Els dos avantpassats del Sr.Reckenstrost

Dos fantasmes caminaven per la sala. Era una sala d'estar d'una mansió de muntanya, regentada pel Sr.Reckenstrost. Els convidats eren esperant per a la conferència d'esoterisme del senyor de la casa. Evidentment, ningú veia els fantasmes, avantpassats del Sr.Reckenstrost de feia vint-mil anys. Si els haguéssin vist, haurien observat que eren autèntics primitius, curiosos i divertits, però divertits només en aparença, doncs assistien a la conferència amb ànim de lucre, si m'enteneu.
-Sra.Lazt, Sra.Matild, Sr.Drinz, Sr.Lackz: ja poden passar a l'estança de la conferència.
Les senyores i els senyors van passar, junt amb els dos avantpassats, que tenien els ulls blancs encara que amb un to una mica rogenc que els hi provocava el fet de participar d'una manera clandestina i amb el poder de fer provocar el pànic en aquells pobres mortals. No era per cap mena de venjança personal, doncs no coneixien prou la saga dels Reckenstrost, sinó més aviat per diversió...
-I bé, vostès ja saben que estem aquí per parlar d'esoterisme. Jo expressaré els punts i vostès, seguidament, em poden formular les preguntes que creguin convenients. L'esoterisme és tan antic que no té edat. Els puc dir, en contra del que pensa algun ignorant, que ja existia abans de la primera forma humana, abans de la primera forma de vida, abans de la creació d'aquest univers palpable que ens rodeja. Les dimensions són infinites, va dir un savi entès en el tema, i tenia tota la raó. Nosaltres, si em permeten, els simples mortals, no som capaços de tenir experiències esotèriques sinó és per una especial elevació de l'esperit, que pot venir donada tant per l'atzar com, si hi ha sort, és clar, només si hi ha sort, per l'aplicació d'una disciplina profunda en el tema.
-Vostè va dir una vegada que havia tingut i seguia tenint experiències esotèriques. De quina de les dues formes ho ha aconseguit?
-Li respondré, Sra.Matild. Jo no vaig començar a tenir aquest tipus d'experiències fins a la cinquantena, i ara tinc vuitanta-un anys, per mitjà de la disciplina, que vaig exercir des de la vintena arrel del meu interès vital per a aquest tipus de coses. Als meus cinquanta-tres anys vaig veure dos avantpassats meus en estat primitiu, cosa que em fa pensar que pertanyen al neolític-. Els dos fantasmes van riure.-Els he sentit. Són aquí.
-Però què diu? Com vol que ens ho creiem?
-No pretenc que s'ho creguin, Sr.Drinz, només els comunico que ara o d'aquí un moment poden començar a passar coses desagradables. Ho veuen? S'han apagat els llums-. La poca claror de la lluna minvant que entrava per la finestra va cessar quan es van tancar els porticons de les finestres bruscament.
-Aaaah! Per Déu Nostre Senyor! -. La Sra.Matild havia tingut un ensurt de debò, i els altres també, però havien emmudit. Només la Sra.Lazt va trencar el silenci:
-Això és un truc! Sr.Reckenstrost! Vostè és un farsant!
-Els asseguro que no-. Ell havia restat tranquil.-Ara els demano que es relaxin-. Els llums van començar a encendre i a apagar-se, i al cap d'uns segons a moure's frenèticament.-Això és un artifici dels meus dos avantpassats, i si no, com expliquen que les tasses de tè volin?-. Era cert.
Els dos fantasmes, en aquella ocasió, volien guerra de veritat. Van fer volar els ganivets des dels calaixos que havien obert i els van fer dansar per l'habitació, cosa que va fer augmentar en gran mesura el pànic dels convidats. Un ganivet ben afilat es va dirigir cap al coll del mateix Sr.Reckenstrost i li va tallar la iogular, ell va caure del seu sofà i ara jeia mort a terra. Als dos avantpassats no se'ls va acudir res més que posseïr els cossos del Sr.Drinz i el Sr.Lackz i clavar un parell de ganivets cadascú als cors respectius de la Sra.Lazt i la Sra.Matild, que després de dos xiscles poc prolongats van quedar esteses al terra, mortes, mentre es cometien els dos últims "assassinats" amb els mateixos ganivets entre els dos cossos del Sr.Drinz i el Sr.Lackz.

La policia va arribar l'endemà, a l'estar preocupats els familiars, a la mansió. Es va publicar la notícia als diaris com una massacre excitada per l'extravagant Sr.Reckenstrost. Es va dir també en l'opinió que les pràctiques esotèriques, malgrat no estar fonamentades en res que sigui digne de creença, poden dur al perill d'excitar la violència doncs la raresa d'aquestes qüestions duu al desengany i a la força, cosa que va indignar els practicants de l'art de l'esoterisme que, lògicament, el van seguir exercint.