l'aigua i el gas, els col·legis de la seva mainada i tots els papers oficials, si lo quedava quelcom o repartia en no sortir de casa, comprar el poc o just menjar i si tenia cotxe per treballar l'omplia de gasolina el just pel mes, i així cada mes igual i d'aquesta manera no fallava mai en res, i tota la família estava contenta, de tenir un pare com aquest.

En canvi l'altre, el nascut dins de la mateixa comunitat en aquell poble, a pesar d'aparentar pels carrer de que era tot un senyor, la veritat es que era sols un pobre home, dons clar no es sabia administrar, en la seva família sols treballava la seva dona, amb una mensualitat miserable crec que sols uns sis cent i pocs d'€uros, clar amb això no podia pagar res el just pels col·legis de la seva mainada dos crec que en tenien, avia no ni havia, sort d'això dons d'haver-hi agut no se la pobra, a dures penes el llum, l'aigua indispensable per a cuinar quelcom el just i rentar la seva roba i els cossos d'ells, gas crec que ja no arribava, pagava mes si, mes no i així sempre, no podia fer mes, i del lloguer no em parlem, cada mes s'anava atraçant mes i mes, això si; a l'home una bona cigarreta a la seva boca no li mancava i suposo que menjar tampoc.
Aqueix home inquilí últim anava a marxes forçades a la cancel·lació del seu contracta del pis que habitava sense pagar res dons els mesos s'acumulaven, jo no se si es donava compta de la situació o no, però crec que si, i tot hi amb això ell dons, no feia res per posar-hi fi i ajudar en el manteniment de aquella casa a la seva pobra dona carregada de tot el pes.

La veritat em de dir i de reconèixer que hi ha moltes famílies així, unes siguin per culpa dels homes, les altres per la culpa de les dones, encara que jo crec que sempre mes aviat es per culpa dels homes, que es creuen superiors i que no tenen necessitat de pencar, que pencar es cosa sols de dones i cuitar la mainada també, ells tot el dia pel carrer i bars que no se encara d'on treuen els diners, però a jugar a les cartes amb els altres amics com ells i no pensen res mes sols a l'hora de dinar o de sopar ser a casa per tal de fer la menjada i si cal desprès apallissar una mica a la seva pobre dona, dons mentre l'apallissa li diu quina merda de sopar has fet dona això no pot ser, has de pencar quelcom mes.
Això es dia si, dia no, però jo os asseguro que durant cada mes son moltes vegades que tant la pobre dona les pallisses que ha d'aguantar del seu marit i les males paraules, que la pobra desprès e tot queda quelcom mes desfeta i plorosa per haver casat amb aquell inútil home.
Mentre l'amo del pis aquell es desespera per cobrar, gastant-se una petita fortuna que potser fins i tot li costa de pagar i en Burofaxos i advocats, desprès venen les despeses dels senyors Jutges que no tenen res a envejar, i si a la fi el pot treure en aquell pis l'amo a perdut per aquesta negligència molts diners els lloguers i temps perdut.

Em de ser conscients i responsables, quant agafem un pis per a viure em de fer com l'altre el senyor de foraster del país pagar sempre primer tot el que ell pagava i desprès si no sobra res amb pa i oli també es passa.

Fi


Ha sigut un curt conta que be pot ser real, escrit per en Ferran de Montagut, avui dia 21 de Juny del 2006, en el meu estudi d'estiu el "MAS dels TILERS" en la Comarca del Ripollès Pirineus de (Girona) Catalunya.

E-Mail: aneu_a_la_merda@yahoo.es etc.